L’activisme de Narcís Sánchez ve de lluny. Treballador de la banca convencional, va començar a col·laborar a FETS – Finançament Ètic i Solidari, que des del 1999 dona a conèixer les finances i la banca ètiques. Va aprofitar una reestructuració del seu banc per marxar-ne i dedicar-se professionalment i com a activista a les finances ètiques. Aquesta decisió el va posar en contacte amb projectes de l’economia social i solidària que buscaven finançament, fet que el va portar a centrar la seva activitat en la promoció i acompanyament de projectes. Tot plegat sense renunciar a les finances ètiques, com ho demostra que va ser un dels primers implicats al Grup d’Estalvi de Sant Cugat.
De la banca convencional al compromís amb la banca ètica.
Em vaig apropar a la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), on vaig fer diversos viatges amb Arcadi Oliveres. Ell em va parlar de les finances ètiques, que llavors no tenia ni idea que existissin. Després de diverses xerrades, vam considerar que seria interessant que la Unipau participés d’alguna manera a les finances ètiques. Així em vaig incorporar la junta de FETS durant uns 15 anys.
Als 52 anys, vaig plegar del banc. Vam muntar una associació que em pogués donar feina, com ara l’externalització de l’observatori de les finances ètiques per a FETS, ja que no el podíem assumir amb recursos propis. La junta era molt experta en aspectes socials i jo podia aportar el grau de coneixement del món de les finances que els companys no tenien.
Paral·lelament m’apropava a microprojectes que volien començar per assessorar-los i ajudar-los a buscar un finançament tot sovint molt petit com per ser assumit per les finances ètiques. Coneixia un filantrop de Barcelona amb qui vaig acordar que jo acompanyaria projectes que ell finançava i ell finançaria projectes que jo acompanyava.
“Un dia em van dir que el que havia de fer és que els venedors venguessin el que anava bé per al banc tant si al client li encaixava com si no”
Hi va haver un motiu principal per passar a fer suport a la banca ètica?
No, el propi Arcadi. Ja feia temps que m’adonava que les finances tradicionals eren poc ètiques. Professionalment tenia unes responsabilitats rellevants però sempre actuava pensant que no podia maltractar el client: si calia s’havia de parlar amb un gestor, què era més útil per al client dins de la nostra oferta de productes... Però un dia em van dir que això no anava així i que el que havia de fer és que els venedors venguessin el que anava bé per al banc tant si al client li encaixava com si no. Llavors em vaig adonar definitivament. No era allà per enganyar ningú.
Alhora jo era l’únic membre de l’alta direcció que estava afiliat a un sindicat i això em causava tensions dins de la feina. Em deien que havia d’escollir a quin bàndol estar tot i que jo els deia que era un empleat més. Just en aquell moment els bancs feien fora a gent perquè hi havia fusions bancàries. Ho vaig aprofitar per plegar. Tenia 52 anys, el 2007.
En ple esclat de la bombolla?
No, una mica abans. El detonant de la crisi el vaig viure de vacances celebrant que havia plegat del banc.
Com arribes a l’economia social i solidària?
Primer treballava a casa i a la biblioteca però volia algun lloc on treballar. Com que ja estava a FETS, coneixia la gent d’assegurances Arç, que també buscava un local. L’associació Noves Propostes, que és com treballava amb FETS, finalment es va instal·lar al Grup ECOs, al carrer Casp de Barcelona. Llavors em vaig fer soci de LabCoop, el laboratori d’emprenedoria social cooperativa. A poc a poc el temps de l’economia solidària m’ocupava més temps que FETS. Em vaig incorporar a la junta de la XES Catalunya i llavors vaig haver de triar on centrar els esforços.
Les finances ètiques ha canviat molt des de llavors?
No gaire. A les finances ètiques hi ha molta concentració, amb algunes entitats que tenen molt poca capacitat de préstec. Han evolucionat, amb un salt d’escala durant la crisi, però expressar el creixement en percentatges pot portar-nos a l’engany perquè quan una cosa petita creix, el percentatge de creixement pot ser molt elevat. De fet, després de la pandèmia va haver-hi un estancament en nombre de clients i socis. La quota de mercat i al meu últim baròmetre no arribava a l’1%.
Tot i representar un volum reduït sobre el conjunt de les finances, el fet important és que la necessitat de les finances no és un espai petit. Són tant o més necessàries que quan van néixer. La seva influència i el paper a la societat és el més important perquè evidencien que l’ús dels diners de cadascú pot servir per canviar la societat.
"És important tenir clars els criteris que caracteritzen les entitats de finances ètiques, però també que no podem fer un grup dels bons i un dels dolents"
La ciutadania dubta sobre què és banca ètica i què no perquè recorda les caixes històriques o la banca cooperativa que potser no és plenament ètica.
És important tenir clars els criteris que caracteritzen les entitats de finances ètiques, però també que no podem fer un grup dels bons i un dels dolents. Hem de fer una graduació: amb Coop57 i Fiare als primers llocs i el BBVA al final. Hi ha moltes entitats que no estaran a dalt de tot però tampoc a la cua. Si s’explica, la gent sabrà que no és el mateix treballar amb CaixaBank que amb CajaMar, alhora que tampoc és el mateix que Caixa Enginyers ni amb Fiare.
Però és que hem de ser conscients que hi ha gent que no podrà treballar amb les entitats que estan als primers llocs. Un autònom o una PIME no pot portar tots els seus estalvis o operativa a la banca ètica i demanar el préstec a un altre lloc perquè no li concediran. Per tant, ha de treballar amb algú que li garanteixi tota l’operativa. Per això per a mi és important que aquestes persones evitin treballar amb els bancs que es troben a la cua de la llista.
L’evolució de l’economia social i solidària és més gran que en les finances ètiques?
A Catalunya clarament, sobretot gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, que ha donat ales a l’economia social i solidària no només sobre la base de subvencions, sobretot perquè hi creia i feia tota mena de suports. De fet, aquests suports els han tingut sota lupa, molt més que en altres àmbits. Això ha fet que la Generalitat es contagiés de determinades polítiques de suport que mai havia fet, com ara la creació dels Ateneus Cooperatius, els Projectes Singulars i les Comunalitats Urbanes. La xarxa de l’economia social i solidària també ha crescut molt. La creació del pol cooperatiu a Sants i del Grup ECOs ha tingut una influència important.
“En àmbits més productius, el sector primari o secundari, no hi ha tanta dependència de l’administració pública”
El risc del suport públic és tenir una dependència econòmica massa elevada?
És així, la dependència és molt gran, sobretot al tercer sector. Moltes cooperatives de serveis treballen directament o indirecta per a l’administració. Per això dic que hauríem d’ampliar sectors. En àmbits més productius, el sector primari o secundari, no hi ha tanta dependència de l’administració pública, que tot sovint externalitza feines que hauria de fer la mateixa administració. Els Ateneus Cooperatius en són bona mostra. El mateix passa en la cooperació, el suport a les persones amb discapacitat... Així, quan no hi ha diners i l’administració no fa aportacions a les entitats, no és l’administració directament la que atura o redueix els serveis.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari