Periodisme per crear consciència i esperança climàtica

Redacció
Contingut fet en col·laboració amb elCugatenc  @elCugatenc 

Ser conscients de la gravetat de l’emergència climàtica i, alhora, que aquesta consciència no ens bloquegi. Aquest és el gran repte del periodisme, que s’ha d’allunyar de pressions de grans empreses i del blanqueig de les seves actuacions. Així ho ha mostrat la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) en la primera xerrada del seminari d’hivern que s’ha celebrat aquest divendres i dissabte, dedicada a la Justícia Climàtica.

Maribel Izcue, periodista de Sonda Internacional, un mitjà de comunicació que pretén explicar la crisi climàtica a través de la imatge, ha destacat que aquesta informació va molt més enllà de les persones sensibilitzades i, per tant, s’ha de saber interpel·lar a tothom: “El gran repte del periodisme és fer entendre que la crisi climàtica afecta al dia a dia”. Al seu mitjà han fet projectes sobre contaminació extrema a ciutats com Deli, marcada per la contaminació de l’aire; Djacarta, colpejada per la contaminació de l’aigua, i Manila, marcada pel llançament de plàstics a l’aigua.

“Hem de donar veu al món científic i acadèmic”, defensa Izcue, que rebutja la recerca desesperada de visites, “el periodisme ha entrat en una batalla per captar l’atenció enmig de molta informació”. Per a la periodista de Sonda Internacional, “el repte és com fer interessant el que és important” i alhora aconseguir que la informació no sigui un vector de desmobilització perquè “sembla que hi ha una anestèsia perquè sembla que el món acabarà i no podem fer res”.

Elisenda Pallarés, periodista de Climàtica, un mitjà especialitzat en l’emergència climàtica vinculat a La Marea, coincideix a dir que cal fer entendre que la crisi climàtica és el present i afecta tothom, motiu pel qual s’ha de parlar de mitigació i d’adaptació: “Com a països del nord global ens podem adaptar més, però la crisi afecta a tothom; de fet Europa s’escalfa el doble de ràpid que la mitjana mundial”. Això suposa parlar també de l’aigua, de l’ús de fertilitzants a l’agricultura, de la disminució de la biodiversitat, apuntar els culpables –sense caure a les pressions de les empreses que, com Repsol, principal emissora de gasos d’efecte hivernacle, juguen al greenwashing–, de les collites...

Però, per evitar que la informació esdevingui una crida a perdre l’ànim, Pallarés també defensa que cal visibilitzar les iniciatives de lluita per la justícia climàtica així com aportar possibles solucions que podem prendre cada persona a tall de gra de sorra en aquest gran repte, sense perdre de vista qui són els responsables principals del moment actual. Per això també ha fet valdre les iniciatives d’unió de mitjans per parlar de crisi climàtica i desmentir falsedats així com la iniciativa de les Nacions Unides amb diversos tiktokers per desmentir mites.

El seminari d’hivern de la Unipau ha seguit el dissabte al matí amb dues xerrades on s’ha parlat dels problemes de la transició verda i els refugiats climàtics. És una activitat que fa anys que desenvolupa la Unipau i que enguany ha acollit en el marc del seu 40è aniversari.