El Kevin fa la majoria de classes al bosc i juga amb el seu pare a arreglar el món

Arnau Montserrat

Quin impacte haurà tingut la crisi de 2027 en les persones i l'entorn?
 

En el text ‘Practiquem fins aconseguir-ho. Així estem el 2034’, Arnau Montserrat ho analitza a través de vuit personatges il·lustrats per Aida I. de Prada de Pol·len Edicions. 
Són reflexions sorgides de les recomanacions de l’Assemblea Ciutadana pel Clima (estatal, 2021) i del llibre  ‘Nos sobran las ideas’ de Montserrat. 

El Kevin va a una escola a les afores de Celrà famosa per fer gairebé totes les classes al bosc. I és que els seus pares, el Manel i el Mustafa, tenen algunes discrepàncies pedagògiques, però evitar que el seu fill no tingui una infància tan empantallada com la seva no és precisament una d’elles. I la cautela no és fútil. Encara que la societat està deixant de viure d’esquenes a la natura, l’embruix digital, ara ja hologràmic i espatarradament immersiu, segueix vigent. Inclús l’assignatura preferida del Kevin, la de Currículum Ecosocial, està full gamificada a quasi totes les escoles!

Però no és només el bosc comunal i els companys eixerits el que agrada al Kevin de l'escola. El que passa abans i després també suma la seva dosis de gustet, sobretot quan, malgrat la llunyania, hi va en bici. El Manel és el que més l’acompanya. Diu que així rebaixa la panxa, tot i que el Kevin no aprecia grans avenços en aquesta noble missió. El Mustafa, en canvi, tira sense manies del sistema de cotxes elèctrics compartits que l’Ajuntament acaba de licitar. Està encantat: menys mals de cap, menys despesa, menys impactes. Tot quadra. I els cotxes, made in Xina, són nous de trinca. Potser és que des de que s’ha municipalitzat l’aigua hi ha més calerons a l’ajuntament? O serà la part que li ha tocat del fons de indemnització internacional derivat de les històriques condemnes a les grans petrolieres del 32?

Sigui com sigui, no tot comença i acaba a l’escola. Una altre missió sagrada del Kevin és cuidar l’àvia, tot i que no està molt clar qui cuida a qui. El seu punt de trobada preferit és la piscina biològica comunitària, construïda fa dos anys amb els diners dels pressupostos participatius. I per sobre de tot estan els divendres, aquest dia de repòs setmanal que malgrat ser tan recent ja ha adquirit un carácter de ritual ancestral. El divendres Regeneratiu l’avia, els pares, la tieta i el veïnat li fan un cas desmesurat i desprenen una calma reconfortant. 

També és els divendres quan el Mustafa se l’endú a un racó i juguen a arreglar el món. Però pel que sembla no és només un joc. El Mustafa és tècnic de manteniment d’electrolineres a Repsol, però s’ha implicat en el departament de planificació des de la gran socialització d’enguany (els més vells prefereixen dir-ne nacionalització, que és “com se n’ha dit tota la vida”). De fet, l’han escollit com a delegat pel directori de cogestió. I pel que sembla, els 11 anys del Kevin no el desqualifiquen com a assessor. “Com més jove, més fàcil adoptar les noves idees” diu sempre en Mustafa. I sap de què parla. Quan tota la vida has vist el món amb les ulleres dels diners no és tan fàcil començar a veure’l amb les ulleres de l’energia i els materials. En canvi, a l’escola això és l’ABC de cada dia. 

A Economia Metabòlica els han explicat amb quatre gràfics i uns quants diàlegs socràtics que els bancs centrals poden imprimir diners, tant per bones com per males raons, però no poden imprimir aqüífers nets ni barrils de petroli. I a Història Integral els han mostrat que la manera en com es creaven els diners i la capacitat de palanquejament dels hedge funds i dels gestors de fons implicaven que teniem més papers que representaven energia… que energia realment existent! Vist en perspectiva és evident que això no podia acabar bé. I per això cada any, en acabar aquesta part, la professora conclou entusiasmada que “aquesta va ser una de les causes de les grans revoltes del 28”.

L’altre raó per la que el Mustafa s’endú el Kevin i el metralla a preguntes és el sistema d’aquaponia que s’ha fet a la terrassa seguint tutorials d’Internet… no funciona ni de lluny tan bé com el que tenen a l’escola. I com que el Kevin acaba de fer-ne el mòdul, el Mustafa està convençut de que, si ho repassen una i altra vegada, acabarà per trobar una explicació lògica al tamany lamentable dels seus microenciams. Avui no obstant, el Kevin, ja esgotat, li ha dit al seu pare que millor truqui a la mare que va fer el projecte en el seu dia. I és que fa un parell d’anys aquest va ser un dels intercanvis més reeixits dins el Programa de Reciprocitat; un programa de la brigada de pamares que canalitza aportacions en espècies per part de famílies que no poden pagar unes colònies o uns materials didàctics. Els resultats salten a la vista, des del preciós espantaocells gegant fet amb llaunes antigues a l’enorme vaixell pirata de fusta que corona la clariana. Som el que vivim.