Quatre propostes culturals per superar la tornada a la rutina

Amàlia García i Fargas

Setembre és, per a moltes persones, un mes difícil. Sentim que l’estiu s’apropa a la seva fi, en molts casos s’acaben les vacances i el ritme frenètic que durant el juliol i l’agost semblava haver afluixat ara torna amb força. Es reprenen les classes, els calendaris de la feina s’omplen de reunions i, als matins, el metro recupera el bullici habitual. Per sort, d’idees per a fer aquesta tornada a la rutina més amena n’hi ha moltíssimes. Aquí en trobareu algunes, recollides en quatre propostes culturals per gaudir durant el mes de setembre.

Cinema a contracorrent

La calor encara no ha afluixat del tot, però els vespres ja són més frescos i la idea de passar una tarda en l’ambient recollit d’un cinema és cada cop més agradable. Una aposta segura per fer-ho és el cinema cooperatiu Zumzeig. Aquest projecte del barri d’Hostafrancs de Barcelona va obrir les portes el 2013 de la mà d’Esteban Bernatas Chassaigne. “La proposta era obrir un cinema petit, on donar espai a aquelles pel·lícules que no es feien a les sales més comercials i on també hi hagués un bistrot per fomentar el diàleg i la trobada entre directores i espectadores”, explica Albert Triviño, coordinador de programació del Zumzeig. No va ser fins al 2016, però, que va sorgir la proposta de transformar el projecte en una cooperativa.

“Entenem el cinema com un punt de trobada, intercanvi i diàleg; un espai d’interrelació entre les espectadores i el vincle amb el barri”, explica Triviño. En un context en què les sales de cinema han anat desapareixent i cada cop consumim més contingut audiovisual a través de plataformes, l’aposta del Zumzeig rema a contracorrent: “Intentem que la pantalla sigui permeable, que es creï una relació bidireccional entre les espectadores i el cinema, ja sigui fent-se sòcies de la cooperativa i participant de les comissions, participant en les presentacions i col·loquis o aprofitant l’espai del bar”. Amb aquesta proposta, l’experiència del cinema ens ofereix coses que no podem trobar a casa.

Anar al Zumzeig també és endinsar-se en una programació que ens proposa sortir dels llocs comuns i apropar-nos a les pel·lícules des d’una mirada crítica. “Intentem programar pel·lícules que tractin temes interessants i que explorin formes de gravar o narrar que surten dels esquemes més comercials”, comenta Triviño. Aquest mes de setembre la cartellera arriba amb propostes tan interessants com ‘El espíritu de la colmena’ (1973) i ‘El sur’ (1983), dues pel·lícules de Víctor Erice. El motiu de recuperar aquests dos clàssics és que el 29 de setembre s’estrena la nova pel·lícula d’aquest director, la primera que treu des de fa 20 anys: “una gran oportunitat per veure aquestes obres en pantalla gran i remasteritzades”.

Per altra banda, Triviño també destaca ‘Memory Land’, un film de Kim Quy Bui que tracta sobre la mort i la comunicació amb els difunts: “És una pel·lícula molt onírica, amb un ritme pausat i observacional, que aborda un tema tan interessant com és el record i la relació amb la mort”. Per últim, també recomana Creatura, la nova pel·lícula de l’Elena Martín, un film “que tracta diferents aspectes de la sexualitat femenina molt rellevants avui dia”.

La Raíz: bar migrant, llatí i cooperatiu

Encara a Barcelona, la segona proposta ens trasllada fins al barri del Poble Sec, on trobem el Bar La Raíz. Aquest espai vibrant en colors i sabors es planteja com un punt de trobada on gaudir d’una carta única, però també on explorar propostes culturals que se surten de la gastronomia. El projecte va néixer l'any 2020, enmig de la crisi de la Covid-19. “La idea era obrir un bar que reflectís l'esperit que ens travessa, és a dir: migrant, llatí i cooperatiu”, relata Carolina Cortés, membre de la cooperativa. El projecte, afegeix, també va néixer com una forma d'autoocupació: “com a persones migrants, part de l'equip depenia totalment de l'autogestió, el suport mutu i les possibilitats que podíem generar dins de les economies alternatives”.

Basthian Carrasco, també membre de la cooperativa, explica que la cuina de La Raíz busca desvetllar els sabors del sud: “rescatem tapes típiques de Xile, Colòmbia, Perú i Mèxic, donant-los el nostre estil propi i oferint sempre la seva alternativa vegana”.  Tot això forma part d’un dels eixos de treball de la cooperativa, la branca de ‘Consum Conscient’. Però el projecte va més enllà i també té, per una banda, una branca de ‘Gestió Cultural’.  A La Raíz treballen perquè artistes de diferents disciplines puguin fer ús de l'escenari del bar per mostrar el seu treball. Alhora, dins d’aquesta línia, des de fa poc s’hi ha de sumar la producció de festes.

Finalment, la tercera branca té a veure amb ‘Comunicació Social’. Des d’aquí estan treballant en el projecte de Rádio La Raíz, “un mitjà de comunicació en línia que estarà al servei d'organitzacions socials i culturals del barri i del districte”, explica Cortés. Encara no n’han fet el llançament públic, però sí que han gravat un primer pòdcast amb motiu de la commemoració dels 50 anys del cop d'estat a Xile. “Diversos membres de la cooperativa són d'origen xilè, per la qual cosa tenim una estreta relació amb el país”, expliquen.

Amb tot, aquest mes de setembre arriba carregat d’activitats. Del 15 al 18 de setembre, arriba ‘La Fonda de La Raíz’, un esdeveniment que s’emmarca en les festes pàtries xilenes, “un moment de festeig i celebració, acompanyat de menjar i música popular llatinoamericana”, explica Cortés. A més, el 29 i el 30 de setembre s’organitzen noves festes La Raíz. La cita, en les seves paraules, és una oportunitat per “trobar-nos a la pista de ball i deixar-nos portar en un viatge pels ritmes llatinoamericans i del Carib que, com sempre, estarà carregat de la reivindicació constant per la visibilitat de la interculturalitat i el dret a migrar”.

Escapar les lògiques de la indústria musical

Amb tot, si el que voleu és oblidar per unes hores que l’estiu està acabant, res millor que anar de concert. Aquest setembre ho teniu fàcil, només cal fer un cop d’ull a l’agenda de The Indian Runnners. L’Arnau Seguí, coordinador d’aquesta associació cultural, repassa algunes de les propostes. En primer lloc, ens parla del concert que Remei de Ca la Fresca fa el pròxim divendres 15 de setembre a les Adoberies, un festival organitzat a Vic per l’Espai Col·lectiu La Clota. Per altra banda, el mateix divendres 15 la Ludwig Band toca al Mercat de Música Viva de Vic i, ja a finals de mes, el dia 30 de setembre Angeladorrrm toca al festival Al Barri, a Gelida.

Amb tot, aquest és només un tast d’alguns dels concerts que organitza l’Associació cultural Indian Runners, un projecte que promou l’activisme musical, l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena i d’on també formen part grups com Rombo o Tarta Relena. El projecte, explica Seguí, “va néixer l’any 2012 com un segell estàndard”. El canvi de model va arribar el 2016, “quan les persones que havien impulsat el segell van decidir apartar-se’n i els grups es van organitzar entre ells per mantenir-lo”. A partir de llavors, argumenta Seguí, “funcionem com una associació cultural, que és un model més horitzontal, on els grups tenen una implicació més forta en les decisions i les tasques del dia a dia”.

En els últims tres anys, el projecte de The Indian Runners ha anat creixent i també ha viscut un procés de professionalització: “ara mateix, per exemple, el projecte compta amb algunes persones assalariades”, senyala Seguí. Aquesta professionalització, però, no canvia l'essència del projecte. En un context on la indústria musical es regeix per les lògiques capitalistes, The Indian Runners planteja un model sense ànim de lucre; “Nosaltres diem que els diners han de ser per fer música i no la música per fer diners”.

Però el panorama musical a Catalunya no ho posa sempre fàcil. L’oferta de grups, explica Seguí, és molt gran, “però la realitat és que moltes programacions prioritzen els grups que ja funcionen i pocs cops aposten per projectes nous, fet que homogeneïtza molt les propostes”. A banda, afegeix, “com a públic, tampoc no tenim costum d’anar a veure coses que no coneixem; en general comprem entrades per anar a veure el mateix grup dos o tres cops o ens gastem tots els calés en un cap de setmana de festival”. Amb tot, el que planteja Seguí és que la situació és molt desigual, ja que els grups que tenen èxit en tenen molt i la resta molt poc”.  Això, finalment, implica que els grups petits no es poden dedicar a la música de manera professional i fer-ne el seu ofici.  En aquest context, The Indian Runners intenta apostar per projectes que a nivell artístic se surtin una mica de la norma: “Busquem coses genuïnes; i encara que no sempre és fàcil que funcionin, el fet de ser diferents també pot obrir oportunitats”.

Paral·lel 62: més que música

Des de fa poc més d’un any, el projecte de Paral·lel 62 s’ha sumat al terrabastall de propostes culturals que setmana a setmana omplen de vida de la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa va néixer arran d’una proposta per part de l’Ajuntament de la ciutat de donar un nou ús a l’antiga sala Barts. El local, en realitat, té una gran càrrega històrica i simbòlica que es remunta al segle XIX, amb el conegut Studio 54 i, anteriorment, el Teatro Español.

Tal com explica Anna Cerdà, co-directora de Paral·lel 62, la idea del consistori “partia de la necessitat de donar un ús més ciutadà i obert a aquest espai, que esdevingués un punt de trobada entre col·lectius i públics diversos, i que permetés donar sortida al talent emergent de la ciutat”. Es va obrir un concurs i la proposta guanyadora va ser la que havien presentat conjuntament la cooperativa Quesoni, la cooperativa l'Afluent i la Sala Upload. Del projecte, Cerdà destaca la importància de la seva dimensió i visibilitat: “Tenim incorporat que pot existir una petita cooperativa de consum o una llibreria cooperativa al barri, però estem demostrant que l’ESS també és un model vàlid en equipaments i projectes més grans”.

Segons Cerdà, Paral·lel 62 “intenta ser un espai que té com a centre o com a punt gravitatori la música, però que també s’hibrida amb altres arts”. La programació que ofereixen incorpora concerts, però també hi ha lloc per la dansa, el teatre, el circ i, fins i tot, espectacles familiars. També hi ha espai per a l’humor i els pòdcasts en directe. “Intentem oferir una programació com més àmplia i diversa possible, mirant de no tendir sempre cap al més estrictament comercial”. A banda, Paral·lel 62 també promou iniciatives de suport a la creació.

De la programació d’aquest setembre, Cerdà en destaca la diversitat, representativa de l’essència de Paral·lel 62: “D'alguna manera les propostes d’aquest mes toquen tots els vessants del projecte i creiem que això és molt interessant”. Un concert de Joe Henry, el Festival de Fado Barcelona o una festa d’inici de curs amb un programa en directe de Gent de Merda són només una petita mostra de tot el que podeu trobar a l’agenda.