“És impossible ser regidor en una òpera si no saps música”

Meritxell Verdaguer

Xesca Llabrés ha estat durant els últims trenta-cinc anys la cap de regidoria del Liceu i s’acaba de jubilar. Ha supervisat l’acció a l’escenari de totes les òperes que s’hi han estrenat des de l’any 1988 i ha treballar amb directors i intèrprets d’arreu del món. Va ser una de les convidades a la jornada organitzada pel Departament de Cultura Parlen les dones i allà mateix es va revelar que en el món de l’espectacle es coneix la manera d’abaixar el taló de Llabrés: la música acaba tan bon punt el taló arriba a baix.

Podríem dir que Xesca Llabrés ha abaixat el taló. Després de trenta-cinc anys al Liceu, t’acabes de jubilar. 

Sí, a finals d’any. Però durant l’últim any hem fet un contracte de relleu i he estat cinc mesos intensivament amb la persona que m’ha substituït. Durant aquests cinc mesos he fet tota la feina que em tocava fer durant tot l’any. De fet, encara hi estic en contacte i estic ajudant, però sí, m’he jubilat. 

Dius que t’agrada molt manar.

Si hi ha un regidor que diu que no li agrada manar, menteix.

Si no li agrada manar, no anem bé?

És mal regidor o menteix, és impossible. Un regidor fonamentalment mana. Mana. És que és així. Manes als assajos, manes a les funcions, dones el començament de la funció, dones tots els efectes de maquinària, llums, entrades. Dones ordres, et passes el dia donant ordres. T’ha d’agradar manar, per força. 

Has estat a totes les funcions del Liceu dels últims 35 anys?

Majoritàriament. Quan jo vaig començar l’any 1988 era jo sola i la programació era més curta. Només es feien tres funcions de cada obra i si era molt important se’n feien cinc. A més a més, tampoc tenies sales d’assaig i tot es feia a l’escenari. 

La programació ha anat creixent?

Sí, i evidentment va fer falta crear un equip. Jo he anat formant un equip, però no he volgut deixar mai l’escenari. El què he fet és distribuir tota la programació amb les persones del meu equip. Jo ho feia fins a l’estrena i llavors ja delegava una mica perquè si no…

Si no, un desgast important.

Així i tot, el Liceu són onze mesos a l’any pràcticament sencers i molt pocs cap de setmana lliures, moltes hores al dia, moltes, moltes.

T’ha costat la conciliació vital?

No m’ha costat perquè amb el meu marit ens vam conèixer quan jo ja portava aquest ritme. I no tinc fills. El meu company sí que té un fill i ell sempre s’ha dedicat molt al nen i a més a més té la seva mare. Vull dir, que no he tingut problemes de conciliació laboral per això, perquè no he tingut la responsabilitat d’una família. Sí que és veritat que he abandonat una mica, vulgues o no, els germans, la mare... ho estic recuperant a marxes forçades. 

Però no volies renunciar a ser regidora. És una cosa que t'agrada molt i ho dic en present.

Sí, pots parlar en present perquè continuaré fent coses. No ho faré al ritme del Liceu perquè és un ritme molt bèstia i jo volia rebaixar aquest ritme de treball, però encara faré coses. De fet, la Seguretat Social t'aplaudeix si presentes un contracte.

Continuaràs treballant.

Clar, seguiré fent coses, però més reduïdes i triant-ho una miqueta també. Durant tot aquest temps de dedicació no he tingut cap frustració, no he tingut la frustració de no ser mare, per exemple. El meu rellotge biològic…

S’ha portat bé.

S’ha portat molt bé. 

"T’has de guanyar molt més la confiança. Costa més sent dona i costava molt més en aquells anys."

Ser cap de regidoria i dona al Liceu l’any 1988 va ser un repte. Explica-m’ho. 

En aquell moment jo no me’n vaig adonar perquè ja era regidora de teatre, i era dona. Però és que el primer moment que veus que tens seixanta homes sota les teves ordres i que és la primera vegada que, a més a més, estan sota les ordres d’una dona i que és l’any 88 i que el món del teatre no era el d’ara. Doncs bé, ho has d’afrontar. Més que res, has de ser molt bona professional i has de raonar molt bé perquè fas les coses. Per exemple, si dius: “No, això ho hem de fer així”, has de saber explicar el perquè i que s’entengui. Llavors, s’arreglen molts problemes. Si demostres que saps per què fem les coses, saps el que vols fer i per què creus que és millor fer-ho així, ho expliques bé i ho fas entenedor, desapareixen molts problemes. Així i tot, evidentment t’has de guanyar molt més la confiança. Costa més sent dona i costava molt més en aquells anys.

L’estratègia ha estat aquesta o hi ha hagut més cosetes que t’han ajudat?

Aquesta és la més important, naturalment. Treballar bé i també defensar sempre l’equip, que la gent vegi que si s’han d’assumir responsabilitats i que tu les assumeixes. 

S’agraeix quan formes part d’un equip. 

Que vegin que no traspasses les culpes a ningú, que tu et poses per endavant. Totes aquestes coses ajuden, però sobretot treballar bé. Sobretot treballar bé. 

Pels que no ho coneixem, el Liceu i l’òpera és un món més aviat d’homes o de dones?

Podríem parlar del món del teatre en general. A la part artística, naturalment, hi ha homes i dones. La direcció sí que ha sigut majoritàriament d’homes i la part tècnica també ha sigut d’homes. Al món del teatre a Barcelona, que també hi he treballat,  tots els tècnics eren homes, l’única diferència amb el Liceu és que n’hi havia tres, sinó seixanta. 

Per què creus que et van triar a tu?

És difícil de dir. A veure, jo sabia que la nova direcció del Liceu volia renovar el funcionament de l’escenari. Es volia crear el departament de regidora, un departament que té qualsevol teatre europeu important i que no existia al Liceu d’aquell moment. Jo sé que en Favià Puigserver - destacat director de teatre català - va donar el meu nom. Jo en aquell moment estava treballant al Lliure i tenia experiència. No crec que em triessin per ser dona, suposo que em van triar perquè a l’entrevista els vaig convèncer. Suposo que van ser les meves respostes o com jo em pensava que havia de fer la meva feina el què els va convèncer.

El món del teatre és menys gremial ara?

Sí, completament menys gremial. Jo crec que passa amb altres professions també. El fet que un senyor sigui fuster, no vol dir que el seu fill ho sigui. Als anys 80 el més probable és que el seu fill fos fuster. La gent que ara entra com a tècnic ho és perquè ho ha estudiat o perquè li interessa aquesta feina, però majoritàriament no és que el seu pare ho fos o la seva mare.

"Jo a partir que vaig tenir la possibilitat de cridar més gent, perquè era evidentment necessari, vaig incorporar persones a l’equip procurant que hi hagués equilibri entre homes i dones"

Des del punt de vista del gènere, ja no sorpèn tant veure dones a l’equip tècnic?

Jo a partir que vaig tenir la possibilitat de cridar més gent, perquè era evidentment necessari, vaig incorporar persones a l’equip procurant que hi hagués equilibri entre homes i dones.

Aquesta partitat l’has impulsat tu?

Sí. 

Com s’aprèn l’ofici de regidor?

Hi ha cursos, però encara no està reglat i definit clarament. Jo vaig estar fent amb l’Institut Nacional de Qualificació Professional del Ministeri de Treball i el de Cultura a Madrid, la Qualificació Professional de Regidoria, que va sortir publicada al BOE amb planning d’estudis i tot. S’ha fet alguna cosa? No. 

En general es contracta gent de producció, es confon molt l’ofici. 

Sí, perquè regidoria com que toca molts àmbits, toca moltes coses. Ara ja no passa tant, però abans un exballarí que ja no podia ballar el posaven a regidor! Però s’han de tenir unes característiques particulars. 

I tu com t’has format?

La primera temporada que vaig estar al Liceu crec que vaig menjar només cigrons i llenties! Tenia tres professors particulars de 8 a 10 del matí: dos dies de solfeig, dos dies d’anglès i dos dies d’italià. Després vaig seguir estudiant, naturalment! Jo no sabia música!

La decisió de formar-te la vas prendre tu?

Sí, clar. El més ràpid possible. Jo tenia molt clar que allò ho necessitava per fer la meva feina. Treballant a qualsevol altre teatre de Barcelona no fa falta. Com que treballes amb actors i directors d’aquí, no fa falta saber idiomes. Tampoc saber música. Però és clar, al Liceu això és imprescindible. 

Tens renom com regidora, però veig que no és cap casualitat. 

Si tu vols fer la feina i la vols fer bé, no podia ser d’altra manera. 

T’agrada manar i tens la teva manera. Però n’has après dels que t’han manat a tu?

Sí, he tingut la sort que sí. Amb la feina de regidor tu estàs sempre en contacte amb el director d’escena o el director general. Si el director general et diu que això s’ha de fer d’aquesta manera, ho pots arribar a discutir, però és ell qui té l’última paraula. No és una relació de tu a tu, però sí que en el meu cas és una relació bastant igualitària perquè no tinc ningú per sobre en la meva feina. 

L’experta ets tu, vaja.

La professional del tema soc jo i tinc el meu equip. He tingut sort en general amb els directors i directors que m’he trobat. Potser hi ha alguna excepció que no direm, però en general he tingut bons directors i directores.

Quan ha estat un home o una dona, s’ha notat?

No, la veritat que no. De directores n’hi ha menys, encara ara. Almenys en el món de l’òpera n’hi ha menys. Hi ha menys directores d’orquestra, hi ha menys directores d’escena, però hi ha directores bones i directores dolentes i hi ha directors bons i directors dolents. No depèn del gènere.

Deixa’ns també aquí la teva expertesa. Què li diries a algú que es vol dedicar a la regidoria.

Si és el cas que vulgui dedicar-se a l’òpera, ha d’estudiar per força música, si no és impossible. Idiomes els màxims. Estudiar una mica de totes les disciplines tècniques perquè un regidor per poder manar ha de tenir coneixements. No vol dir que hagis de saber, per exemple, tots els focus que hi ha, no. Però has de tenir coneixements d’il·luminació, de maquinària i de totes les disciplines que intervenen perquè això t’ajuda a poder parlar de tu a tu i a poder fer la feina molt millor.

Saber moltes coses, doncs. 

I has de saber distingir molt bé dins del procés creatiu què és primordial i què és secundari perquè has de prioritzar. Has de solucionar qualsevol cosa que sigui primordial. I encara una altra cosa, has de tenir una visió global de tot el conjunt. Si no tens visió global és molt difícil fer regidoria, és pràcticament impossible.