Drets i llenguatge

A l'Apòstrof, la cooperativa a la qual pertanyo des de fa gairebé trenta anys, ens dediquem a la comunicació. I ja fa temps, anys, que ens vam començar a plantejar alguns dubtes sobre què expressàvem amb la nostra feina. Hi ha trets racistes a la comunicació, per exemple, que són molt evidents i que sempre hem evitat... i, després, n'hi ha que han costat més de veure, d'aterrar-hi. I vam dedicar temps cooperatiu a concretar-los, a estudiar-los, a mirar el producte del nostre treball amb una lupa potent. D'aquí van sorgir tallers de disseny feminista, el Crucrucru 2019, el Primer Festival de Comunicació Feminista de Barcelona, una gran trobada al voltant del tema en el qual encara vam aprendre més, i més coses. A més, tot va venir acompanyat de l'augment de plans d'igualtat, com el de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que inclouen el llenguatge sexista com a micromasclisme a combatre.

I d'aquelles noces, aquests confits, que en diríem, perquè les persones de l'Apòstrof que treballem amb llengua ens vam arromangar i vam decidir reunir tot allò que havíem experimentat i après en un llibret anomenat Català inclusiu i natural, que comença així: «Com a correctores, traductors, filòlogues, editors, dissenyadores i periodistes, les persones que formem la cooperativa L’Apòstrof sempre hem pensat que teníem la responsabilitat de contribuir a la construcció d’una societat més justa i igualitària».

Vam fer aquest pas perquè veiem que un procés natural, que acompanya el moviment feminista a casa nostra, com és l'extensió del llenguatge no sexista, es trobava davant d'una reacció per part de gent de la filologia, amb molt de suport a les xarxes i als mitjans, que, emparant-se en criteris gramaticals, empenyia enrere un fet ja generalitzat en el llenguatge escrit. D'altra banda, però, també veiem que sovint es perdia la qualitat dels textos en què s'emprava la inclusió, bàsicament per una falta de formació en l'ús de les eines que ens ofereix el català per comunicar-nos de manera correcta, coherent i entenedora. El nostre objectiu era, doncs, oferir aquestes eines, aportar solucions perquè tothom qui vulgui fer servir el llenguatge inclusiu trobi recursos per expressar-se satisfactòriament, comunicant tot el que vol i de la manera que vol.

Ara bé, en el camí de la inclusió no acaba aquí: el llenguatge amb trets androcèntrics o sexistes és el començament. Fa poc hem publicat Català planer, 123 recomanacions, que aporta propostes per acostar la comunicació a tothom. L'objectiu és evitar tecnicismes, complexitat sintàctica i presentacions poc clares. De fet, segons la Llei d'accessibilitat, la ciutadania té el dret de comprendre els documents que se li adrecen, tant si són de l'Administració com d'empreses públiques. I creiem que seria positiu que totes les organitzacions ho tinguéssim en compte per tal de guanyar en eficàcia comunicativa i en respecte als drets de les persones.

També des de l'Apòstrof hem dedicat la nostra tasca a altres exclusions que es donen als textos. I estem treballant amb lectura fàcil, adaptant documents dirigits a les persones que tenen algun problema de comprensió lectora, conseqüència de la discapacitat, el desconeixement o l'edat.

Tot plegat ens semblen eines perquè no hi hagi persones excloses de la comunicació, perquè tothom s'hi pugui reflectir i sentir-s'hi inclòs; és a dir, que el llenguatge sigui una eina democràtica al servei dels drets. Perquè, com diu Eulàlia Lledó: «Allò que no s'anomena no existeix».

Per Carme Giménez Capdevila, sòcia de l'Apòstrof, SCCL, del grup Ecos, SCCL, de la Xarxa d'Economia Solidària i membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya del 2014 al 2022 (eix feminismes).