Benvinguda als nous drets laborals

Els divendres dels darrers dos mesos, a tocar de l’inici de la campanya electoral que finalitzarà el 28 d’abril, han estat coneguts com els “divendres socials”, ja que el Govern socialista de Pedro Sánchez, en les seves reunions setmanals del Consell de Ministres a la Moncloa, adoptava una sèrie de decrets-llei en els quals es regulaven, des d’un vessant progressista, diversos assumptes laborals i d’interès social en general. En tant que professor universitari de Dret del Treball i de la Seguretat Social he estat molt pendent d’aquestes regulacions, que m’han fet invertir els caps de setmana en el seu estudi.

Ara bé, he gaudit d’aquestes iniciatives governamentals molt més que de les impulsades l’any 2012 pel llavors Govern del Partit Popular, qui també utilitzava de forma important la seva potestat legislativa per regular de forma intensa, però amb una tendència neoliberal, el mercat de treball, fins al punt d’aprovar l’anomenada “reforma laboral”, a la qual van donar suport partits com la UPN i l’antiga CiU. També aquell primer semestre del 2012 vaig passar els caps de setmana pendent de les reunions del Consell de Ministres cada divendres (que, llavors, no es podien dir que eren “socials”), estudiant les normes que adoptaven i que, en el meu parer, desequilibraven la gestió de les relacions laborals en favor dels interessos empresarials.

Actualment, aquesta reforma laboral continua vigent i, en aquest sentit, s’hauria de fer front a aquells aspectes que més han ajudat a consolidar situacions de precarietat en el treball. La majoria parlamentària minsa del govern socialista i la convocatòria d’eleccions derivada del bloqueig pressupostari d’altres partits polítics no han fet possible retocar encara la reforma laboral, però, malgrat tot, el govern del president Pedro Sánchez ha aconseguit tirar endavant alguns drets per als treballadors i les treballadores, sobretot per a aquestes últimes, pels quals ens hem de felicitar i donar-los la corresponent benvinguda. Sempre ha de merèixer un reconeixement especial que les lleis regulin nous drets de protecció de les dones treballadores, per promoure la seva igualtat real i efectiva respecte dels treballadors i evitar situacions de discriminació en el treball.

A continuació passo a fer una llambregada a les principals regulacions que s’han portat a terme en funció dels darrers decrets-lleis socials, començant per aquelles més relacionades amb els drets laborals de les dones, però seguint amb altres propis de la persona treballadora en general, incloent una qüestió molt important en matèria d’immigració.

S’ha passat a regular l’obligatorietat per a les empreses de més de 50 treballadors de negociar plans d’igualtat (abans ho era només per a les de més de 250), i s’estableix un període transitori perquè ho portin a terme.

Les classificacions professionals dels treballadors a les empreses s’hauran de basar en una anàlisi correlacional entre biaixos de gènere. Es tracta d’un nou concepte que s’haurà de perfilar, però que implica analitzar la correlació existent entre variables de gènere en l’empresa i comprovar si s’afecten mútuament.

S’enforteix el principi d’igualtat retributiva per raó de sexe, principalment a través d’una definició molt acurada del que significa el principi que homes i dones han de rebre la mateixa retribució per treballs del mateix valor. S’obliga a les empreses a establir un registre salarial per comprovar les corresponents variables de gènere, de forma que, en aquelles empreses de 50 o més treballadors on hi hagi una diferència del 25% en la massa salarial entre homes i dones, s’haurà d’especificar en el registre que tal diferència no respon a motius relacionats amb el sexe de les persones.

S’ha modificat el règim dels permisos per lactància per cura del lactant, així com en matèria d’excedències per cura de fills i, el que ha estat més publicitat, l’equiparació (progressiva en el temps) dels permisos de maternitat i de paternitat de 16 setmanes de durada. Aquests règims han anat complementats de les degudes garanties per a les persones treballadores en supòsits d’acomiadament.

S’ha reconegut el subsidi per a treballadors majors de 52 anys, tot i que no tinguin responsabilitats familiars, sempre que compleixin determinades condicions relatives a l’acreditació prèvia de cotitzacions.

També s’han regulat mesures i adoptat plans estratègics per fer front a la contractació de persones aturades de llarga durada, sobretot a través de bonificacions a empresaris que concertin amb persones d’aquest col·lectiu contractes de treball indefinits.

S’ha atribuït a les empreses el deure de garantir que es registri diàriament la jornada de treball, amb l’objectiu d’evitar fraus en relació a jornades laborals excessives i oferir instruments de control a la inspecció de treball i seguretat social. Afegeixo que el registre també pot servir com a instrument per garantir la seguretat i salut dels treballadors davant jornades inacabables o intensives.

I, per últim, i en tant que director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, vull fer referència a que el Govern espanyol ha tret del congelador una partida molt important per a la nostra societat, en concret ha dotat de pressupost al Fons Estatal per a la Integració dels Immigrants, amb una quantitat de 70 milions d’euros per al 2019. Aquesta aprovació suposa una important injecció d’ajuda a les institucions públiques per assolir l’objectiu d’integrar als immigrants, que en el meu parer passa sobretot per portar a terme accions en els àmbits de l’ocupació i el treball.

Deixo aquesta entrada a pocs dies de les eleccions del 28 d’abril. Espero que el sender obert pel Govern espanyol pugui tenir continuïtat, al menys així s’ha compromès si guanya el partit que el sosté, sobretot perquè els reptes econòmics, socials i tecnològics als quals ens enfrontem són gruixuts. Ens hi juguem molt i no s’ha de deixar a ningú a les voreres del canvi que està per venir.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article