Les entitats de l’Economia Social i Solidària de Catalunya compten des 2007 amb aquesta eina de transparència, autodiagnosi i compromís social i ambiental, creada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Més recentment s’han creat els balanços associatiu i comunitari, adaptats al món associatiu i als ateneus però també oberts a tot tipus d’entitats.
De 17 entitats el 2008 a 273 el 2023: el Balanç Social ha crescut any a any a excepció de l’any de la pandèmia. La XES valora positivament el creixement quantitatiu però també qualitatiu: un 33% noves entitats han fet el Balanç, i un 14% l’han fet complet (té dues versions, el bàsic i el complet). El Balanç Social té per objectiu visibilitzar l’ESS i alhora servir d’eina de rendició de comptes i millora per a les organitzacions.
La novetat d’enguany és una mirada medioambiental més profunda. Marc Becat, tècnic de Balanç Social de la XES, explica que “fins ara, les preguntes no eren prou profundes o no avaluaven bé els criteris que volíem avaluar”. Becat explica que fins ara, és l’eix en què de mitjana les entitats queden més enrere, per bé que amb els canvis en el qüestionari, treuen millor nota.
La XES ha sumat fa poc el balanç associatiu i el balanç comunitari, pensats respectivament a entitats del món associatiu i ateneus, casals o iniciatives de barri. Com el balanç social, les tres opcions són aplicables a totes les entitats que desitgin participar-hi, però s’han creat de manera que s’adaptin millor a les característiques de cada tipologia d’organització.
Part de l’èxit de l’eina és la facilitat de participar-hi. Tot i que es fa des de la XES, hi poden participar també empreses, entitats i autònoms que no en formen part. Becat explica que en gran part això és gràcies a Ensenya el Cor, una plataforma informàtica dissenyada expressament per a l’Economia Solidària.
Els resultats del balanç social s’avaluen en funció d’uns 480 indicadors que es divideixen en sis blocs: Economia i política de lucre (ingressos i despeses però també els excedents econòmics i si són repartits a les persones sòcies); Equitat i democràcia (participació i rotació de càrrecs), Igualtat de sous, Transparència (Resultats públics, existència d’un codi ètic, actes de reunions… ).
Per últim, també es té en compte la Sostenibilitat ecològica (pla d’energia eficient, entitats proveïdores d’energia elèctrica o fonts renovables, mobilitat), Compromís social i cooperació (altres entitats del barri, si quan hi ha una cadena de valors es compra dins d’ESS o proximitat, entitats com XES).
Un cop feta l’autoavaluació, la comissió de balanç de la XES valora quines entitats l’aproven, en funció dels criteris d’economia solidària, fet que permet obtenir un segell. Amb l’anàlisi dels resultats també es fa l’Informe del Mercat Social català, que es fa cada tres o quatre anys i que “té una mirada a més llarg termini”, explica Becat. “Ens permet veure l’evolució, que és més lenta”. L’últim es va publicar a finals de 2022.
L’objectiu general és per assolir que les organitzacions s’acostin el màxim possible a la democràcia, el gènere, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social i la qualitat laboral. En l’àmbit de qualitat laboral i gènere, per exemple, Becat comenta que el qüestionari complert compta també amb un qüestionari laboral que s’envia a totes les treballadores, és totalment anònim i que pregunta, entre altres elements, sobre assetjaments i violències masclistes.
El balanç social està enxarxat en la Red de la Economia Alternativa y Solidaria (REAS) a nivell estatal, en la comissió d’auditoria o balanç social. Les diferents comunitats autònomes hi poden participar, però només a Catalunya i al País Basc es dona el segell.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari