Eduard Arderiu és el coordinador del programa Cultura Viva, impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). El programa es defineix per impulsar espais de participació conjuntament amb el teixit cultural de la ciutat de Barcelona. Amb ell parlem sobre el festival musical Acció Cultura Viva, que s'emmarca dins el programa de les festes de La Mercè de Barcelona i que, enguany, arribarà a la seva vuitena edició.
Sembla que després de 7 anys s'ha consolidat la proposta de l’Acció Cultura Viva. En quin punt es troba ara el festival?
Estem molt contents perquè, realment, sobretot després dels dos anys de pandèmia en què vam estar a punt d'anul·lar les edicions del festival, tornem a tenir molt bona salut. Especialment en dos o tres aspectes que criden molt l'atenció. D'una banda, la quantitat de propostes artístiques que ens arriben a través de la nostra convocatòria oberta i pública, que ens permet fer la programació; i després, la quantitat de gent que s'involucra en l'organització. En aquest sentit, enguany hem tingut l'entrada d'unes 10-12 persones noves, que vénen a renovar alguns participants que amb els pas dels anys, per dificultats de poder-ho compaginar amb altres activitats, van deixant l'organització. Acabem de publicar la convocatòria pública per rebre propostes artístiques: s'acabava el 13 març i totes les comissions ja estan configurades, estem tots organitzats i ja pensant en com serà aquesta vuitena edició.
Com s'organitza el festival Acció Cultura Viva? Compteu molt amb les entitats culturals dels barris, us nodriu amb voluntaris...?
L'Acció Cultura Viva té un òrgan central que anomenem "plenària", on es prenen les decisions i reuneix un cop al mes durant tot l'any. A partir d'aquesta plenària ens anem organitzant per diferents comissions de treball, que són les que finalment desenvolupen l'activitat pròpiament dita perquè pugui funcionar el festival durant les festes de La Mercè. Aquesta plenària és oberta, i per tant hi pot venir qualsevol persona que vulgui. Nosaltres fem una crida i al final qui ens acaba venint és evidentment gent interessada en aspectes musicals, la gestió cultural, la producció o en tot el teixit cultural. Venen representants d'entitats o persones individuals, però nosaltres acollim tothom que s'hi vulgui adherir, vulgui conèixer el projecte i vulgui participar-hi. Pel que fa al finançament és un projecte que impulsa l'Ajuntament de Barcelona a través de l'ICUB, però no seria possible sense la participació de totes les entitats i de totes les persones que finalment es reuneixen i hi treballen cada mes, decideixen, pensen, dissenyen i proposen coses perquè el festival pugui ser com és. En els últims anys, rebem més de 600 propostes artístiques per convocatòria. Per tant, la comissió de programació es divideix les tasques i fa diferents sessions de debat i diàleg per acabar decidint quines són les propostes escollides. Al cap i a la fi, l'espai i el temps que tenim són limitats, i acabem programant entre 17 i 27 propostes. Passar de 600 a 27 és una gran tasca, un gran recorregut en el qual s'ha d'anar destriant què és allò que ens agrada més, perquè, que estigui d'acord amb la línia del festival...
“Volíem que el teixit cultural prengués la paraula, s'apoderés d'una part de l'escenari de la Festa Major i es reconegués també la feina que es feia durant tot l'any”
La primera edició de l’Acció Cultura Viva va celebrar-se al 2017, però com es va imaginar el festival?
Al 2017 es van reunir algunes entitats i persones que històricament han treballat per tirar endavant diferents projectes musicals de la ciutat i van voler recuperar una miqueta aquell esperit del primer BAM (Barcelona Acció Musical) de finals dels 80 i principis dels 90. Llavors l'Ajuntament cedia a diferents agents l'organització i programació d'algunes sales de concerts i espais amb petites programacions musicals. Es repartien les propostes artístiques i cadascú feia propostes des de la seva experiència, coneixement i cercle d'acció. Parlant sobre aquesta experiència i com la Festa Major podria recuperar aquest esperit va sorgir el que, en aquell moment, es va dir BAM Cultura Viva. Això va derivar en l’Acció Cultura Viva actual. El primer any no es va fer amb convocatòria, sinó amb propostes des dels que ho impulsaven, celebrat a la Fabra i Coats. Es van fer uns petits diàlegs i converses, i després es van tirar endavant propostes com concerts, àpats populars, activitats dirigides a les famílies... I aquesta va ser la primera edició. El referent en el qual s'emmiralla el primer Acció Cultura Viva són aquelles primeres celebracions del BAM.
Què es buscava amb aquesta iniciativa?
Volíem que el teixit cultural prengués la paraula, s'apoderés d'una part de l'escenari de la Festa Major i es reconegués també la feina que es feia durant tot l'any. No volíem un festival que esclatés durant uns dies i després es tornés a apagar (i per tant no deixés res en el teixit cultural): volíem reconèixer tota aquella gent que pica pedra, que treballa durant tot l'any i programa bandes que potser tenen poques oportunitats en altres escenaris. Amb tota aquesta idea es munta el festival Acció Cultura Viva. A diferència d'aquells primers anys, ara el que tenim és un espai obert perquè cada any es renovi i canviïn les persones que el gestionen. A part de les primeres edicions del BAM, podríem parlar d'altres festivals de referència per nosaltres com l'Esperanzah!, amb el que concordem molt pel que fa a valors. En general, volíem afavorir la participació de la gent que pica pedra tot l'any en l'àmbit municipal per les festes de La Mercè.
Fins a quin punt el festival ajuda a teixir xarxa entre les entitats i les persones col·laboradores?
Hi ha bastantes derivades. Per una banda, volem facilitar aquest dret que tenim des de la ciutadania, i que des d'alguns sectors volem promoure, de participar de la vida cultural de la ciutat, de dir la nostra i escollir què és allò que està sonant en la dinàmica cultural de la ciutat, i especialment durant la Festa Major. D'altra banda, també volem defensar que es pot organitzar un festival sense pensar única i exclusivament en el lucre o en el consum: intentem que aporti més de relació, coneixença, de fer comunitat i d'articular totes aquelles persones que estimen la música i la cultura. Però també volem fer territori. Ens interessa que la Festa Major, lluny dels grans escenaris, també passi pels barris. I per això, nosaltres ens hem quedat sempre al barri de Sant Andreu, que és on es va acollir al principi el festival Acció Cultura Viva, i és on hem trobat moltíssimes complicitats. Creiem que hem de continuar enfortint la proposta especialment allà.
Es vol involucrar també agents de fora de Barcelona?
Sí, per descomptat. La nostra convocatòria és oberta a tothom i hi pot participar qualsevol banda de tot arreu. Nosaltres som molt transparents en aquest sentit: tenim unes condicions econòmiques de contractació que són iguals per a tothom i no distingim entre grups, ni treballem amb una lògica de cap de cartell i afegits, sinó que totes les propostes musicals les tractem igual. Sí que és veritat que nosaltres podem pagar desplaçaments fins a on ens arriba el pressupost: hi ha alguns desplaçaments que no els podem arribar a pagar i per això, en el cas de certes propostes, si les agafem i la comissió de programació ho decideix, potser hem de substituir-ne dos per encabir aquella. Per tant, estem oberts a grups de fora de Barcelona, però també estem supeditats al pressupost que tenim. En aquest sentit, hem tingut propostes que han vingut de tot arreu de Catalunya, a les primeres edicions vam tenir alguna del nord d'Espanya, i fins i tot han arribat a venir propostes des d'Anglaterra.
“Creiem que els recursos han d'estar distribuïts d'una manera justa i equitativa i que hem de situar-nos al costat d'aquesta economia social i solidària”
Quines diferències aporta el Acció Cultura Viva respecte a altres propostes musicals de les festes de la Mercè?
Primer de tot, posem en primer pla aquests valors que implica allunyar-se del consum cultural en què l'espectador és un ens passiu que ve a consumir els grups que se'ls hi ofereixen, a consumir la cervesa perquè et deixa recursos i se'n va. Intentem posar-nos molt en la pell del públic que ve amb nosaltres, parlar-ne molt amb ells. Som una plenària gran i, per tant, ens podem distribuir per tots els espais on situem el festival, intentem copsar una miqueta com està anant la seva experiència. D'altra banda, nosaltres ens relacionem molt amb entitats, amb aquelles que formen part de la plenària però també amb totes aquelles que proveeixen serveis professionals des de l'economia social i solidària, perquè entenem que aquest és el model econòmic que més s'adiu amb els nostres valors i la filosofia del festival. Creiem que els recursos han d'estar distribuïts d'una manera justa i equitativa i que hem de situar-nos al costat d'aquesta economia social i solidària.
Accepteu ofertes de patrocini de particulars i empreses per complementar el finançament de l'administració?
No s'ha donat el cas, de moment. En principi hauríem de veure a canvi de què. Si hi ha d'haver un afany de lucre o un afany comercial, si és per posar algun tipus de marca que en treu algun rendiment, hauríem de dir que no, perquè aquest és un projecte de valor públic i no se situa en una lògica mercantil. Bàsicament, estem aquí per oferir una programació cultural popular i que la gent hi vagi de manera gratuïta i oberta. Una altra cosa seria que hi hagués un intercanvi en espècies, en el que algú ens oferís alguna mena de bé a canvi d'una altra cosa per part nostra. Per exemple, a nosaltres ens demanen ara que participem o diguem la nostra en programacions d'altres esdeveniments, com La Febrerada que organitza la direcció d'Economia Social i Solidària de l’Ajuntament que se celebra al febrer i on vam participar en la confecció del cartell aportant les propostes que havíem rebut nosaltres; també participem amb la valoració dels ajuts de la sala Paral·lel 62 conjuntament amb el Fes! Cultura que és un festival per donar veu a tota persona migrant... Amb tot això nosaltres hi participem perquè ens relacionem amb el teixit cultural de la ciutat, no perquè en traiem cap rendiment.
“Cal apostar per una cultura descentralitzada i plural; el discurs únic sempre està molt alineat amb interessos i particularitats específiques”
Us esteu trobant amb molts canvis arran del nou govern municipal a Barcelona sorgit de les eleccions de l'any passat?
Aquest és un projecte que neix de l'anterior equip de govern i ara amb el nou govern, ens trobem amb la primera edició que tirarem endavant amb les mateixes condicions que havíem tingut fins ara. És veritat que hi ha prioritats diferents en cada projecte polític i per tant, han canviat una miqueta les prioritats. Potser sí que hi haurà alguna mena d'ordenació diferent pel que fa a la dependència última des d’on organitzem el festival Acció Cultura Viva; però ara per ara, fins on sabem, les coses continuaran igual que a la setena edició de l'any passat.
Com pinta el futur pel festival Acció Cultura Viva? Les programacions fora dels macrofestivals i més participatives com la vostra continuaran sent una opció d'èxit?
Jo penso que el festival té futur i les perspectives són bones. Bàsicament perquè hi ha una gent que s’ho creu, que hi participa i estem fent escola. A més, amb aquesta participació també ha fet que s'hagin relacionat entre elles: a dins del Acció Cultura Viva s'han fet coneixences a partir de les quals han nascut nous projectes. Per tant, s'està validant una de les apostes claríssimes d'aquest festival, que és enfortir el teixit cultural, tota aquella gent que vol treballar des de la base. Jo crec que això permetrà seguir amb aquesta filosofia de fer cultura durant molts anys.
Ara bé, també diré que jo sóc dels que penso que cada cert temps els projectes s'han de reavaluar, preguntar-se si continuen fidels als objectius que s'havien plantejat en un principi i si continuen funcionant i servint per allò que s'havien creat. Jo penso que els projectes tenen les vides que tenen i tot es pot anar renovant. El que sí que cal tenir en compte és que cal apostar absolutament per una cultura descentralitzada i plural: em sembla fonamental que no caiguem en coses rígides, monotemàtiques... No podem deixar que s'imposi un únic discurs, perquè a més, normalment, aquest discurs únic sempre està molt alineat amb interessos específics, amb les particularitats d'alguns... Hem d'intentar ser molt diversos, escoltar moltes veus, arribar a molts llocs i, sobretot, deixar que molta gent participi.
Al final com més intel·ligència col·lectiva tinguem, més capacitat d'oferir coses diferents. Si depengués de mi, faria un festival Acció Cultura Viva pràcticament a cada barri de la ciutat, en el qual el teixit de cada barri pogués decidir com es fa la Festa Major: seria un exercici de democràcia cultural molt interessant per Barcelona.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari