L’agroecologia, el repte de canviar el sistema alimentari

Redacció
Contingut fet en col·laboració amb elCugatenc  @elCugatenc 

Amb la voluntat de buscar el nexe de tots els actors que participen des de la producció agroecològica fins a la restauració que aposta per aquests productes, la comunalitat urbana de Sant Cugat ha celebrat una primera sessió sobre agroecologia en què diversos projectes que participen en aquesta cadena de valor han destacat la importància de canviar el sistema alimentari. Amb la taula rodona Producció agroecològica: salut, medi ambient i comunitat, la Transformadora de Collserola comença una sèrie d’actes en què també parlaran de mobilitat i consum.

La taula rodona d’aquest mes de juny ha tractat què és, quins reptes hi ha i com poden consumir de l’agroecologia en el nostre dia a dia. Ha participat Martí Cardona, membre de l’Assemblea pel Clima; Ana Correo, de la cooperativa Arran de Terra i coimpulsora del programa Alimentem Collserola; Miguel Figini del restaurant Green LEKA Valldaura, i Alfred Mach, pagès de la Rural de Collserola.

Durant aquesta trobada s’ha abordat l’agroecologia, no només des de la producció, sinó també des de l’activisme, la distribució i el consum. Correo ha iniciat l’acte donant context sobre com està Catalunya i Sant Cugat del Vallès en aquests moments en quant a agroecologia: “És parlar d’alimentació, que és un dret bàsic”. Ha esmentat que el sector primari es reivindica com a sector de país i sector de la vida a escala nacional i global, però que està en un moment crític perquè té una enorme fragilitat per l’especulació. Amb això afegeix que Catalunya en el seu total només es capaç d’autoabastir-se en un 44% i que cada vegada és menys ja que “la pagesia és un ofici en extinció”.

Mach, des del punt de la pagesia, ha destacat també els serveis ecosistèmics de l’activitat agrícola i ramadera: “Els boscos que tenim no són boscos naturals, els arbres i les plantes creixen competint entre si”. Amb la intervenció del territori per part de la pagesia, defensa, baixa el risc d’incendis en un context de sequera i s’aporta biodiversitat als boscos ja que fan una gestió forestal a través de l’activitat agrària i ramadera.

Des d’una altra mirada, Cardona ha donat a conèixer la relació que hi ha entre la pagesia local i els moviments ecologistes. Segons l’activista, troben espais de formació per descobrir què hi ha més enllà de la pagesia tradicional i per qüestionar-se aspectes relacionats: “Tot això per després dur a terme accions i reivindicar coses determinades”. Tot i això, explica que Sant Cugat és bàsicament urbana, el que dificulta aquest vincle, alhora que la proximitat amb Collserola el facilita més que a altres ciutats.

Per últim, Figini ha parlat de la distribució per arribar a la restauració ja que el seu restaurant consumeix productes agroecològics. Segons diu, una part de la seva activitat és explicar que els aliments que mengen els clients són de proximitat però que els hi costa molt. Explica que la gent compra en un supermercat perquè és fàcil i, en clau de restauració, “s’han de crear una multitud de restaurants regeneratius perquè els infants d’avui dia puguin viure al planeta”.

L’última qüestió abordada han estat els principals reptes que tenen cadascú d’ells des del seu ofici. El principal inconvenient per a la pagesia és que el temps passa ràpid i per a la restauració són trobar les possibles maneres per tenir productes de proximitat –“què millor que fer activisme que davant d’un plat?” Per a Correo, el repte majúscul és capgirar el sistema alimentari perquè sigui coherent amb les necessitats i la sostenibilitat de la vida. En conseqüència, per a l’activisme el repte és centrar-se més en trobar sinergies per comunicar i fer accions.

La taula rodona ha estat acompanyada d’una mostra de productes quilòmetre zero i agroecològics, amb la participació d’iniciatives com la Rural, l’Ortiga, Collserola Pagesa i l’Horta Alliberada. La Transformadora de Collserola està impulsada per la Rural, el Taller Jeroni de Moragas, Doble Via i La Sembra i ja ha trobat sinergies amb altres empreses i entitats socials de la ciutat. El seu projecte principal hores d’ara és fer un obrador i un centre de distribució des d’on es puguin transformar els productes de la pagesia local, els petits productors puguin treballar sense haver d’afrontar lloguers elevats i afavorir la distribució sostenible.