De les 2.101 persones enquestades, 27 treballadores van patir violències masclistes durant el 2022, en 16 de les 111 entitats enquestades. A més, un 33,17% de les víctimes no es van sentir prou segura per explicar-ho. Són algunes dades resultat del qüestionari anònim sobre violències masclistes a persones treballadores d’entitats de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que s’ha fet en paral·lel al Balanç Social.
La falta de denúncies és una de les dades que més posen en alerta: d’una banda, 141 persones de 33 entitats diferents van ser coneixedores de casos d’assetjament en les seves entitats. Els casos poden coincidir, però la xifra és rellevant perquè indica un salt entre les 16 entitats on s’han detectat assetjaments per part de les pròpies víctimes i les 33 on hi ha treballadores coneixedores de casos; i apunta, tot i que no siguin dades contrastades, a casos en què la víctima no denuncia.
Tot i que en la gran majoria de les entitats les treballadores han dit que han rebut formació en l’àmbit, les dades apunten a la necessitat d’actuar en el camp de les violències masclistes en l’ESS. “L’economia social i solidària és feminista, però el patriarcat ens atravessa igualment”, diu Irene Peraire, tècnica de la Comissió Antiassetjament de la XES.
El qüestionari també ha analitzat en positiu les mesures de les entitats en línia feminista; entre el 80 i el 88% de les enquestades tendeix a creure que l’ús de la paraula en espais de presa de decisions és equitatiu, ja que s’hi valoren aportacions per igual independentment del gènere; que les tasques reproductives i de cures es reparteixen equitativament i que es tenen les mateixes oportunitats laborals i de formació quan es realitzen activitats de cura o criança (per bé que un 20% de les respostes apunten que no es tenen les mateixes oportunitats en aquesta última pregunta).
La importància del Protocol Antiassetjaments
Pel que fa a la prevenció i abordatge de les violències, Peraire destaca el valor del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual, que va entrar en vigor el 2021 i que és d’adhesió obligatòria per a totes les sòcies de la XES. “Som conscients que el protocol és molt jove, però estem en el camí d’abordar les violències”, diu Peraire.
“Els resultats es publiquen ara però les enquestes fan referència al 2022, quan tot just feia un any que el protocol era públic”, apunta. Per tant, comenta que és molt d’hora per treure conclusions sobre l’efectivitat d’aquest. A més, també fa tot just dues edicions que es fa el qüestionari anònim, fet que tampoc permet una comparativa històrica.
La tècnica de la Comissió Antiassetjaments de la XES també explica que “a vegades hi ha molta por d’activar protocols, que sonen com una cosa molt aparatosa, però en realitat fa que hi hagi relacions molt més sanes a les entitats”. Per a Peraire, “activar el protocol vol dir treballar perquè hi hagi una reparació en el moment que una víctima s’hagi sentit malament per algun motiu”.
Sobre l’ús del protocol, apunta que “no sempre vol dir desitjar un càstig punitiu a una persona”. S’activa en una situació de violència, que pot ser de diversos tipus: “per una desigualtat, ja sigui de poder, o per una qüestió de rols (ja que el poder pot ser tant oficial com informal, com atorgat pel context”.
“Si algú t’insulta un dia, pot no tenir un gran impacte, però si algú t’insulta cada dia, és un problema. Per tant el fet que l’assetjament es prolongui en el temps és un dels elements per determinar un assetjament laboral. En canvi, en el cas de l’abús sexual, només que et toquin el cul un dia, es considera assetjament”. Des de la XES també han fet difusió d’una llista d’entitats que són projectes Pam a Pam i que ofereixen serveis d’acompanyament a empreses i organitzacions en la prevenció i abordatge de violències masclistes.
D’acord amb la llei catalana, les empreses amb una plantilla de 50 o més persones treballadores tenen l’obligació de tenir un pla d’igualtat, però en el cas de les empreses de la XES, totes les entitats sòcies s’han d’adherir al Protocol o bé tenir-ne un de propi a partir de l’1 de gener de 2024; i per tant va més enllà de l’estricta legalitat. Peraire recomana aquesta darrera opció: “l’òptim és que el protocol s’adapti a la realitat de cada entitat, que són molt variades”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari