5 de les 8 principals empreses de begudes amb seu a Catalunya etiqueten en català

Més de la meitat de les principals empreses de begudes amb seu a Catalunya ja etiqueten en català. Així ho ha constatat la Plataforma per la Llengua en un document d’anàlisi de les principals empreses del sector. Tot i que l’etiquetatge en català es troba molt lluny d’una situació normal, l’entitat constata un creixement notable de les grans empreses que van afegint la nostra llengua en l’etiquetatge dels seus productes, i en concret en el sector esmentat. De les 8 principals empreses de begudes amb seu a Catalunya (les que facturen més de 100 milions d’euros l’any), 5, és a dir un 62% d’aquestes, ja estan etiquetant en català. Només COBEGA, S.A., BACARDI ESPAÑA, S.A. i el GRUPO FONT VELLA S.A. no tenen ni un sol producte etiquetat en català. Cal tenir present, segons la Plataforma per la Llengua, que fins fa poc pràcticament cap d’aquestes grans empreses etiquetava en català. Els canvis han estat, doncs, molt recents, a partir de l’any 2000, però especialment d’una manera més evident a partir del 2005. D’altra banda, les empreses que estan introduint el català en l’etiquetatge majoritàriament ja etiqueten el seu producte més venut en la nostra llengua. Pel que fa a les empreses que encara no etiqueten en català, algunes tenen un fort arrelament a la societat catalana i en aquests casos, el fet de no emprar la nostra llengua, es contradiu amb els propis codis de conducta i d’actuació de l’empresa, que defensen drets com les polítiques de no discriminació del consumidor o la consideració vers la diversitat de les comunitats on operen. A més, aquestes mateixes empreses que no etiqueten en català sí que ho fan en llengües molt menys parlades que la nostra i fan servir etiquetatges multilingües en països amb més d’una llengua pròpia. La Plataforma per la Llengua ha analitzat els casos de Coca-cola i Danone (propietari de Font Vella), observant quin era el comportament d’ambdues marques arreu dels països on actua, i de manera especial a Europa i en els països democràtics i desenvolupats on hi ha comunitats lingüístiques amb un nombre similar o fins i tot inferior de parlants que la catalana, i també en països plurilingües, en similitud al que passa a l’Estat espanyol. En tots els casos, aquestes empreses respecten el consumidor pel que fa a la llengua. L’única excepció és el cas de l’Estat espanyol i particularment, donat el nombre més significatiu de parlants, el consumidor català. D’altra banda, la Plataforma per la llengua ha constatat també el fet que les empreses tenen un marc legal desfavorable per tal d’etiquetar en català. En aquests moments, només la llengua castellana és obligatòria en l’etiquetatge, i, en canvi, la catalana només ho és pel que fa als productes catalans de denominació d’origen distribuïts en el territori de Catalunya. Així, un ciutadà de Castella té garantida per llei la informació bàsica en castellà, la llengua pròpia de la comunitat, de totes les informacions obligatòries de tots els productes alimentaris, de neteja o farmacèutics que s’hi distribueixen. En canvi, un ciutadà de Catalunya no té garantida cap d’aquestes obligacions en la llengua que és pròpia i a més hi té imposada per llei, en tots aquests productes, la llengua castellana. L’Estat espanyol és l’únic cas de la Unió Europea i dels països democràtics desenvolupats on hi ha comunitats lingüístiques de més de 300.000 parlants amb plena competència lectora i escrita de la llengua, on no queda garantit l’etiquetatge en les respectives llengües. No passa enlloc més. En aquest aspecte, l’Estat espanyol només protegeix una de les comunitats lingüístiques, la castellanoparlant. Pel que fa al Govern de la Generalitat de Catalunya, la situació tampoc és l’esperable. La Generalitat té plenes competències per legislar en matèria de català en l’etiquetatge i protegir al consumidor i a les empreses que volen etiquetar en català, però no ho ha fet. A més, existeix l’agreujant que hi està obligat per l’article 26 de L’Estatut del Consumidor des de fa 13 anys, aprovat llavors pel Parlament de Catalunya per tal de normalitzar la situació igualant els drets dels consumidors catalans a la resta de consumidors europeus. Segons aquest article, els consumidors catalans tenen el dret de rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat. Per tant, les empreses que no etiqueten en català estan incomplint un dret reconegut per la legislació vigent. Tanmateix, no poden ésser sancionades (llevat dels productes de denominació d’origen, de qualitat o artesanals), ja que el Govern català encara no ha donat compliment d’aquest dret a través de terminis i sancions. Segons la mateixa llei, el Govern havia de donar compliment d’aquest dret l’any 1994. És a dir, el Govern de Catalunya està incomplint les mateixes lleis aprovades pel Parlament de Catalunya negant un dret del consumidor contemplat en la legislació. Consulteu aquí l'informe sencer