“Sense mobilitzacions socials al carrer, l’ESS difícilment podrà impulsar un canvi de paradigma econòmic al país”

Aina Serra i Julià
Damià Torruella Duran

Ivan Miró i Acedo és sociòleg, cooperativista i fundador de la cooperativa autogestionària La Ciutat Invisible, des d’on treballa en projectes de recerca i coordina el Postgrau d’ESS-Estudis Cooperatius. Si a la dècada dels 90 milità en el moviment autònom i anticapitalista, participant de l’Assemblea de Barri de Sants, en els darrers anys s’ha destacat per la seva implicació en el cooperativisme a través de la Xarxa d’Economia Solidària, la Fundació Roca Galès, l’Impuls Cooperatiu de Sants o la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, d'on actualment és membre del seu consell rector. Ha publicat diversos assajos, com De la protesta al contrapoder (2007), Les cooperatives obreres de Sants (2010), Ciutats Cooperatives (2018) o L'Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (2020), així com la recent novel·la Els vincles audaços (2023).

En quin moment es troba l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya?

Actualment, l’economia social i solidària a Catalunya la definiríem com un àmbit econòmic en construcció, molt divers i amb horitzons estratègics diferents. D’una banda, hi ha un vessant que aposta per superar les iniciatives capitalistes amb una crítica potent i una voluntat alternativa al sistema econòmic i polític. D’altra banda, també hi ha un vessant més orientat a ser complementari a les polítiques públiques o les polítiques socials estatals. També hi ha una part de l’ESS més empresarial, la qual té com a objectiu competir en el mercat capitalista. 

No obstant això, hi ha un marc comú, uns principis que uneixen, o no?

Sí, és un àmbit econòmic que té certa coherència. És a dir, d’alguna manera totes les iniciatives comparteixen una democratització del cicle econòmic, del treball, del consum, de l’estalvi, i ho fan amb una sèrie de tàctiques compartides.

L'interessant d'aquesta última dècada és que l’economia social i solidària s'ha anat perfilant com a àmbit socioeconòmic específic i diferenciat del capitalisme i de l'Estat. Això s'ha fet a través de la mateixa acció de les iniciatives i també de tots els espais sociopolítics que han anat naixent, així com de la XES i les federacions de cooperatives.

El capitalisme de plataforma és un adversari colossal per a qualsevol projecte de democràcia econòmica

I en aquesta consolidació de l’última dècada, quins són els reptes que es dibuixen?

En l'anàlisi que vam fer fa uns anys amb el Jordi Estivill, en el llibre ‘L'Economia Social i Solidària de Catalunya', vèiem que hi havia molts reptes i que hi havia situacions que no eren directament responsabilitat del nostre sector, com podria ser l'auge del capitalisme de plataforma, que és un adversari colossal per a qualsevol projecte de democràcia econòmica. Aquí cal regulació pública, sindicalisme i alternatives cooperativistes de plataforma com Mensakas o Som Mobilitat.

És important fixar-se més en els reptes que sí que són responsabilitat nostra. En aquest sentit, hi havia una sèrie de reptes com enfortir tota la governança democràtica de les organitzacions, enfortir-nos en l’àmbit tècnic de gestió i d’administració i capitalitzar les iniciatives, que no neixin precàriament.

Quin paper hi pot jugar l’administració pública?

A l'economia social i solidària pot haver-hi apostes de treballar conjuntament amb l'administració pública, però sempre sobre l'objectiu de democratitzar aquesta administració i de comunalitzar-la. És a dir, intentar que l’ESS estigui en els processos estratègics de planificació econòmica. Que no sigui només un proveïdor social d'una externalització pública, sinó que realment ajudi a democratitzar els municipis.

Hi ha exemples a fora de Catalunya que ens il·lustren?

Sí, nosaltres hem après molt dels pols territorials de cooperació econòmica francesos i els consorcis cooperatius italians, que són agrupacions de segon grau de cooperatives d’un territori que mancomunen serveis. A Catalunya encara estem definint què som: una combinació de xarxes sociopolítiques, d'ecosistemes, de pols cooperatius. És a dir, generant una terminologia pròpia.

Aquestes estratègies fan que l'economia social i solidària catalana ja no sigui una simple agregació d'iniciatives, sinó que hi hagi una voluntat concreta de fer un desenvolupament econòmic popular i transformador en l'àmbit territorial. Això em sembla molt important.

A escala municipal, creus que el sector està tenint capacitat d'incidència real?

Sí. Per exemple, bona part dels municipis de Catalunya van propiciar que naixés la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària (XMESS). Que es creïn aquest tipus d’estructures demostra que hi ha hagut una incidència que és fruit de la feina de diversos actors que han estat pressionant, com la XES, Coop57, les federacions, Som Energia... És a dir, sí que hi ha una capacitat d'incidència molt forta, però el següent pas que és necessari és dir: no només volem de l’administració pública que promogui l'economia social solidària, sinó que entenem que l'economia social solidària també ha de ser un subjecte polític per un canvi general, i que, per tant, hem de poder influir en tot el sistema alimentari català, en tot el sistema de transports, en el sistema industrial, en el sistema cultural, en l'habitatge. També cal que a Catalunya hi hagi un òrgan de planificació econòmica que faci front al repte climàtic i a l’ESS tenim experiència i coneixements per fer propostes i desenvolupar-les.

L'economia social solidària ha de ser un subjecte polític per un canvi general i, per tant, poder influir en tot el sistema alimentari, de transports, industrial, cultural, d’habitatge català

L'Assemblea Ciutadana pel Clima que està tirant endavant el departament d’Acció Climàtica seria un bon exemple d’iniciativa amb la qual ens podem sentir afins?

Nosaltres tenim la visió més col·lectivista, és a dir, està bé que els individus participin en processos participatius, però sobretot el que és interessant és que els subjectes col·lectius tinguin capacitat d’acumulació. Plantegem més una estratègia col·lectivista de transformació, més que un procés individual de participació.

La meva percepció és que estem lluny del que planteges.

Estem lluny, però estem més a prop que fa deu anys. Aleshores, les propostes per l’ESS catalana eren més abstractes o més teòriques. I ara, en canvi, són més estratègiques, ja tenim clar el camí, tenim un full de ruta decidit.

Ara es tracta d'acumular la força social necessària per fer-ho possible en aquests escenaris. I això va de bracet amb el fet que hi hagi una onada de mobilitzacions socials. Sense mobilitzacions socials al carrer, l’ESS difícilment podrà impulsar aquest canvi de paradigma econòmic al país.

Amb alguns companys plantegeu la idea de l'economia plural transformadora, què és aquesta mirada?

El mercat capitalista és hegemònic, però en les relacions econòmiques actuals no només opera ell, hi ha altres opcions econòmiques redistributives o de reciprocitat. L’economia plural transformadora busca reconèixer aquestes alternatives com l’ESS, l’economia pública i les economies domèstiques. Per tant, és economia plural perquè hi ha una pluralitat d'àmbits econòmics a posar en joc i transformadora perquè vol canviar el conjunt: desmercantilitzar el mercat i democratitzar les cures.

Aquesta és una idea que és més àmplia evidentment que l'economia social solidària, però pensem que ha de ser el marc general on l’ESS es desenvolupi. Si l’ESS es desenvolupa en un entorn d'economia mercantil i hegemònica duríssima tindrà unes dificultats importants. Per tant, hem de generar uns marcs econòmics més amables per la vida i per l'activitat socioeconòmica i per poder desenvolupar-nos amb més plenitud.

Els individus per si sols podem ser uns bèsties. En canvi, junts podem treure el millor de nosaltres

Com ho fem per sumar gent i convèncer-la?

Jo crec que les persones són àngels i dimonis a vegades. Tenim la capacitat de fer el millor i el pitjor. Per tant, sí que hi ha una responsabilitat individual molt forta, ètica, de quina societat construïm amb el nostre comportament quotidià, però no vull caure en una visió liberal de l’ESS. Tinc una visió més col·lectivista. Als individus ens governen estructures socials i econòmiques que ens porten a ser més àngels o més dimonis. Si l'entorn és de competitivitat extrema, les persones també tendirem a la competitivitat, a l'egoisme, a l'enveja i a mirar només per nosaltres mateixos. Si l’entorn és més col·lectivista i hi ha més solucions, associacions, projectes comunitaris, les persones podrem desplegar aquest anhel més cooperatiu que tenim a dins.

Crec que ara mateix, tal com està el planeta, el debat entre el col·lectivisme i l'individualisme és fonamental. Si tenim un debat individualista ens carregarem el planeta definitivament. Si tenim un debat més col·lectivista, una visió més responsable com a col·lectivitat humana, serà molt diferent. Els individus per si sols podem ser uns bèsties. En canvi, junts podem treure el millor de nosaltres.

Quin seria un model referent?

Crec que les cotes més altes de llibertat col·lectiva que hem tingut a Catalunya van ser el 1936 amb la revolució social. Allà es va generar un model que per a mi és referent, fins i tot quan parlàvem de l’economia plural transformadora, que és tot el debat de la Nova Economia catalana. Hi havia unes col·lectivitzacions industrials impulsades pels sindicats, una cooperativització del consum impulsada per les cooperatives, una municipalització del sòl impulsada pels ajuntaments. El 90% de les indústries catalanes eren col·lectivitzades i les cooperatives de consum van arribar a tenir més de 300.000 persones associades.

Per tant, crec que hem d'aprendre d'aquest col·lectivisme històric català i plantejar una nova col·lectivització catalana. Si treballem junts, entrarem en contradiccions, però també podem enfortir les febleses mútues.