Repoblar des de la comunitat

L’habitatge i la feina dignes són dos conceptes bàsics per entendre els moviments demogràfics que fomenten el repoblament en petits pobles i micropobles. La manca d’aquests, no obstant, també són els principals causants de la crisi de despoblament que pateixen molts dels petits municipis amenaçats d’acabar desapareixent.

La principal problemàtica que han d’afrontar molts pobles és la manca d’habitatge disponible per ser llogat o comprat a un preu assequible, així com l’alt nombre d’immobles en desús.

L’esperança de veure altre cop els pobles com els motors econòmics i socials d’anys enrere, passa per augmentar l’oferta d’habitatges dignes i assequibles als municipis. Tenint en compte l’alt nombre de cases en desús i la tipologia dels immobles, la rehabilitació energètica és clau per dotar als habitatges d’unes condicions dignes, que fomentin la demanda per viure-hi. Per tant, en gran mesura, recau en les mans dels propis habitants dels municipis o els seus familiars que tinguin cases tancades, la responsabilitat d’obrir les portes dels seus habitatges per retornar de vida els pobles.

D’altra banda, moltes persones no consideren la possibilitat de viure en un poble o micropoble per la manca d’oportunitats laborals. Molts municipis petits tenen una població envellida i una escassa activitat econòmica, sovint amb un nul desenvolupament industrial i un nivell de serveis insuficient. Si la població dels pobles augmenta, també ho han de fer els serveis d’aquests, iniciant així un efecte papallona. Però com engegar aquest cercle virtuós? Per on començar?

Ruralitats comunitàries porta una mirada global sobre els processos que ens poden ajudar a repoblar, tenint en compte els diferents àmbits de la vida rural, amb la comunitat com a frontissa. Fer comunitat significa trencar l’espiral diabòlica encetada ja fa dècades i que ens està portant a l’estat actual de despoblament crític. Fer comunitat consisteix en atacar les arrels de la manca de serveis, tant a nivell de serveis públics (centres de salut, escoles, transport, etc.) com privats (bars, restaurants i botigues, llocs de trobada, oferta cultural i de lleure, oficis i artesans, etc.).

Quan aterrem les nostres propostes, ens trobem amb que ho podem fer tot alhora.

Sembla ser que els nostres avantpassats tenien molt clara la importància del binomi feina-habitatge. Històricament les cases de poble no només complien la funció habitacional: les plantes baixes de molts habitatges servien com a comerços, botigues, obradors, tallers o estables per tenir-hi els animals. I doncs obrir cases als pobles vol dir, també, obrir aquests espais, que poden representar una sortida laboral per als nous habitants, alhora que ofereixen un servei als veïns i recreen el sentit de comunitat perdut. Us imagineu obrir una casa en desús de fa dècades, instal·lant un forn de pa, una carnisseria, una botiga de queviures o un taller de fusteria a la planta baixa?

Precisament, és aquest el concepte que pretenem recuperar des del projecte de Ruralitats Comunitàries. Tornar als inicis, quan els pobles eren ben vius, a través de la rehabilitació dels habitatges en desús en l’àmbit rural, però apostant també per la reactivació d’aquells espais que es poden destinar a un ús comercial o professional. Vincular la possibilitat de viure en un habitatge digne en l’àmbit rural podent emprendre una activitat econòmica aprofitant els espais del propi immoble i contribuint a la comunitat oferint un producte o servei als veïns.

En definitiva, formar part del canvi i la transformació per l’activació del pobles en situació de despoblament. Reprendre la vida, dignificant les cases en desús convertint-les en llars, aportant serveis que proporcionin una oportunitat laboral per als futurs inquilins d’aquests habitatges i una millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Per Èric Morros Ariza, Guillem Figueras Moreu i Ricard Grau Pujol.