Com promoure que les administracions facin una compra pública socialment més responsable?

Les VI Jornades de contractació pública socialment responsable tracten la urgència de la justícia global en la transició ecològica


Les administracions públiques com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona i entitats de cooperació i l’ESS com La Coordi, NOVACT o Setem organitzen ahir i avui a Barcelona les VI Jornades de contractació pública socialment responsable. Enguany tenen per objectiu fer incidència en “la urgència d’una mirada global amb Justícia Social als processos de transició ecològica”.

El Greenwashing o la responsabilitat social són paraules que habitualment es fan servir per descriure pràctiques d’empreses privades, però en fan, també els governs? Més enllà de les polítiques i lleis per obligar les empreses, quin marge tenen les administracions de prendre decisions més responsables en termes d’ètica a l’hora de fer compra pública? Sabem en quines condicions s’han extret les matèries primeres d’un ordinador que es fa servir en un ajuntament? Les VI Jornades de contractació pública socialment responsable han respost aquestes preguntes i moltes d’altres.

Organitzades per diverses entitats de cooperació al desenvolupament i administracions públiques catalanes, es desenvolupen durant el dia d’ahir i avui a Via Laietana, 16 (la seu de CCOO) i també online, via Zoom o Youtube. L’objectiu de les jornades és prendre consciència dels impactes que tenen les polítiques i les decisions de compra que es fan des del nord global cap al sud global, en termes com l’impacte als ecosistemes, a comunitats humanes o la falta de drets laborals.

La direcció de les normatives europees per la “transició verda”

Amb l'augment de les alertes respectes l’estat crític del planeta per part de la comunitat científica i les mobilitzacions socials (Fridays for Future, Assemblees pel Clima i Extintion Rebellion), les directives europees (i dels Estats Units) es van començar a enfocar cap a la transició verda: els “Green New Deal”.

Nicola Scherer, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització, explica que tot i que és positiu que per primer cop es parli de transició, les noves polítiques europees tenen diversos problemes: “d’una banda, no es reconeix la impossibilitat de créixer indefinidament; ni els impactes socials i ambientals que té la transició en països de fora de la UE”. També explica que els mecanismes d’endeutament públics amb els quals s’estan finançant les ajudes Next Generation tindran conseqüències negatives en el futur.

Conseqüències al sud global

La segona taula del matí, moderada per Clàudia Bosch, membre de SETEM i activista climàtica, va ser en relació als impactes concrets que tenen els productes que es consumeixen al nord global sobre el sud global. Hi van participar Felip Daza, de l’ODHE, que va fer una ponència basada en l’informe ‘La complicitat del sector financer espanyol en l’ocupació de Palestina. El cas de l’energia solar i greenwashing’; Gisela Torrents, de l’Observatori DESCA, que va parlar de les limitacions del vehicle privat elèctric en la transició de la mobilitat.

El sindicalista internacional Víctor Garrido va parlar del rol del sindicalisme per garantir els drets laborals en totes les baules de les cadenes de subministrament; i en la mateixa línia Czarina Musni va tractar la defensa dels drets humans a les Filipines i com tot i la forta repressió i les amenaces de mort que ha patit ella, la solidaritat internacional pot fer efecte en la millora dels drets. Per últim, Luciana Fernández i Néstor Ruiz, de l’OPSAL, Argentina, van explicar les conseqüències socials i ambientals devastadores de l’extracció del liti en els salars andins del nord d’Argentina i Xile i de Bolívia.

Una de les ponències va tractar l’entramat de finançament de desenvolupaments de parcs de plaques solars a Israel per part d’entitats bancàries espanyoles | Laia Coronado Nadal

Bosch apunta que “les administracions públiques tenen un rol molt important en com es farà aquesta transició: el vehicle elèctric n’és un exemple clau. La substitució del vehicle privat de combustió per un d’elèctric no és ni socialment ni ambientalment sostenible. La transició s’ha de fer però amb criteris de justícia ambiental i social, i hi ha molts interessos econòmics privats que volen treure’n diners”.

Per això la incidència en la compra pública: “De la mateixa manera com el que consumim les persones té un impacte, un comprador públic impacta molt més perquè el volum de compra és molt més gran, i poden incidir en el mercat”. Una de les vies és integrar clàusules en els contractes per obligar a l’empresa contractada que sigui transparent amb les proveïdores i si estan complint amb els criteris socials i ambientals.

Millorar la coherència i les bones pràctiques

Després del diagnòstic d’ahir, al llarg del matí d’avui, el programa ha seguit amb un enfocament dirigit a les administracions públiques i com es poden treballar les bones pràctiques de justícia global; amb taules on participen membres d’organitzacions com LaFede.cat o La Coordi i administracions com la direcció de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat o l’Associació Catalana de Municipis.

Rocío Paniagua, ponent de l’última taula del matí de divendres, és membre de Electronics Watch, una organització independent que traça els drets laborals en tota la cadena de subministrament dels components electrònics que compren els seus afiliats: administracions públiques de tot l’estat espanyol. Explicava a Jornal.cat que “per a poder garantir el seguiment, ho fem amb seguiments independents a les fàbriques on hi ha les vulneracions”, en aliança amb organitzacions locals dels diferents països.

En un món globalitzat, qualsevol actuació que es fa en un territori té conseqüències en altres llocs: així com Bosch i Scherer expliquen els impactes positius i negatius de la “transició verda”, Néstor Ruiz apunta que no és possible “sacrificar” territoris com la puna andina: “per justícia amb les persones i éssers vius que hi viuen, i perquè l’impacte en un ecosistema tindrà conseqüències en altres ecosistemes”.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article