La Politja, el pol cooperatiu de Sant Cugat, ha organitzat una ràdio en viu per reflexionar sobre “Com fer que els teus calerons siguin útils per la transformació?”. L’acte, que s’ha celebrat a l’ETSAV de Sant Cugat, ha consistit en una tertúlia amb representació de Coop 57, Seira Impuls Cooperatiu, la Campanya Banca Armada del Centre Delàs i el Grup d’Estalvi de Sant Cugat.
La taula rodona, moderada pels periodistes Dei Sow i Jordi Pascual, ha comptat amb la presència de Narcís Sánchez (GES), Marion Guillon i Maritza Buitrago (Coop57), Max Carbonell (Centre Delàs) i Daniel María (Seira). En format de conversa oberta, han aprofitat l’ocasió per situar les diferències entre la banca ètica i la convencional, analitzar el context actual de les finances ètiques i solidàries i reflexionar sobre els reptes que ha d’afrontar l’economia social i solidària en el món financer.
La tertúlia s’ha iniciat amb Carbonell, que ha volgut assenyalar que malgrat que cada cop hi hagi més bancs convencionals que firmen pactes per la responsabilitat social corporativa, això no els fa ser finances ètiques, ja que “això no forma part del seu ADN”. Maritza hi ha coincidit i ha afegit que “en una banca tradicional la presa de decisions la prenen els accionistes”. Sánchez, a qui jornal.cat ha entrevistat fa poc, va un pas enllà i ha afirmat que “cada vegada més” qui les pren són “els directius”.
En contraposició, com ha afirmat Guillon, a la banca ètica “la propietat col·lectiva i la democràcia interna fa que tu decideixis col·lectivament amb uns beneficis que es retornen per tothom i per la comunitat”.
Un dels aspectes que s’han situat com a diferents és la inversió en la indústria militar, que és el que denuncien des de la campanya Banca Armada. Com ha explicat Carbonell, en els estudis que han promogut han observat que la banca armada a l’estat espanyol la lidera el Banc Santander i el BBVA” i en, segon terme, “CaixaBank i Banc Sabadell”. Per contra, tal com ha recordat Maritza, “el moviment pacifista dels anys 60 és qui ha apostat finalment per les finances ètiques com una alternativa”.
Un altre tret diferencial és l’especulació amb l’habitatge. Com ha afirmat Daniel María, “si no hi hagués hagut inversions bancàries en el boom immobiliari mai s’hauria produït”, la qual cosa demostra que “les entitats financeres tenen un gran poder”.
Al llarg de la taula rodona, s’ha volgut posar en relleu que les finances ètiques abarquen diversos àmbits: bancs, asseguradores i grups inversors. Per María, l’aposta que fan aquestes entitats, lluny de centrar-se en el benefici empresarial, és focalitzar-se en què “cooperatives de treball i entitats d’economia social i solidària tinguin un impacte”. A més, pel representant de Seira, el sector té una oportunitat respecte les finances convencionals, que és que “les entitats ètiques són molt complementàries perquè no hi ha una competència pel mercat”.
Sánchez també ha aportat context i anàlisi del sector. “Van fer un desplegament important arran del 15M” però “en els últims anys no ha evolucionat d’una manera tan espectacular”, com es veu en les dades que publica FETS. Per Maritza, un dels motius que ho expliquen és que “la gent jove conscienciada encara no ho veu com una forma de consum conscient responsable”, com sí que ho fa en altres àmbits de la seva vida com el reciclatge.
Els ponents també han volgut assenyalar diversos reptes del sector. María ha compartit que necessitem “tenir més visibilitat del que fem”, Sánchez hi ha coincidit però també ha destacat que “el que pot eixamplar aquest horitzó és aquest moviment de l’ESS” i Marion, per altra banda, ha subratllat que el repte és que “la joventut entengui de finances”.
La ràdio en viu, que se celebra cada cent dies, ha comptat en aquesta ocasió amb l’assistència d’una cinquantena de persones, del món cooperatiu i també alumnes de la universitat. Amb aquesta nova edició, s’ha consolidat la ràdio en viu com un espai de pensament i de trobada tant de La Politja com del seu entorn.
L’acte ha estat dinamitzat per Elies Cabrera i Aina Serra en representació del pol cooperatiu, que han ironitzat sobre l’oxímoron que implica el concepte “finances ètiques”. S’hi ha repartit un llibret editat per Pol·len Edicions sobre finances ètiques i solidàries.
També s’ha comptat amb l’obertura del Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat, Bernat Picornell, que ha subratllat que “escollir tenir els diners en un lloc o un altre també indica cap a quin model volem que la nostra societat avanci”. A més, hi ha intervingut Pere Fuertes, director de l’ETSAV, que ha reflexionat entorn del “creixement sostenible”, que també considera un oxímoron.
Jordi Panyella de la Politja ha dinamitzat un joc que ha consistit a respondre preguntes sobre el món financer i l’economia social i solidària. Així, s’ha donat a conèixer la implicació dels bancs en la guerra de Palestina, el pressupost en defensa de l’estat espanyol o l’origen del capitalisme, entre altres qüestions.
La mateixa trobada ha sigut un exemple d’intercooperació pel que fa a la gastronomia, ja que s’ha ofert dinar i beguda de la mà de les cooperatives Doble Via i el Taller Jeroni de Moragas i l’associació Florestina.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari