Habitatge Cooperatiu més enllà de Barcelona i el dret a l’habitatge

L'habitatge és la principal preocupació per als nous governs locals sorgits de les urnes el passat mes de maig. La prova és com durant el 2023 van proliferar les jornades, cursos i congressos sobre polítiques públiques d’habitatge. La jornada 'Habitatge i Acció Social. Polítiques Públiques d'Habitatge des del Cooperativisme d'Habitatge en Cessió d'Ús', celebrada pel Sostre Cívic i Coòpolis, el 12 de gener a Barcelona, ha estat la primera trobada ‘vivendista’ d’aquest 2024. Va ser una oportunitat per donar a conèixer l'alternativa del cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús, i el rol cabdal que pot desenvolupar en els plans d'habitatge locals.

La cessió d'ús com a model d'habitatge cooperatiu ha experimentat un creixement notable, multiplicant-se en els darrers sis anys a tot Catalunya: ja són una realitat més de 300 habitatges en més de 20 projectes arreu del territori, als que se sumaran més de 700 els pròxims 2-3 anys. Són més coneguts els models desenvolupats sobre sòl municipal de l’Ajuntament de Barcelona, que ha impulsat força a desenvolupar el model. Però a la capital només hi ha 20 dels prop de 60 projectes que hi ha a tota Catalunya.

Aquesta alternativa innovadora redefineix la propietat privada, prioritzant l'ús de l'habitatge sobre la inversió. Però més enllà d'oferir estabilitat i accés assequible a l'habitatge, aquest model aborda de manera integral les necessitats comunitàries, la mobilitat, els serveis de cures i la sostenibilitat energètica. Experiències exitoses a municipis com Manresa, Olesa de Montserrat, Lleida, Vilafranca del Penedès i Granollers van ser destacades durant l'esdeveniment.

Un exemple inspirador és l'edifici La Xicoira a Olesa de Montserrat, gestionat per Sostre Cívic, que va transformar un edifici a mig fer, propietat d’un fons immobiliari, abandonat per la crisi immobiliària del 2008, en 25 habitatges de protecció oficial. Aquest projecte no només ha contribuït a l'augment del parc d'habitatges socials, sinó també a la revitalització de la comunitat local, amb suport de l'Ajuntament d'Olesa i el finançament de la Generalitat de Catalunya. La col·laboració entre administracions locals i cooperatives ha demostrat ser clau en l'èxit d'aquesta iniciativa, que té implicacions positives a llarg termini, ja que els habitatges esdevindran propietat pública municipal en 99 anys.

La ciutat de Manresa és un cas paradigmàtic: amb 3 projectes cooperatius és el municipi fora de Barcelona amb més habitatge en cessió d’ús. Tots tres han seguit un mecanisme diferent per fer-se realitat: 1) La Raval, cooperativa acompanyada per la fundació La Dinamo, està a punt d’acabar les seves obres dels seus 18 habitatges sostenibles sobre un solar municipal cedit via concurs públic; 2) L’ajuntament, l’any passat, va cedir a Sostre Cívic a través d’una adjudicació directa (en ser una promotora social reconeguda per la Generalitat) un altre solar on gràcies a fons Next-Generation s’aixecarà l’edifici d’habitatges cooperatius més gran del país després de Barcelona, amb 60 habitatges; i 3) I també Sostre Cívic va recuperar un patrimoni privat el 2022 per crear El Rusc, un projecte d’habitatges cooperatius en cessió d’ús de 12 habitatges amb preus molt més assequibles que els de nova construcció, gràcies en part també al suport econòmic de l’Ajuntament. Tres mecanismes diferents per tres projectes diferents de cooperativisme en cessió d’ús, però tots tres amb un necessari suport públic.

Aquestes i altres experiències ens mostren el potencial transformador del cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús, que va més enllà de proveir habitatge digne, estable, i assequible, si no que també incideix positivament en altres eixos. Per cada edifici recuperat o aixecat de nou, tenim una nova comunitat veïnal forta, arrelada i estable que augmenta la cohesió social. Tenim potencials comunitats energètiques que comparteixen recursos per ser autosuficients i resistir tant als reptes del canvi climàtic com a la pobresa energètica. La comunitat també permet compartir nous serveis relacionats a l’habitatge que alhora impacten positivament sobre el territori: mobilitat sostenible compartida (en cotxe o bicicleta), consum agroalimentari, serveis de cures per una vellesa activa, etc. Què costaria tot això si ho traduïm a recursos públics?

Experiències d’aquest tipus van creixent i desenvolupant-se per tot el territori. Cada projecte nou d’habitatge cooperatiu ens fa caminar cap a un futur més sostenible on les ciutats no només ofereixen refugi, sinó que també fomenten la inclusió i la cohesió social. Només cal que alcaldes, alcaldesses i regidors de tot el país coneguin aquesta eina al seu abast per incorporar-la en les seves polítiques d’habitatge. Ens hi posem?