La Generalitat invertirà 30,8 milions d'euros als ports catalans durant els pròxims quatre anys

El pla destina 245.000 euros a habilitar Palamós com a punt d'entrada Schengen, tot i que l'Estat denega l'autorització

La Generalitat invertirà 30,8 milions d'euros en els pròxims quatre anys als ports catalans que gestiona per "garantir la funcionalitat de les infraestructures i prevenir els efectes del canvi climàtic", segons ha detallat aquest dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. A aquesta aportació, a càrrec de Ports de la Generalitat i prevista en el Pla d'Inversions 2019-2022 (PAIF), cal sumar-hi els 76,3 milions d'euros d'aportacions del sector privat a través dels canons procedents de les concessions i els serveis, principalment en els sector de la nàutica esportiva (52%) i industrial i tècnic (38%).

A més, entre les partides previstes, n'hi ha una de 245.000 euros per habilitar el port de Palamós com punt d'entrada Schengen, tot i que el govern espanyol ha denegat l'autorització en considerar que no és "d'interès general". En aquest sentit, Calvet ha assegurat que la continuarà reivindicant.

Prop de la meitat de les inversions (47%) dels Ports de la Generalitat es destinen a la funcionalitat dels ports, com per exemple la construcció i manteniment dels dics per garantir el recer de les embarcacions i les de caire turístic i per generar una sinèrgia entre el port i la ciutat.

Com a novetat, en aquest PAIF s'ha incorporat una partida per a la sostenibilitat ecològica i eficiència energètica (5%) en el marc de la lluita contra el canvi climàtic. Segons el conseller de Territori, que ha destacat que Ports de la Generalitat es finança amb recursos propis i no depèn dels pressupostos de la Generalitat, el ritme inversor es manté respecte als plans anteriors.

Per zones portuàries, la inversió prevista en el PAIF preveu que 10,3 milions es destinin als 26 ports de la zona nord (entre Llançà i Blanes), 5,9 milions d'euros a la zona centre (entre Arenys i Torredembarra) i 9,9 milions d'euros a la zona sud (entre la Cambrils i les Cases d'Alcanar). En el cas de les comarques gironines, el 44% de la inversió s'ha destinat a Palamós (4,5 milions d'euros), principalment per l'adequació dels talussos i el projecte de reposició dels blocs de formigó i adequació del dic de recer.

Preparació de les instal·lacions perquè sigui port Schengen

El conseller de Territori ha explicat que no renuncia que el Port de Palamós pugui esdevenir finalment un punt d'entrada Schengen i per això el PAIF destina 245.000 euros a preparar les instal·lacions, malgrat que l'Estat encara no autoritza que sigui un punt d'entrada. Calvet ha subratllat que no ser un punt d'entrada Schengen –i que només sigui port escala- suposa que les possibilitats dels creueristes i de mercaderies estiguin "limitades".

"Quan els vaixells venen d'espais no Schengen veuen limitada la capacitat de desembarcar, de gaudir de l'entorn territorial de Palamós i per tant de dinamitza l'economia i generar ocupació a la ciutat", ha comentat.

Traspàs dels 27 ports adscrits a la Generalitat

Així mateix, el conseller de Territori ha recordat que Ports de la Generalitat tenen una "governança complexa" ja que gestiona 45 instal·lacions, a més dels ports de Barcelona i Tarragona, que són d'interès general, i ha explicat que demanaria el traspàs total dels 27 en què la Generalitat hi està adscrita.

D'aquesta manera, la Generalitat passaria a cobrar el cànon d'ús del litoral, que actualment recapta el Ministeri de Foment. "La transferència ens permetrà disposar del sistema econòmic financer necessari per tant de tenir sempre els ports al dia", ha indicat. Es tracta de ports construïts als anys 80, com, per exemple, els de l'Estartit, Marina Palamós, l'Escala, Port Ginesta, El Balís i Masnou, entre d'altres.

Calvet també ha anunciat que el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa amb la Llei de Ports, que en la legislatura passada ja estava a punt per a la tramitació però el procés va quedar interromput per la finalització de la legislatura arran de l'aplicació del 155. Ara, el Govern calcula que pugui estar aprovada en uns 12 mesos i que els 27 ports adscrits puguin ser transferits i depenguin exclusivament de Ports de la Generalitat. Paral·lelament, també s'està ultimant entre els diferents departaments el Pla de Ports i que pugui ser aprovat en nou mesos.

La Generalitat calcula que l'activitat en els Ports de la Generalitat el 2017 es va generar una facturació –entre impacte directe i indirecte- de 1.164,1 milions d'euros, és a dir 3,2 milions al dia i uns 10.000 llocs de treball (5.833 llocs directes i 4.381 indirectes). A més, gràcies a l'impacte directe es van facturar 573,7 milions d'euros i indirectament 594,4 milions d'euros, mentre que les aportacions al PIB van ser de 247,8 milions d'euros i 305,4 milions d'euros respectivament.

A 31 de desembre de l'any passat, els Ports de la Generalitat havien comptabilitzat el moviment de 192 vaixells de mercaderies (1,1 milions de tones), 608 embarcacions en base i 15 llotges (21.374 tones per valor de 86,2 milions d'euros) i 12.318 amarradors, dels quals un 61% tenen una eslora inferior de vuit metres i més de la meitat concentrades al nord del litoral català.

Pel que fa a la xifra de passatgers, es van registrar 51.060 creueristes, la gran majoria a Palamós, mentre que pel que fa l'activitat industrial, els ports d'Arenys de Mar, Roses i l'Escala representen el 70% de la facturació del sector industrial.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article