Invertir amb responsabilitat per generar un canvi econòmic i social efectiu: aquesta és la missió i la raó de les conegudes com a finances ètiques. Estretament relacionades amb el desenvolupament i evolució de les diferents iniciatives i projectes de l’economia social i solidària (ESS), les múltiples i variades propostes de préstec conscient i responsable són fonamentals pel desplegament de les diferents aportacions de l’àmbit de l’economia social a la societat, ja que exerceixen de múscul financer i pragmàtic: si no hi ha diners per dur-les a terme, les propostes de l’ESS han de confiar plenament en un voluntarisme que, tot i que d’un valor més que destacable, no sempre arriba a cobrir totes les necessitats de cooperatives, entitats i agrupacions.
I aquesta font de la qual beure no és un bé inesgotable: s’hi ha de tenir cura. Això és el que destaquen com a factor de risc des de diferents veus autoritzades en l’àmbit de les finances ètiques: tot i el bon funcionament del sistema de préstecs, cal no descuidar una participació dels inversors que comença a donar mostres d’estancament.
Alentiment de l’estalvi després d’una dècada de múscul
“No ens inventem els diners, i per tant és important que les magnituds dels finançaments i les inversions creixin en harmonia”, remarca Xavier Teis, soci de treball de la cooperativa Coop57. Des de mitjans dels anys noranta, la seva entitat ha anat creixent i desenvolupant-se fins a convertir-se en un dels noms més reconeguts en el món de les finances ètiques a Catalunya. Ara accepten que, tot i una necessitat cada cop més gran de finançament entre les propostes de l’ESS, la participació dels estalviadors comença a no ser suficient: "la situació en què estem actualment és que hi ha una economia solidària amb un gran dinamisme i un creixement i unes necessitats creixents, però alhora ara tenim per endavant el repte d'aconseguir convèncer més persones i més entitats que vinculin aquells estalvis que no necessitin al dia d'avui i que els posin al servei de la transformació social".
"Hi ha una pèrdua d'interès de la societat per donar aquest ús ètic als diners" - David Díaz (Oikocrèdit)
En la mateixa línia opina David Díaz, coordinador d’Oikocrèdit Catalunya, una altra de les principals veus de les finances ètiques a casa nostra, que remarca un notable “estancament” de la participació dels petits estalviadors enfront de la demanda creixent: "algunes entitats estem començant a trobar-nos en el context que estem rebent sol·licituds de finançament d'empreses, cooperatives i entitats socials que ens demanen préstecs i els hi diem que no els podem finançar perquè no tenim prou diners: no hi ha gent a l'altra banda que inverteixi i posi els seus estalvis en nosaltres". En el cas de la seva entitat, centrada en projectes d’ESS al Sud global, destaca que aquest estancament encara és més acusat ja que és molt més fàcil que els possibles estalviadors coneguin projectes centrats en Catalunya i hi empatitzin directament, però la cosa es complica quan els resultats passen a un altre hemisferi. Tanmateix, Díaz destaca que la participació d’inversors no és pitjor a casa nostra que fora: "nosaltres, que tenim una xarxa que treballa a tota Europa, veiem que a tots els països hi ha una mica aquest retrocés: una pèrdua d'interès de la societat per donar aquest ús ètic als diners".
Les raons d’aquest aparent estancament no són, com remarquen, ni clares ni úniques, tot i que hi ha la sensació d’un abans i un després en la crisi de la COVID-19. El coordinador d’Oikocrèdit destaca que més enllà de la situació derivada per la pandèmia, la inestabilitat econòmica i política mundial, sumada a diferents problemàtiques i la pujada dels tipus d’interès no han facilitat la tornada al creixement previ, deixant “una situació una mica incerta”, cosa que es relaciona amb que “estiguem molt estancats en creixement de base social i també en captació d'estalvi i capital” . Des del punt de vista de Teis, de Coop57, cal recordar que als anys previs a la pandèmia es va produir una situació d’especial conscienciació que va afavorir la participació dels estalviadors: "veníem d'un cicle econòmic i macroeconòmic molt dur després de la crisi del 2008, tot el moment del 15M, tot el període d'austeritat en les finances públiques, d'un moment en què la percepció de la societat era que era més necessari que mai construir un model econòmic alternatiu i un model bancari i financer alternatiu; molta gent volia sumar esforços, hi havia una predisposició per part d'algunes administracions municipals i també teníem la inèrcia de molts projectes que portaven molts anys de cuina lenta", recapitula.
Aquesta tasca lenta però constant també ha sigut fonamental per a millorar la situació de les iniciatives d’economia social i solidària per a Ricard Espelt, investigador especialista en ESS del grup TURBA (IN3-UOC) que remarca que "és evident que la feina feta ha sigut molta durant aquests anys i s'ha fet també des d'una perspectiva que ha incorporat la societat civil però també l'administració pública i l'àmbit de la recerca". A més, pel que fa al finançament, remarca que els anys anteriors a l’arribada de la pandèmia de la COVID-19 també van servir per explorar diferents formes de finançament, com els microfinançaments, així com per enfortir la xarxa entre les diferents entitats i la societat civil, també en l’àmbit econòmic: “a través de la tecnologia, les entitats han pogut donar a conèixer els seus projectes i això els ha permès aconseguir fonts de finançament petitones, però de la comunitat”, explica Espelt.
Ara, però, sembla que, encara que sigui en els últims anys, la percepció de la ciutadania ha canviat molt especialment en l’àmbit de les finances ètiques i, com explica Díaz, és més difícil arribar a conscienciar: "la sensació és que ara costa més arribar a la gent amb el discurs i els valors de les finances ètiques: si ara a la gent li diuen que els seus bancs inverteixen en combustibles fòssils o en armament, o no els hi sembla malament o diuen que no els inflin el cap i que no és el seu problema", lamenta, tot i que remarca que ja treballen en com revertir aquesta tendència.
El greenwashing, dificultat afegida
L’aparent atenció de certs bancs en disminuir l’empremta sobre el clima i la biodiversitat estaria perjudicant de retruc els criteris de les finances ètiques
Tanmateix, els aspectes conjunturals no són l’únic enemic en la davallada d’inversions dels estalviadors en propostes de finançament ètic. Amb el progressiu augment de la centralitat de la crisi climàtica en el debat social i polític, els experts en finances ètiques han advertit un augment d’estratègies de greenwashing per part, entre moltes altres empreses, de les entitats financeres no ètiques. L’aparent atenció de certs bancs en disminuir l’empremta sobre el clima i la biodiversitat estaria perjudicant de retruc els criteris transparents i contrastables de les entitats de finances ètiques a l’hora d’escollir a qui atorguen els crèdits. En paraules de David Díaz, moltes entitats bancàries "van venent la moto que són meravelloses i els clients diuen que ja estan bé amb el Santander o el BBVA, sense investigar i descobrir que també tenen impactes negatius molt greus".
I no és l’única veu que en parla: Rosa Garcia, professora d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en finances ètiques, remarca que algunes entitats d’abast internacional com la Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius (FEBEA) i la italiana Fondazione Finanza Etica fa temps que criden l’atenció sobre el perill de les pràctiques de greenwashing de les finances tradicionals: “són empreses que diuen que aposten per la sostenibilitat, però són les mateixes que proporcionen milers de milions de dòlars a l’industria de combustibles fòssils”. Garcia també remarca que, tot i que és prou evident, cal no oblidar que les entitats financeres tradicionals són els principals competidors a l’hora d’absorbir l’estalvi, un fet que ja ha tingut en el passat importants conseqüències: "si ja és difícil per una entitat o cooperativa de l'economia social competir amb la resta d'empreses més convencionals i capitalistes, al sector financer encara és més complicat: en el nostre territori hem assistit a la desaparició de les caixes d'estalvi, per exemple", recorda la professora de la UAB. Amb aquestes estratègies de màrqueting mediambiental, Rosa Garcia explica que la pressió de les entitats financeres tradicionals sobre el finançament ètic fa que els estalviadors segueixin optant per posar-hi els diners sense càrrega de consciència, tot i no oferir els mateixos estàndards de transparència i rendiment de comptes.
Un rendiment estable i compromès
Malgrat la situació de dificultat en les inversions, també hi ha espai per l’optimisme a l’àmbit del finançament ètic. La professora de la UAB es mostra positiva per allò que ha de venir, ja que remarca la fortalesa del sector respecte els bancs tradicionals, en el sentit que no és tant depenent del rendiment purament econòmic. Tot i que admet que “avui en dia no podem parlar només en termes de rendibilitat financera”, i especialment en el cas de l’àmbit de l’economia social i solidària, afirma que les entitats de finances ètiques “són empreses més resilients, perquè han d'acompanyar la rendibilitat financera amb altres tipus de rendibilitat, i això genera en certs moments menys beneficis, però les fa més estables”.
En canvi, la “volatilitat” amb la qual treballen les inversions des del sector financer convencional fa que les seves contrapartides ètiques “s'adaptin millor a les fluctuacions que les entitats financeres tradicionals”, també en èpoques de crisi en les que totes les finances es veuen afectades. “Els bancs que no són ètics tenen comportaments més volàtils, mentre que els bancs ètics són més estables, fins i tot davant de situacions de crisi, com a la situació de pandèmia: totes les entitats de finances es veuen afectades en situacions de crisi, però sí que és veritat que les que són no ètiques tenen comportaments més polaritzats, i en moments determinats poden donar una rendibilitat molt alta, però després cau, mentre que la banca ètica té comportaments molt més estables" resumeix Garcia.
A més, cal no perdre de vista, recorda la docent de l’Autònoma, els boníssims resultats de les finances ètiques en comparació amb les tradicionals, en concret en aquesta passada dècada. Especialment visible és pel que fa al rendiment de les inversions, ja que, tot repassant dades obtingudes als informes anuals de FEBEA i Fondazione Finanza Etica, destaca que el retorn de les inversions gairebé es duplica en el cas de la banca ètica: “si nosaltres comparem la rendibilitat segons el ROE del grup de la banca tradicional amb els grups de bancs que es consideren ètics, entre l'any 2012 i l'any 2021, la rendibilitat dels bancs ètics va ser d'una mitjana del 5,23%, mentre que la rendibilitat dels bancs més tradicionals en el mateix lapse va ser del 2,21%: més del doble; el mateix passa amb la rendibilitat segons altres indicadors com el ROA, en què els bancs ètics van tenir un 0,46% enfront un 0,25%". A més, Garcia assegura que tot i les fluctuacions derivades de la pandèmia, “l'any 2022 vam tornar pràcticament a la situació que hi havia abans de la COVID-19”.
"Hi ha moltíssima més gent que té una visió crítica respecte al model econòmic i social de la que després està directament implicada en les finances ètiques" – Xavier Teis (Coop 57)
Des de Coop 57, Teis creu que serà el mateix món de les finances ètiques qui haurà de treballar per revertir la situació, i té clar que el futur “passa perquè més persones decideixin sumar els seus estalvis a les finances ètiques” i només cal més conscienciació i informació: "estem segurs que hi ha moltíssima més gent que té una visió crítica respecte al model econòmic i social de la que després està directament implicada en les finances ètiques; el futur passarà perquè aquesta gent decideixi posar els diners allà on té les idees".
Per a Garcia, des de l’Autònoma, apostar per les finances ètiques és, a més, una qüestió d’estabilitat i seguretat que no podem deixar de banda: "cada vegada l'economia és més volàtil i vulnerable, estem assistint a diferents crisis i necessitem més espais segurs, i els models alternatius tenen l'avantatge que són més resilients; des d'aquest punt de vista, les finances ètiques tenen marge de millora i poden tenir un bon futur, però falta molt per fer", reconeix. Només la implicació dels inversors i estalviadors, coincideixen els experts, serà el que decantarà finalment la balança en favor d’una economia més justa, compromesa i estable.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari