Microplàstics també a la sal que consumim

Un estudi del que se'n fa ressò Greenpeace assegura que més del 90% de les marques de sal analitzades a nivell mundial contenen microplàstics.

La revista 'Environmental Science & Technology' publica un estudi que ha analitzat 39 marques de sal a nivell mundial i mostra que la contaminació per plàstics és més elevada en la sal marina, seguida de la sal de llac i, finalment, la sal de roca.

Més del 90% de les marques de sal analitzades a nivell mundial contenen microplàstics. Aquesta dada tan alarmant ha estat extreta d'un estudi elaborat pel professor Kim Seung-Kyu, de la Universitat Nacional d'Incheon (Corea del Sud) i Greenpeace Àsia Oriental. La recerca, que ha estat publicada a la revista 'Environmental Science & Technology', ha analitzat 39 marques de sal a nivell mundial i mostra que la contaminació per plàstics és més elevada en la sal marina, seguida de la sal de llac i, finalment, la sal de roca. De les 39, de fet, només 3 no contenien microplàstics. En concret, no se'n van trobar en una marca de sal marina refinada de Taiwan, una de sal de roca refinada de la República Popular de la Xina i una de França, en aquest cas de sal marina sense refinar produïda per evaporació solar.

Des de Greenpeace s'ha iniciat una campanya de sensibilització per l'augment dels residus plàstics que produim i vol evidenciar com la majoria dels que s'utilitzen es podrien evitar. L'entitat ecologista assegura que "estudis recents han trobat plàstics en mariscos, vida salvatge, aigua de l'aixeta i, ara, a la sal". Tot i que alguns mètodes de depuració, com els emprats a l'àrea metropolitana de Barcelona, eliminen la immensa majoria d'aquests contaminants, lamenten que "no hi ha escapatòria a aquesta crisi dels plàstics, especialment a mesura que continua filtrant-se a les nostres vies fluvials i oceans".

L'estudi destaca el continent asiàtic com un punt calent per a la contaminació plàstica a nivell global. Les majors quantitats de microplàstics es van trobar en una mostra de sal marina a Indonèsia, que es considera que és el segon pitjor emissor de plàstics als oceans de tot el món. Les sals analitzades provenien de 21 països o regions diferents: Austràlia, Bielorússia, el Brasil, Bulgària, Xina continental, Croàcia, França, Alemanya, India, Indonèsia, Itàlia, Corea, Pakistan, les Filipines, Romania, Senegal, Taiwan, Tailàndia, Regne Unit, Estats Units i el Vietnam. A Indonèsia, suposant una ingesta de 10 grams diaris de sal -l'Organització Mundial de la Salut en recomana 5- cada adult podria ingerir fins a 2.000 microplàstics anuals només a través de la sal.

L'any passat, investigadors de la Universitat d'Alacant van publicar un estudi sobre les sals produïdes a l'estat espanyol i van concloure que totes les sals estudiades contenien diverses concentracions de plàstics, de 60 a 280 partícules per quilogram, la majoria dels quals eren tereftalat de polietilè (PET, 83,3% del total). Dels resultats, obtinguts de l'anàlisi de sals de Galícia, Huelva, Cadis, Barcelona, Girona, València, Múrcia, Menorca, La Palma i Lanzarote se'n desprèn que, amb una ingesta de 10 grams -igual que la d'Indonèsia i duplicant les recomanacions de l'OMS-, un ciutadà de l'Estat ingeriria 510 micropartícules de plàstic anuals a través de la sal, i encara caldria sumar les ingerides per altres vies.

Més informació


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article