Als anys 70, quan no existien els Centres Especials de Treball ni una gran legislació sobre les persones amb diversitat funcional, Salvador Strino va impulsar un taller per donar feina als alumnes de l’escola d’educació especial Jeroni de Moragas, creada als anys 40 pel doctor Moragas. El 1973, aquella iniciativa es va constituir com a cooperativa, vinculada a l’escola, i set anys després va fer un salt d’escala amb l’arribada a Sant Cugat, on van aconseguir uns terrenys molt a prop de l’estació de Valldoreix.
Això fa del Taller Jeroni de Moragas la cooperativa en actiu més antiga de la ciutat. Tot i que en aquest mig segle de vida han crescut i ampliat serveis, en el fons mantenen la mirada que el doctor Moragas va aplicar als anys 40. Així ho reivindica Ismael Guzmán, membre del consell rector de la cooperativa: “30 anys abans que es regulessin les escoles d’educació especial, el doctor Moragas en va fundar una amb una mirada humanista que obviava el prejudici cap a les persones que tenien algun tipus de trastorn del desenvolupament intel·lectual i apostant per una mirada individualitzada del que cada persona necessita en el seu aprenentatge”.
La història del Taller és també la història del reconeixement de drets. Durant bona part del segle passat la diversitat funcional no era reconeguda. Les famílies tenien vergonya de la discapacitat dels seus fills i algunes la concebien com un càstig de Déu. Mercè Carbó, una estrella mediàtica que va participar en el concurs Un millón, va ser determinant perquè la societat i la legislació comencés a reconèixer la diversitat. Després de generar l’expectativa de contar un secret si guanyava el concurs, va dir: “Tinc una filla subnormal”. El que ara és un insult llavors era una paraula que anomenava allò que fins al moment no existia perquè s’amagava.
“El doctor Moragas va tenir la capacitat d’avançar-se al reconeixement públic i legal”, afirma Ismael Guzmán.
“Des de llavors tot ha canviat molt perquè s’ha parlat de minusvalidesa, de discapacitat i ara de diversitat funcional, tot i que és un terme poc específic”, explica Guzmán. La regulació del 1982 va posar les bases dels Centres Especials de Treball, un pas indispensable cap al reconeixement i la integració de la diversitat en l’àmbit laboral. Va ser gairebé una dècada després del naixement de la cooperativa.
Quan el Taller va arribar a Sant Cugat, l’any 1980 i gràcies a la unió amb un grup de famílies i la negociació amb l’Ajuntament, tenien el Centre Especial de Treball, un Centre Ocupacional i es van començar a incorporar les primeres llars on acollir els usuaris que ho necessitessin. Jeroni de Moragas ofereix serveis com el repartiment sostenible d’última milla o un càtering, entre d’altres, que donen oportunitats laborals als seus usuaris.
Els serveis no han parat de créixer, avançant cap a una mirada més àmplia sobre la salut mental amb serveis de psicoteràpia i de lleure i també creant serveis com l’atenció a les llars per garantir l’autonomia de les persones. Això els ha portat a impulsar la mirada comunitària, és a dir, la relació amb l’entorn per no quedar com un reducte. Una de les més reeixides darrerament és el grup musical Árboles Amarillos, format per treballadors i usuaris de la cooperativa. Guzmán calcula que entre tots els serveis tenen uns 160 usuaris.
“Hem de canviar la mirada competitiva per la cooperació perquè l’objectiu és donar resposta a cada persona”
La Fundació Jeroni de Moragas, creada el 1993, va ser un pas molt rellevant perquè va permetre la tutela dels usuaris que ho necessitaven. Ara, aquesta figura, explica el membre del consell rector, ha evolucionat cap a l’assistència personal o la representació de la capacitat jurídica per la qual la fundació pot acompanyar els usuaris en tràmits relacionats principalment en l’economia, el patrimoni personal, la salut i els tractaments.
Mary Cabañas, companya de Guzmán al consell rector, explica que el perfil dels usuaris ha canviat. Abans hi havia més persones amb síndrome de Down i ara la majoria tenen afectacions en el neurodesenvolupament com ho és l’autisme, l’alteració de la conducta o algunes lesions cognitives. També han detectat que cada cop hi ha famílies amb més problemes econòmics. Tot i que els serveis són gratuïts gràcies als suports institucionals, les famílies han d’abonar el menjador i les sortides, el que intenten salvar mitjançant subvencions i beques perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
Les entitats del sector, com ara PRODIS, Cipo i el Grup Catalònia treballen plegades amb l’objectiu de conèixer-se a nivell tècnic, fer consultes de casos i compartit els recursos. “Hem de canviar la mirada competitiva per la cooperació perquè l’objectiu és donar resposta a cada persona”, defensa Guzmán; una afirmació que encaixa perfectament amb el model cooperatiu que regeix el Taller, “ser cooperativa ens fa ser més adaptatius i poder-nos reinventar perquè això és cosa nostra i som els treballadors el que hem d’aconseguir que tiri endavant”.
Actualment, són més d’una vintena de socis treballadors implicats en la governança de la cooperativa. A més, des dels inicis del projecte han buscat l’enxarxament sectorial i amb altres entitats de l’economia social i solidària. Per exemple, des dels inicis van ser presents a la Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya i també a la Federació de Cooperatives de Catalunya. Treballen de la mà d’altres entitats de l’economia social i solidària local, van participar en la darrera edició de les Comunalitats Urbanes i es relacionen amb universitats i instituts, cosa que els permet estar al dia de les investigacions i avenços sobre la diversitat funcional així com tenir estudiants en pràctiques.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari