La pagesia que ens educa

Al Cap d'Any vaig rebre tres felicitacions on s’invocava pluja. Sí, malgrat les pluges recents, continuem a llindars baixíssims als embassaments. Podeu seguir-ho en directe en aquest portal de Climática. Un drama majúscul per a la societat, però poc encarnat, temo. Indaguem si és així: quan us lleveu, en omplir la cafetera matinal, us pregunteu d’on ve l’aigua que raja de l’aixeta? Quan anoteu una tasca laboral, recordeu els arbres que han fet possible aquell post-it de paper? I la salut de les hortalisses, la recordeu mentre us cruspiu l’amanida express del migdia?

Jo us he de confessar que practicar l’ecoedició de llibres a Pol·len Edicions m’ajuda a tenir la natura més present; també treballar a Can Grau-Cardant Cultura, una antiga fàbrica tèxtil a tocar del riu Ter, que em fa recordar la importància de preservar els ecosistemes. 

Les pageses catalanes, com han evidenciat les recents mobilitzacions, pengen d’un fil, i si no hi fem res, moltes, sobretot les més petites o dependents, plegaran en els mesos vinents, ofegades per la burocràcia i la pujada dels costos de tot. Els motius ens els explicaven molt bé les analistes a Aliment. Però si deixen de treballar la terra, de cuidar el bestiar, la pluja no en serà la responsable, i sí el model que beneficia grans superfícies i preus injustos, i la dificultat cada vegada més gran de fer viables els projectes (amb l’augment del cost de l’energia i les primeres matèries, aigües contaminades per nitrats, etc.). I no us equivoqueu, no es tracta d’una pel·lícula de paisatges llunyans: els conflictes de la pagesia són un problema de totes. Com menjarem si no ens neixen les faves, si no ens creixen els préssecs o no poden péixer les ovelles? Morirem?

Una pedagogia contra les dicotomies

No cal arribar a aquest punt, crec, però sí que cal fer molta pedagogia radical, cal trencar el fals binomi natura-cultura, dicotomies que busquen allunyar-nos, com recordava recentment l’ambientòloga i ecofeminista Federica Ravera. Com educar les futures generacions perquè la defensa d’una pagesia els faci sortir al carrer, escriure un article o crear un grup de suport de proximitat? Què pot fer l’Economia Social i Solidària al respecte? Obradors compartits, cooperatives de transport controlades pel primer sector, projectes on consumidores i productores es donin de la mà realment —com en les franceses AMAP —, o fins i tot cooperatives d’alumnat conscienciat amb l’entorn en què creixen i s’eduquen. L’agroecologia, alhora que ciència, praxis i moviment social, és un bon marc. Com desplegar-lo al si d’una escola?

L’Agroecologia escolar, terme encunyat per Germán Llerena Del Castillo i Mariona Espinet Blanch, proposa implicar la comunitat educativa en la transformació del sistema alimentari, però amb les eines que li són pròpies en el context escolar: des de l’hort del pati, la cuina i el menjador, les aules, el treball comunitari o les sortides escolars.

Terra d’aprenentatges Dotze belles històries per a l’Agroecologia Escolar, de diverses autores, se centra en aquestes visites escolars que permeten estrènyer llaços de confiança entre la pagesia i l’escola, l’educació ambiental i l’agroecologia. El llibre aporta dotze cròniques de projectes productius, de transformació alimentària i educatius que treballen per a l’Agroecologia escolar a Catalunya. Si una escola vol posar l’alimentació al centre, no pot obviar l’experiència de les pageses i les elaboradores, i aquest llibre posa a l’abast de la comunitat educativa les activitats pedagògiques que les productores han dissenyat i estan oferint a Catalunya.

El llibre, nascut amb l’impuls del Postgrau de Dinamització Local Agroecològica, ens permet conèixer les propostes educatives del Col·lectiu Eixarcolant, l’Aresta Cooperativa agroecològica, Les Obagues ecocentre, l’Era, Espai de Recursos Agroecològics, l’Ortiga Cooperativa, Mas La Sala cooperativa, Mas Les Vinyes granja de permacultura, El Parc de les Olors, Punt Eco, l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (Xamec) i Can Coll, Centre d’Educació Ambiental i Centre de Recursos Educatius. Una obra coral, amb textos de Mariona Espinet, Germán Llerena, Laura Calvet-Mir i de mi mateixa. Amb un pròleg inspirador de la professora Lucie Sauvé, des del Quebec.

“L’agroecologia escolar és a l’educació ambiental com l’agroecologia a l’agricultura ecològica: l’expandeix, li canvia el significat i torna a unir el fet natural i el fet social. No es tracta de fer agroecologia a les escoles com si fossin finques agroecològiques, sinó de fer a les escoles l’agroecologia que els és pròpia: la que genera experiències, coneixements, nous horitzons i la recuperació de la història negada. En definitiva, una nova praxi escolar que pretén recuperar la participació ciutadana a l’alimentació. Aquest llibre proposa a les escoles fer aquest emocionant camí de l’agroecologia escolar acompanyats per les iniciatives agroecològiques catalanes.”

En la mostra d’entitats entrevistades al llibre, observem una alta presència d’entitats de l’Economia Social i Solidària (cinc de treball associat, una integral d’habitatge i treball associat i dues associacions). I tot i que les altres no tenen la forma jurídica, la majoria treballen amb valors com ara l’ecologia, l’equitat o la presa democràtica de decisions.

Si sou escola i us esteu preguntant si alguna d’aquestes dotze iniciatives són al vostre abast, no patiu, a Catalunya n’hi ha moltes més, detallades al portal Agroecologia Escolar. També la Xamec va compendiar la Maleta agroecològica, farcida de sortides i tallers a pagès. L’objectiu és estrènyer els llaços entre escola i pagesia, entre productores i consumidores, trencar una nova dicotomia, una distància palpable, que es tradueix en la desinformació de l’origen dels aliments que arriben als plats de les nostres criatures. 

Coda d’ecoedició

I sí, Terra d’aprenentatges és un llibre ecoeditat, és a dir, que compta amb el segell d’ecoedició que verifica tres paràmetres: producció local, papers certificats i motxilla ecològica. A Pol·len, casa editorial, intentem practicar molts més criteris (consulteu-los tots quinze). El quinzè, de nou, em retorna al terreny de la pagesia, de la natura que m’envolta: la compensació amb criteri. A Pol·len edicionshem pres la decisió de compensar les emissions de CO2 equivalent generades per la nostra activitat. I ho fem contribuint a la sostenibilitat d’un projecte agroecològic que exerceix una tasca de custòdia del territori, El Serradet de Barneres, sccl, una cooperativa amb ramat propi d’ovelles i formatgeria. I com ho fem? Amb el nostre treball voluntari, principalment destinat a acompanyar centres escolars a conèixer aquest projecte de ramaderia extensiva. L’acció de compensació per al 2024 s’ha establert a partir de les 21 tones de CO2 equivalent que vam emetre l’any 2023. Segons el preu/tona de CO2, hem començat a aportar una part dels 1.470€ que hem calculat que volem compensar.

Felices ens fa poder aportar a un projecte del primer sector, però també ens ajuda a tenir molt present el context en què vivim, que no són només cotxes, ciment i ordinadors de totes mides i intel·ligències. Ens permet donar sentit a allò que fem, refusionar natura i cultura a través del nostre aliment més essencial, la vida.