Aquest reportatge s’anirà actualitzant a mesura que es vagin publicant els programes electorals.
Fa poques setmanes el govern de la Generalitat de Catalunya aprovava el projecte de llei de l’economia social i solidària, que fa gairebé sis anys que negocia el sector. Una llei que, tal com publicàvem a jornal.cat, necessita a la legislatura vinent una majoria parlamentària per tal de ser aprovada. Aquesta i altres qüestions, tals com el model econòmic del pròxim govern o la proposta de finançament pel sector de l’ESS, són elements que poden variar a partir del 12 de maig, dia en què estan convocades les eleccions al Parlament de Catalunya.
Enmig de la campanya electoral, hem volgut analitzar les propostes referents a economia social i solidària dels programes publicats pels partits polítics catalans que actualment tenen representació al Parlament. D’aquesta manera, podem extreure quina prioritat política li atorguen i com l’entenen, què en faran de la llei promoguda pel sector, com pretenen impulsar-la i fomentar-la i si la consideren un element necessari per resoldre els reptes actuals que comporta el sistema econòmic actual.
L’ESS, reconeguda per la majoria de partits
D’entrada, convé destacar que gairebé tots els partits polítics que han fet públic el seu programa electoral mencionen l’economia social i solidària. Per ara, a l'espera que el Partit Popular faci públic el seu programa electoral per les eleccions de diumenge vinent, n’és una excepció Ciutadans. Tanmateix, no tots li atorguen el mateix pes ni tots transversalitzen els seus valors a la resta de propostes econòmiques.
La majoria dels partits, excepte Ciutadans i Vox, hi dediquen un apartat propi
La majoria dels partits, excepte Ciutadans i Vox, hi dediquen un apartat propi. El Partit Socialista de Catalunya (PSC) ho titula “Economia social”, Esquerra Republicana (ERC) ho uneix a altres qüestions amb l’apartat “Treball, autònoms i economia social”, Junts per Catalunya (JxC) crea un subapartat d’“Economia social i cooperativisme”, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ho incorpora dins el capítol “Foment del cooperativisme” i Catalunya en Comú ho titula “Cooperativisme i economia social: un model de producció social i solidari”.
Pels socialistes, cal “un model competitiu i resilient per al conjunt de l’Economia Social que actuï com a catalitzador i promotor del desenvolupament i la revitalització dels territoris i que enforteixi el teixit de petites i mitjanes empreses com a gran generador d'ocupació, a través de sòlids mecanismes de intercooperació, prioritzant la viabilitat i sostenibilitat de l'empresa amb un impacte social que també és econòmic”.
Esquerra no inclou una descripció al respecte, però en formar part del govern en funcions, sí que destaca els projectes que han impulsat i els que han quedat paralitzats. Concretament, destaca la inversió impulsada, que afirma que “des de 2016 s’ha multiplicat per 4 el pressupost, passant de 65 M€ a 240 M€”, i es queixa que ha quedat aturada “la revisió de diferents línies de suport a l’economia social”.
La CUP considera que “un actor del nou model econòmic ha de ser el cooperativisme i el conjunt de l’Economia Social i Solidària, que no es pot entendre com un fet aïllat de les polítiques econòmiques del sector públic sinó que ha de servir com a eina per acompanyar el reforç del sector públic i la democratització de l’economia productiva”.
Els Comuns, per altra banda, destaquen que “l’economia social i solidària pot ser una eina molt apropiada per a una intervenció econòmica basada en la proximitat i el desenvolupament local, la producció col·laborativa, i orientada al benefici col·lectiu, les necessitats de la població i l’interès general en lloc del lucre privat”. A més, afirmen que el seu horitzó “és una realitat empresarial transformadora basada en l’autogestió i la cogestió, la presa democràtica de decisions, la propietat en mans de les persones treballadores i cooperativistes que adquireixen la capacitat de decisió sobre l’empresa i la manera d’organitzar-se”.
Junts per Catalunya, per altra banda, no incorpora una descripció prèvia en el seu programa sinó que destaca directament les propostes. La resta de partits no entren en valoracions del sector de l’ESS.
Pel que fa als recursos que caldria destinar a l’economia social i solidària, CUP, Comuns, PSC i ERC proposen instruments que fomentin el finançament del sector. Per la CUP, cal “reforçar les línies de promoció i suport de projectes singulars i altres línies vigents, incrementant els recursos destinats a la promoció i desenvolupament del cooperativisme”. Catalunya en Comú, per altra banda, demana “l’aplicació de deduccions en l’IRPF per a la inversió tant en capital social com en préstec en qualsevol de les seves modalitats a cooperatives, societats laborals, empreses d’inserció, equiparables a les deduccions per inversió en empreses noves o de recent creació”, així com “potenciar la posada en marxa de fons d’inversió socials per mitjà d’una normativa pròpia i d’estímuls fiscals”.
El PSC proposa “estructurar els fons creats per les mateixes organitzacions sobre la base dels seus excedents de manera que funcionin com a mecanisme de garantia al finançament” i generar “fons i instruments financers comunitaris per a: comercialitzar, emprendre, internacionalitzarse, ajudar a altres entitats de l'economia social amb dificultats…”. Esquerra, en canvi, aposta per “activar un Pla de suport al creixement i la qualitat del cooperativisme i l’ESS: contemplant mesures anuals de suport a la inversió productiva i inclusiva i que promogui la intercooperació amb els diferents agents de l’ESS, més arrelament i més territori”. A més, promet desplegar “un sistema fiscal favorable a l’economia social i solidària, amb la finalitat de mantenir l’ocupació i de promoure la reactivació econòmica”.
Els equipaments, locals o solars públics o en desús: molts partits proposen destinar-los a iniciatives d’ESS
Entre els recursos que es poden oferir des de l’Administració, hi ha els equipaments, locals o solars públics o en desús, que molts d’aquests partits proposen destinar-los a iniciatives d’ESS. Entre aquests partits, hi trobem PSC, ERC i Comuns, que aquests darrers, a més, proposen ”afavorir l’accés a espais de treball i de coworking a les incubadores d’emprenedors i emprenedores i empreses start-up, fent possible una xarxa de mutualització de recursos, serveis compartits i accés descentralitzat a la innovació”.
El rol de l’administració pública pel que fa a l’aposta pel sector també és entès de diferents maneres. El partit de Salvador Illa promet fomentar “la cooperació publicoprivada entre les organitzacions de l’economia social per la provisió de serveis públics”. Els republicans demanen una administració participada i defensen “que sigui permeable a la societat civil i que el conjunt de la política social disposi del consens i la participació de l’activitat associativa, de les organitzacions del tercer sector i de l’àmbit de l’economia social”. Per altra banda, la CUP afirma que coneixen “la dificultat política, no tècnica, de procedir a la gestió pública d’empresa” i que, per aquest motiu, creuen que “també s’ha d’apostar perquè des de l’Administració Pública s’orienti i es faciliti la continuïtat empresarial a través de cooperatives”.
Les majories de la llei de l’ESS
D’acord amb els programes electorals, una possible majoria d’escons entre PSC, ERC, Catalunya en Comú i la CUP permetria aprovar el projecte de llei de l’economia social i solidària. Pels diferents matisos que fa cada partit, tot apunta que cadascú hi aportaria les seves esmenes.
Pels comuns, cal “dotar Catalunya d’un nou marc legal català que doni àmplies facultats i capacitat d’autoregulació a les empreses socials, que permeti generalitzar més el model cooperatiu”. Els republicans afirmen que agilitzaran la tramitació de la llei tal com està negociada, ja que “és clau disposar d’aquest marc jurídic”. El mateix opinen des de la CUP, que afirmen que s’ha d’“aprovar al Parlament” la llei “en consens amb l’AESCAT i a partir del procés participatiu realitzat”. Per la seva banda, els socialistes consideren que cal “aprovar un marc normatiu a Catalunya per a l’economia social, coherent amb la visió de la Unió Europea i amb el PERTE aprovat pel Govern d’Espanya, de tal manera que integri la diversitat de manifestacions de la nostra realitat”.
Per Esquerra Republicana, a banda de la llei, també s’hauria d’”activar el Consell Català de l’Economia Social com a referent nacional per l’impuls de l’economia social i solidària”. Per la CUP, una altra llei que s’hauria de modificar és la Llei de cooperatives, “per adaptar-la a les noves necessitats del cooperativisme”, a banda d’adoptar la moció 198/XIV sobre l’economia social al desenvolupament del Pacte Nacional d’Una Economia per la Vida i desenvolupar “un Pla Estratègic de Promoció i Foment del cooperativisme amb una majoria parlamentària”. Per Catalunya en Comú, s’hauria d’impulsar també “una nova llei de promoció de l’economia col·laborativa i procomú”.
Junts per Catalunya, per la seva banda, destaca en el seu programa que cal una “Llei de concertació social”. Tal com afirmen, volen tirar endavant “el projecte de llei catalana d’acció concertada que garanteixi la qualitat i el servei centrat en la persona i que tingui com a eixos vertebradors els principis de l’economia social i solidària, entre ells la governança democràtica, el no lucre i la millora de la comunitat i l’entorn, en la provisió de serveis socials i d’atenció a les persones”
Un sector reconegut, però amb molt marge per créixer
Si el sector de l’economia social i solidària és mencionat a la majoria dels programes electorals dels partits polítics, encara que sigui des d’enfocaments diferents, és perquè s’ha guanyat un rol en el mercat econòmic actual. De fet, té una tendència de creixement, que no només no ha passat per desapercebuda en els programes sinó que també s’han fet propostes per tal de mantenir aquest increment.
La CUP i el PSC coincideixen en facilitar les conversions en cooperatives o societats laborals d’aquelles empreses en risc de fallida i tancament. Els cupaires proposen “crear un fons” i els socialistes, “promoure acords entre sindicats, organitzacions representatives de l’economia social i les administracions”.
Un element compartit entre socialistes i republicans pel que fa a l’ESS és el foment de l’emprenedoria. Pel partit d’Illa, cal “motivar i promoure que les persones preemprenedores i emprenedores engeguin iniciatives d’economia social, incorporant activament aquest model en el conjunt de serveis d’assessorament a la creació d’empreses del conjunt d’administracions públiques de Catalunya, molt especialment en les àrees de promoció econòmica municipals”. Pels de Pere Aragonès, cal treballar per “l’emprenedoria col·lectiva com a forma de generació de noves empreses i activitat econòmica, específicament en l’àmbit del cooperativisme i l’ús i gestió comunitària de béns públics”. D’altra banda, Junts per Catalunya se centra en augmentar l’ocupació i proposa “seguir potenciant la creació de cooperatives i societats laborals com a mecanismes de contractació”.
Un aspecte que inclouen diversos partits és l’aposta per la digitalització del sector
Per fomentar el sector, un altre aspecte que inclouen diversos partits és l’aposta per la digitalització del sector. Pels Comuns, cal “afavorir sinergies entre economia digital i economia social i solidària a Catalunya”, els socialistes van més enllà i proposen “promoure iniciatives d'integració i digitalització de cadenes de valor, considerant les diferents agrupacions de PIME de l'economia social” i, finalment, la CUP concreta que cal “promoure el Hub tecnològic i digital del cooperativisme i l’emprenedoria col·lectiva amb cooperatives de base tecnològica i el cooperativisme de plataforma”.
Amb l’objectiu de consolidar l’economia social i solidària, diversos partits aposten per acompanyar-la d’una recerca que la reforci i d’un sistema educatiu que faci arribar aquest canvi de model a la ciutadania. Al mateix temps, també hi ha qui assenyala que en l’ensenyament de polítiques econòmiques, és indispensable incorporar la perspectiva de l’ESS. Pels cupaires, cal desplegar recursos per fomentar “la matèria i la pràctica del cooperativisme en els plans d’ensenyament públic” i “incorporar l’aprenentatge en matèria de cooperativisme a tots els nivells de l’educació, obligatòria i postobligatòria”. Des de Catalunya en Comú ho comparteixen, però també demanen incloure en aquests plans d’estudi “el model d’economia social i solidària”. Finalment, els socialistes coincideixen amb els dos partits, matisant que aquesta incorporació ha de ser “decidida”.
Respostes a un sistema en crisi
Molts dels partits coincideixen en el fet que l’economia social i solidària pot respondre, de forma transversal, a múltiples reptes que ens comporta la fallida del sistema econòmic capitalista. En els programes, ho podem observar en la manera en què els partits incorporen referències a l’ESS en apartats que no els són propis.
De fet, alguns fins i tot ho fan explícit. Els Comuns afirmen que l’ESS no sols és una “proposta democratitzadora i de millores laborals” sinó una “eina de transformació social clau tant en la reducció de desigualtats com en la satisfacció de necessitats, especialment al sector de l’economia digital”. Esquerra, per altra banda, afirma que cal una “transversalització de les polítiques públiques promotores i dinamitzadores de l’economia social i solidària”.
Un dels reptes assenyalats pel PSC, ERC, CUP i Comuns és el despoblament en les zones rurals
Un dels reptes assenyalats pel PSC, ERC, CUP i Comuns és el despoblament en les zones rurals. Pels republicans, cal “desplegar de manera urgent les mesures per afavorir el relleu generacional previstes a l'Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya, al Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya i al Programa IMPULS.COOP” que, entre altres, ha de “promoure l’economia social i solidària com una fórmula que dota d’oportunitats, innovació i transformació, també a les ruralitats”. Pel partit de Laia Estrada, “els Ateneus Cooperatius han de coproduir i implementar al territori polítiques públiques de desenvolupament local i transició ecosocial” que “han de poder ser una eina per impedir la despoblació en certes zones del territori”. En canvi, els de Jéssica Albiach se centren en la perspectiva de la dona i afirmen que cal “un pla d’ocupació per a dones del món rural que potenciï nous sectors emergents d’ocupació i l’economia verda”.
També s’entén l’ESS com un element essencial per promoure la transició ecològica. Així ho valoren des de Catalunya en Comú, que afirmen que cal “fomentar els acords i contractes de custòdia del territori amb particulars i entitats de l’economia social i cooperativa”. A més, la CUP també hi fa referència, sobretot quant a la “compra pública de dispositius electrònics i circularitat”.
Finalment, observem que tant Esquerra Republicana, la CUP i els Comuns fan referència a reptes diversos. Els republicans, davant la crisi habitacional, volen “promoure l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús com a una alternativa no especulativa d'accés l'habitatge compromesa amb l'economia social i solidària i la sostenibilitat”. Des de la CUP posen el focus en les finances ètiques, dins la seva proposta de banca pública, i també en la diversitat sexual i de gènere, per la qual volen promoure “ajuts i reconeixements a la inclusió”. Finalment, els Comuns consideren que l’ESS pot donar resposta en el cas dels “contractes de serveis de menjador”, en l’esport o en els “programes de suport a l’autoocupació juvenil o l’economia de les cures, per la qual cosa proposen “constituir una Taula institucional transversal per l’economia social i de les cures”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari