El “boom” del cooperativisme cultural

Laura Arias Rodríguez

En quin punt es troba el cooperativisme cultural? Ha crescut, en els darrers anys? Té, encara, marge d’ampliació? Segons el registre de la Generalitat, actualment hi ha 4.634 cooperatives inscrites de tot tipus: agrícoles, industrials, constructores… D’aquestes, un bon grapat són culturals, inscrites en l’apartat de serveis. Un sector, el de la cultura, que tradicionalment s’ha associat a condicions de precarietat laboral i manca d’estabilitat i que busca, en la fórmula de les cooperatives, un nou marc de funcionament.

Establir una cooperativa implica que la propietat d’una empresa és conjunta i que la gestió de la mateixa és democràtica. Es tracta d’un model que no té res de nou. A la dècada dels 70 era força estès. Però amb l’arribada del lliure mercat, l’economia global va prendre terreny al cooperativisme. Ho explica el director de la cooperativa Clack Audiovisual, Eloi Aymerich: “Als anys 70 i 80 el cooperativisme no va prosperar perquè Espanya es va obrir intensament al lliure mercat, és l’època de la meva infància que està farcida de caps de setmana d’anar als hipermercats per fer la compra, de les botigues de retail com Zara, de les primeres compres per internet… la gent ja no consumeix en clau política, sinó de lliure mercat i les cooperatives van quedar com una cosa de hippies”, relata Aymerich, que és alhora doctor en comunicació. La seva tesi doctoral abordava, precisament, l’organització de la cultura com a eina per combatre l’amenaça de l’hegemonia cultural. 

I què ha passat els darrers anys amb el cooperativisme? El moviment ha resorgit i un dels motius, segons apunta Aymerich, és el 15-M. “En aquell moment hi ha una reflexió sobre el model econòmic i productiu que tenim, molta gent se n’adona, és el moment del boom de la banca ètica, de les cooperatives d’habitatge, el boom de les fundacions que treballen en clau público-privada. No és que abans no existissin, però a partir de llavors es multipliquen”, afirma.

“Boom” també en cultura cooperativa

El creixement del cooperativisme en els darrers anys s’ha experimentat en tots els sectors, també en el cultural. A dia d’avui, el sector viu un moment d’expansió i plenitud, segons apunta la llibretera de la Ciutat Invisible Irene Jaume: “L’àmbit de la cultura cooperativa gaudeix de bona salut i d’una estabilitat prou forta els darrers anys”, apunta la sòcia de la cooperativa literària que va néixer l’any 2005 i que enguany arriba a la majoria d’edat.

Aquesta sensació de creixement és compartida per la directora de Paral·lel 62, Anna Cerdà i Callís: “Hi ha molta efervescència i cada cop hi ha més múscul com per anar generant aquestes estructures de segon i tercer grau que puguin posar coses en comú i aspirar a créixer i a explicar-se millor”, opina en una entrevista a Jornal.cat.

La cooperació cultural, una organització cultural tan antiga i alhora tan disruptiva, ha anat en augment la darrera dècada. La construcció d’un model alternatiu a la gestió tradicional de la cultura ha agafat impuls i ha buscat respostes a les necessitats de sostenibilitat, diversitat i inclusió en el sector. Les cooperatives culturals han estat capaces d’adaptar-se als canvis en les demandes i les exigències dels consumidors.

Com és el cas de la Traça Cultural, impulsat per les llibreries cooperatives La Lluerna i El Refugi, que es crea amb l’objectiu de facilitar l’accés de la cultura al Pirineu i ajudar a enxarxar les diferents iniciatives de la zona. 

Cooperar per millorar condicions laborals

Com a activitat econòmica, la cultura està estructuralment immersa en una nebulosa de drets i condicions que sovint escapa les regulacions laborals emparant-se en la naturalesa de l’art en sí mateixa. D’entrada, les cooperatives culturals promouen la creació, la difusió i el consum cultural amb criteris de sostenibilitat i col·lectivitat. Una forma de fer molt més democràtica, centrada no només en el “què”, sinó amb èmfasi en el “com”.

Irene Jaume defensa la idea que la cooperació en cultura contribueix a millorar les condicions laborals del sector cultural: “El fet que la propietat dels mitjans de producció sigui col·lectiva i que se'n faci una gestió democràtica ja és una molt bona pràctica, però, a més a més, s'ha de tenir en compte el tipus de processos que s'hi duen a terme i la importància que se li donen, la convicció de no precaritzar encara més l'àmbit i la consciència d'entendre la cultura com un punt de trobada i una oportunitat de teixir xarxa”, resumeix. 

A tall d’exemple, la directora de Paral·lel 62, assegura que, tot i que el públic no ho vegi, que preparin la sala i col·loquin les cadires els membres d’una cooperativa com Impulsem fa la diferència. “No és que l’economia social i solidària i el cooperativisme siguin la solució ni la panacea, però generen unes fortaleses, unes possibilitats o, com a mínim, un altre marc d'imaginar-te les coses, des de les relacions laborals fins a quin tipus de consum fas. Si la cultura, que se suposa que t'ha d’obrir el cervell i proposar nous imaginaris, no aprofita això per imaginar com es fa a si mateixa, ja podem plegar. Per tant, és una associació que a nosaltres ens sembla completament lògica”, assegura la directora de Paral·lel 62.

La unió fa la… cultura

Bona part de l’èxit es deu al treball en xarxa. El cooperativisme a nivell cultural defuig, per definició, les grans empreses. “No cal que ens abduïm, no cal que fem grans empreses, sinó que moltes petites empreses juntes poden fer coses més potents”, apunta la directora de Paral·lel 62. En aquest sentit, el cooperativisme cultural busca crear sinèrgies, col·laboracions i generar suport mutu perquè el centre sigui el producte cultural. 

Per a que aquest sistema funcioni, hi ha d’haver, necessàriament, una xarxa de petits nuclis de cooperació cultural que entrellacin la seva activitat. I és així, a dia d’avui? Cultura Coop és una de les entitats que engloba diverses cooperatives culturals, entre les quals hi ha la Ciutat Invisible, Clack Audiovisual i els projectes que han format Paral·lel 62. La proliferació d’aquest model permet i promet el treball en xarxa. 

Per als que hi estan immersos, el treball en xarxa és un aspecte molt important del cooperativisme cultural. Implica, segons Irene Jaume, posar en pràctica la màxima de "soles no podem, juntes som més fortes" i oferir una alternativa al model hegemònic. “Fer de contrapès a aquesta idea capitalista de l'emprenedoria i l'individualisme més recalcitrant. Per a La Ciutat Invisible, poder formar part de Cultura Coop o del pol cooperatiu de La Comunal, no és només un avantatge, sinó la prova que es pot dur a terme un altre tipus de cultura no mercantilitzada i que posa al centre la vida i les necessitats de les persones i no del capital”, apunta la llibretera de la Ciutat Invisible. 

Aquest enxarxament existeix i enriqueix, sosté i reforça els projectes culturals, segons Aymerich. “Estem mallant d’una manera particular aquest moviment que ens ha de retornar a un ideal del que va ser la cultura que ens va fer avançar com a societat a través de l’educació i la producció artística”, assegura el director de Clack Audiovisual. Un enxarxament en cultura que beneficia, per tant, no tan sols a cadascuna de les cooperatives implicades sinó al creixement del sector en conjunt i de forma col·laborativa. 

La cultura cooperativa com a eina transformadora

Un cop eixamplada la base de les cooperatives culturals, teixides les complicitats i xarxes i reduïda la precarietat cultural, arriben els resultats a la societat en forma de transformació. La cultura té, de forma inherent, la potència de crear imaginaris col·lectius, d’establir rols i normes socials no escrites. I quan el model imperant mostra una realitat concreta, les cooperatives culturals remen conjuntament cap a una realitat alternativa. 

Ho explica de forma pràctica el fundador de Clack: “Si sempre llegim contes dient que els prínceps són blancs i els plebeus negres, contribuïm a l’ideari neocolonial, si fem pelis on les noies esperen que arribin els nois per salvar-les, perpetuem unes idees”, exemplifica Aymerich. Un relat que pot canviar a través de les propostes de les cooperatives. Esteve Plantada, poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres, afegeix que “la cultura ha d'exercir de contrapoder contra les figures de l'establishment” i “hauria de trencar hegemonies”.

I no només a través de la literatura o les produccions audiovisuals, sinó amb creacions de tot tipus. També musicals, com ja fa Paral·lel 62 des que tres cooperatives (Quesoni, l’Afluent i la Sala Upload) gestionan de forma híbrida l’espai: “A nivell de programació s’ha generat un cert estil, inclusió de gèneres, agents musicals entès de forma més àmplia que potser abans no havien passat per la sala o per un lloc gran, cèntric o amb certa atracció. Els continguts crec que ja van dient coses”, assegura Anna Cerdà i Callís.

Superar el creixement econòmic

La vocació transformadora, tanmateix, implica fer un gir de 180 graus respecte dels objectius econòmics de la cultura hegemònica. Esteve Plantada assegura que la cultura ha de canviar l’enfocament. “La primera pregunta que ens hem de fer sobre cultura és: quin és l’objectiu que té, transformar o guanyar diners? La cultura cooperativa genera i promou coneixement i aporta un valor que repercuteix a qui tenim al voltant, promovent la transformació social”, una afirmació que Plantada ha fet a la taula rodona sobre el paper del cooperativisme a la cultura durant la Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP).

En la mateixa taula, Laura Arau, sòcia cooperativista de Kultcoop, planteja, fins i tot, limitar els guanys d’alguns esdeveniments culturals. “Podríem marcar el màxim benefici dels festivals així com pensem en salaris mínims?”, es pregunta. Apunta que la cultura no pot buscar el creixement pel creixement. “Em preocupen les pràctiques molt capitalistes a la cultura. Un exemple en el sector del llibre serien les Viles del Llibre, que estan sortint com a bolets. Estem parlant de "vendre" el servei de muntar una fira que, per lògica, si existeix hauria de néixer com a necessitat del territori”, apunta. En aquest sentit, assegura que “cal treballar des del territori”. Un territori que, segons Plantada, és capdavanter en cooperativisme: “El model cooperatiu català és pioner a Europa i va lligat a la identitat, és un model de país territorialitzat”. 

Un camí per recórrer als Països Catalans

Si bé la tradició del cooperativisme en l’àmbit cultural ha avançat molt a Catalunya, a d’altres punts dels Països Catalans encara té molt camí per recórrer. Segons Àlex Badia Tamarit, soci de la cooperativa audiovisual Barret, situada a València, la cultura cooperativa a la Comunitat Valenciana encara és a les beceroles. “Crec que el sector del cooperativisme cultural està començant ara a reconèixer-se, és el primer pas, el que hem vist a la trobada de la cultura cooperativa als Països Catalans són unes quantes passes més i a la Comunitat Valenciana no estem en eixe punt”, assegura. 

Una visió que comparteix completament Pau Manzano, soci de la cooperativa mallorquina Corda i Poal. “El cooperativisme a Mallorca no està tan estès com a Catalunya, és més complicat”, apunta. Manzano assegura que la realitat del cooperativisme cultural en el seu àmbit geogràfic es tradueix en petites entitats que s’interrelacionen i teixeixen complicitats per treballar de forma conjunta i coordinada. Sens dubte, la millor opció per enfortir les cooperatives culturals i una manera de fer que coincideix arreu.

Davant d’aquesta realitat, la cooperació entre territoris té més sentit que mai, com apunta Àlex Badia. “Som 10 milions de valencianoparlants, catalanoparlants, balearoparlants, és absurd no explorar quines formes de col·laboració hi ha, no sé quines seran pero s’han de provar totes”, assegura. Una proposta que comparteix el director de Clack Audiovisual. “M’agrada parlar en clau de Països Catalans, que tinguem gent que treballa en cooperatives que volen transformar i tenir impacte des d’una perspectiva de treball i de produir contingut cultural que, a més a més, és gairebé inabastable”, afirma Aymerich.

La cultura cooperativa parteix de realitats històriques i actuals diferents a cada regió dels Països Catalans, però en tots els punts comparteixen un creixement sostingut la darrera dècada. Un creixement que permet cada cop més enxarxament, projectes més grans i la reducció de la precarietat en un sector tan tradicionalment castigat com el cultural. I a banda de beneficiar a les pròpies cooperatives, acaba aportant i transformant a la societat, oferint alternatives als relats culturals hegemònics. La llavor del cooperativisme cultural ha germinat, ha florit i ja dona els primers fruits. Els propers anys seran decisius per saber si es tracta d’una flor d’estiu o es converteix en un bosc frondós, fèrtil i prolífic.