Crisi? D'on pot venir la crisi?


Quanta més informació ens arriba de la crisi econòmica, més hipotesis se'ns presenten sobre l'origen. Aquí en va una molt lligada a invasions que no han donat el fruit esperat. Vagi per endavant la puntualització que els qui han ideat i signat els contractes de les anomenades hipoteques "basura", sigui a Pittsburg, Chicago o Miami, continuen anant a treballar cada dia, es reuneixen amb els seus caps i segueixen donant explicacions i prenent decisions. També resten impunes els qui van reconvertir en assegurances aquestes hipoteques que forçaven les regles del mercat. Les anomenades monolines -feu una consulta a Google- de les que es comença ara a conèixer alguna cosa. El cas és que el creixement econòmic dels darrers 10 anys s'ha basat en part en aquests productes. No se sap encara bé en quina part. Els recursos naturals que els països occidentals han extret per tradició de l'anomenat tercer món han perdut protagonisme. Una economia doncs que ha crescut en 'ficció', bombolla rere bombolla. Fa un segle i mig Karl Marx va explicar de manera entenedora com s'acumulava el capital: la força del treball de milers d'obrers es retribuïa menys del que corresponia i aquest excedent al que anomanava plus-vàlua anava a parar a mans dels empresaris com a compensació de la seva iniciativa. Molt ha variat el model des d'aleshores i la plus-vàlua s'ha anat redistribuint de manera diferent però, el cert, és que l'anàlisi global mostra com el 80% del capital que circula és a mans del 20% de la població. El que ha variat notòriament és que ara els països més desafavorits guanyen posicions per reclamar una part més gran del pastís. És a dir, cada vegada és més difícil signar contractes amb companyies del tercer món que siguin tan beneficiosos com fa uns anys i, per tant, l'excedent occidental és menor. És certament una hipotèsi però encara vull aportar una dada més: Fa 50 anys un país que volia dominar-ne un altre ho feia a través d'imposar la seva força militar. Al darrere hi anaven els compradors i venedors amb estratègies afavorides per una posició de força innegable. Actualment, el país més poderós del planeta envaeix l'Iraq i s'hi queda empantenegat. Als venedors i compradors que havien de seguir la invasió se'ls fa llarga l'espera. Pendents que passi la tempesta resten a Pittsburg, Chicago o Miami i, mentretant, es plantegen aprofitar el temps per fer el negoci promès que no arriba. Per què no empescar-se instruments financers com les subprime o les monolines? Xavier Cusell és periodista.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article