En aquest país la pluja no sap ploure

És la frase d’un poeta que va fer popular un cantant. Resumeix el que els meteoròlegs anomenem 'règim pluviomètric'. Només quatre idees al respecte. El Mediterrani és una de les zones del món on es formen més depressions atmosfèriques. Podem tenir un any molt plujós seguit d’un de molt sec. Quan plou l’aigua es reparteix amb molta irregularitat. La pluja pot tenir intensitats que poden ser o molt baixes o de les mes altes del planeta. Tenim un munt de mots que expliquen diferents tipus de pluja: roina, plugim, plovisqueig, ruixat, xàfec, aiguat,… i cadascuna de les paraules es refereix als diferents tipus de pluja que es pot observar amb certa facilitat a qualsevol comarca catalana. El cas és que més que parlar de la pluja, que segur que pot ser interessant, volia fer unes ratlles resumint al voltant de la 'crisi de la sequera' del 2008. Així com les lleis, els edificis o els ponts estan en mans d’advocats, arquitectes i enginyers, sobre el temps meteorològic i el clima tothom hi entén. Fins i tot molts opinadors que podem escoltar a totes les ràdios a primera hora del matí i, a vegades, els mateixos locutors, van fent afirmacions sobre com és el clima del país o com va el canvi climàtic. A vegades, hi ha reconeguts experts en economia o en ecologia que també expliquen les seves versions de la crisi. Aquest és un dels primers pensaments: Per què costa tant d’entendre que sobre meteorologia i clima hi ha experts que poden explicar correctament les coses que passen? Moltes de les afirmacions sobre la pluviometria que s’han fet no són ni tan sols opinions, són comentaris fruit de la ignorància. Una altra qüestió és com analitzar el consum d’aigua. Comencem per fixar l’ordre de necessitats. Em refereixo a poder classificar els diferents usos de l’aigua segons la seva necessitat, sigui per consum de boca, per rentar, per usos industrials, per piscines, per camps de golf, etc. A més de determinar la necessitat de cada cas, també podem calcular de manera exacta quin volum es consumeix, ja que tota l’aigua que s'ha gastat queda registrada per la companyia corresponent. És possible, doncs, saber quants litres es fan servir per beure, per omplir les piscines, etc. La tercera qüestió és conèixer el cost energètic. Ja sabem que en temes mediambientals, cal tenir un punt de vista global de tots els processos. Això vol dir que per saber l’impacte mediambiental del consum de l’aigua hem de saber tan la quantitat d’aigua com l’energia que ha sigut necessària per potabilitzar-la i per transportar-la. Després d’aquests primers pensaments, arriba una tercera idea. De quí és l’aigua? Imaginem que només poguéssim veure de l’aigua del pou fet a sota casa, no és una idea completament absurda ¿? Imaginem ara que només podem veure de l’aigua del riu que passa pel costat de la ciutat,…. És a dir, que Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma només beguessin aigua del riu Besós,… Sense comentaris. Així doncs, de quin riu em tocaria veure a mi, del Llobregat? del Ter? de l’Ebre? algú te el dret a decidir on s’ha d'enviar l’aigua del riu? Podríem dir que a Castellar de N’Hig han de decidir a qui va a parar l’aigua del Llobregat? i si l’aigua de l’Ebre la repartissin en origen? o al final del riu? i qui reparteix l’aigua del Besós? La gran majoria de comentaris sobre la crisi de la sequera són respostes a preguntes com aquestes que no tenen solta ni volta. Això sí, hem fet tan de soroll com ens ha estat possible. Malgrat que l’aigua és una necessitat bàsica i indiscutible, hem estat capaços d’enredar la troca fins a límits absurds. Hem fet jocs de paraules per explicar el que es fa sense que sembli que s’esta fent. Hem posat en dubte que els ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona tinguem dret a beure aigua potable cada dia. Hem parlat de fer obres d’emergència com si una emergència fos quelcom que es soluciona amb una obra que requereix 6 mesos. En fi, entre tots hem fet el ridícul, i és que els ciutadans també hem inflat aquest globus de la crisi de la sequera. Segurament calia un debat més tècnic, més discret i, alhora, més explicacions didàctiques centrades en els aspectes concrets i objectius. La majoria de discussions ens les haguessim estalviat. En aquest país, com a tot el món, es patiran els efectes de l’escalfament global. Som un país desenvolupat i ben segur que tindrem capacitat per afrontar tots els canvis que venen. Hem de ser conscients que un planeta sota els efectes de l’escalfament ens donarà mes dificultats per viure-hi. El que hem de començar a aprendre és la manera d’afrontar els problemes a mida que apareguin. Hem de confiar més en els tècnics, hem de fer servir els mitjans de comunicació adequadament per situacions com aquesta, per ajudar a reflexionar i no per amplificar el soroll. De tota manera, els científics ja ho han dit, a Catalunya la pluja serà cada cop, mes irregular, episodis de sequera més llargs combinats amb episodis d’aiguats de més intensitat. Si ara diem que la pluja no sap ploure, ves que en pocs anys no diguem que la pluja ja no plou. Santi Parés Director Comercial Meteosim Truewind S.L. Meteosim S.L.