L’economia social i solidària metropolitana s’atura un matí per pensar sobre intercooperació

Les II Jornades Metropolitanes d’Economia Social i Solidària van ser un espai de reflexió de futur sobre reptes i objectius


La relació entre l’economia social i solidària (ESS) i els moviments socials i el tercer sector; la importància de crear teixit de producció manufacturera; o els vincles, no sempre fàcils, amb les administracions públiques. Aquests van ser alguns dels “melons” oberts en les II Jornades Metropolitanes d’Economia Social i Solidària, que van permetre als participants posar en comú dubtes, aprenentatges i imaginar futurs més o menys utòpics.

La trobada va agrupar ateneus cooperatius, comunalitats urbanes, xarxes, pols cooperatius i altres agrupacions d’intercooperació amb graus de professionalització, desenvolupament, àmbits d’actuació i realitats molt diferents. Un punt en comú: estar dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les Jornades estaven organitzades per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona (Coòpolis), l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet de Llobregat (la Col·lectiva), l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i l’Institut Metròpoli de la UAB. Hi van participar iniciatives de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental i també alguna d’incipient del Vallès Oriental.

Les Jornades, celebrades aquest divendres a l’equipament cultural i cooperatiu Cal Temerari de Sant Cugat, van tenir una estructura organitzada en dos blocs —el primer per caracteritzar les estructures d’intercooperació existents i el segon per a pensar com transformar el model econòmic metropolità—.Un funcionament que va permetre als participants plantejar dubtes, obrir debats i posar idees sobre la taula lliurement.

 

Coordenades bàsiques: moment de presentació i situació dels projectes

La sessió, dinamitzada per Carolina Núñez de la cooperativa La Tregua, va començar amb un moment inicial de presentació. Cada projecte va omplir un full amb la informació bàsica, es va presentar i es va situar en un post-it al mapa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els projectes eren de quatre grans tipus: pols cooperatius (grup d’entitats, sobretot cooperatives, que s’organitza en un territori al voltant d’espais físics i desenvolupa dinàmiques d’intercooperació); xarxes d’economia social (agrupació d’entitats i persones en un territori concret que s’articulen amb la voluntat d’impulsar l’ESS i esdevenir el referent territorial de l’economia solidària).

També hi havia ateneus (espais de trobada, coordinació i transformació social que agrupen cooperatives i altres entitats i parteixen d'una iniciativa pública) o comunalitats (agrupacions d’entitats i empreses diverses que viuen a un mateix territori i que s’han organitzat per impulsar l’economia del municipi i la creació de xarxes de cooperació entre el veïnat, a través d’una subvenció entre 2022 i 2024). De fet, no sempre cada figura està perfectament delimitada. Per això, com va explicar un dels coordinadors de Coòpolis, Ivan Miró, un dels objectius de la jornada també era "definir conceptes i establir diferències”.

La jornada es va caracteritzar per la creació de petits espais de treball per generar diàleg entre els diferents projectes d'intercooperació. Font: Laia Coronado Nadal

Realitats presents: moment de plantejament de dificultats i reptes compartits

L’estructura participativa que va caracteritzar la sessió es va evidenciar en aquest segon moment, quan es van dividir els assistents en tres grups. Això va permetre un espai per compartir les realitats de cada tipus d’estructura d’intercooperació que tenen en comú aspectes com les dificultats d’encaix amb l’administració pública —ja sigui per la falta d’implicació d’aquesta com per diferències en els temps de funcionament, o per la incomoditat que les administracions prenguin com a pròpies iniciatives socials— o la distància amb el marc mental de gran part de la població.

També es va tractar la relació amb els moviments socials; un aspecte en el que, tot i que hi ha molta diversitat, és habitual que els moviments prefereixin més autonomia. En alguns casos, directament no volen participar en espais amb patrocinis públics. Per altra banda, tant des de l’ESS com des de moviments socials, es valoren com a útils els espais i finançament que deriven de col·laborar amb les administracions públiques, especialment en municipis més petits (una realitat també metropolitana que evidencia que no és possible una mirada única sobre els municipis que envolten Barcelona).

 

Imaginar futurs: moment de pensar l’economia social i solidària en la metròpoli del futur

Tot i ser unes Jornades “metropolitanes”, en el tercer moment tot estava permès, també qüestionar la pròpia existència d’una metròpoli interconnectada i globalitzada i la possibilitat d’imaginar altres formes d’organització territorial. La dinàmica que va propiciar aquesta reflexió va ser la divisió en sis grups petits, als quals es va fer l’encàrrec de pensar què caldria per a estructurar econòmicament una metròpoli alternativa a la “ciutat dels 5 milions” capitalista. En aspectes com els tipus de coordinació que caldrien, els sectors econòmics clau, els objectius prioritaris i exemples de projectes ja existents.

Els plantejaments resultants van anar de l’utopia d’imaginar un món sense desigualtats o sense administracions públiques al pragmatisme de com coordinar estructures existents de manera efectiva. Alguns dels reptes trobats: les diferents velocitats fruit d’unes realitats socioeconòmiques, polítiques i materials que dificulten la recerca d'objectius i formes de treball comunes. Per exemple, alguns dels projectes es troben ben consolidats i en canvi d’altres tenen molta precarietat laboral i de funcionament. Tot i que, alguns objectius eren clars i transversals als grups com situar les cures i les necessitats de les persones com a màxima prioritat final o la importància d’arribar a una legitimació social més àmplia per poder assolir tots els objectius.

En el tancament de la jornada, el grup organitzador es va mostrar molt satisfet amb l’èxit de la jornada i com havia superat les expectatives, tant d’assistència com de continguts. Miró va voler assenyalar que una trobada així “fa deu anys no hauria estat possible, ha estat un camí molt llarg que ha permès generar models amb una intel·ligència col·lectiva”. L’objectiu final? “Una planificació democràtica de l’economia”

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article