La primera de les nou rutes cooperatives impulsades pels mitjans de comunicació Surtdecasa, Jornal.cat i Setembre combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central. L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi.
Dos germans nonagenaris de quatre. Són els que quedaven en una masia del Vallès quan Montse Marsal hi va fer el reportatge fotogràfic titulat Quatre germans i germanes. El treball, exposat al Visa OFF de Perpinyà, al Terra Golut i a la Biennal d’Olot, es pot veure ara a Can Magi, una cooperativa de Vic que combina la gastronomia amb la fotografia. Aquesta serà l’última parada d’una ruta que ens descobrirà cooperatives i projectes de l’economia social de la Catalunya Central. Coneixerem el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, Supercoop Manresa; i el Celler Cooperatiu d’Artés, un dels millors exponents dels vins de la denominació d’origen Pla de Bages. Dinarem a Sambucus, un restaurant cooperatiu que cultiva plantes aromàtiques per fer les seves pròpies infusions i condiments, i acabarem a Can Magi.
Manresa, Bages
La ruta comença a Manresa. I si es parla d’economia social i cooperativisme és obligatori conèixer el Supercoop Manresa, el primer supermercat cooperatiu i participatiu de Catalunya. Aquí descobrirem què volen dir els pagesos quan diuen que el carro de la compra és la nostra millor arma. «La base del projecte és el compromís amb la pagesia, perquè són ells qui ens proporcionen el menjar, i ser el seu punt de comercialització», diu Marissi Valverde, la presidenta del supermercat cooperatiu.
A la botiga, ubicada dins el mercat municipal de Manresa, s’hi pot fer tota la compra, «hi ha tot tipus de productes: fruites i verdures, carn, làctics, conserves, productes vegans, per celíacs, farines, gra i cereals a l’engròs, productes de neteja, productes d’higiene i bellesa i fins i tot alimentació per a mascotes», afegeix Valverde, que assegura que «menys el peix i el xai, ho pots comprar tot».
Qualsevol persona pot comprar al Supercoop, però les persones sòcies gaudeixen de preus especials. És una de les singularitats de la cooperativa, on totes les decisions es prenen de manera horitzontal i on la feina de les persones voluntàries (tres hores de treball voluntari cada quatre setmanes) permet abaratir els costos.
El projecte pretén anar més enllà de la comercialització de productes. També té una dimensió pedagògica, a través de la qual s’ofereixen tallers i visites per difondre el cooperativisme, explicar com funciona i també per explicar «com treure el petroli del nostre plat», apunta Valverde, «com descarbonitzar el menjar, com respectar els cicles de la natura i com aturar el canvi climàtic».
A les lleixes del Supercoop hi ha productes de L’Obradora, una cooperativa de petits productors i elaboradors de la Catalunya Central que s’han agrupat per gestionar un obrador compartit al mateix mercat municipal de Manresa. «És un espai legalitzat i amb tota la maquinària necessària per poder processar els excedents o les mermes dels productes. Es fan conserves, que es poden anar venent al llarg de tot l’any, de manera que desestacionalitzem els guanys i els fem més estables», afegeix Valverde.
A les prestatgeries també hi ha espai per la cervesa Hoppit, una cooperativa que elabora cervesa artesana també de Manresa però que, a més, gestiona La Marmita, «molt més que una botiga», diuen, un espai amb més de cinc aixetes amb les seves pròpies cerveses per degustar o endur a casa, i amb una nevera plena d’ampolles i llaunes d’altres cerveseres d’arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa, «tot i que volem fer de les més properes les protagonistes», diu Germán Fernández, un dels socis de la cooperativa. La Marmita és un espai de trobada on prendre una cervesa i menjar alguna cosa, «la carta de menjar és limitada, però col·laborem amb la pizzeria del barri, Pizzico».
Abans de deixar Manresa i continuar amb la ruta val la pena si més no saber que a la mateixa Marmita de Hoppit, la cooperativa hi ha fet un escape room. El joc simula que busca un grup d’amants de la cervesa artesana a qui els entusiasmi la idea de treballar a les vacants disponibles al Tap room. Les persones interessades es poden inscriure al procés de selecció, rebre les instruccions amb tots els detalls i jugar! La cooperativa ja adverteix que les posicions de feina són molt dinàmiques i que es necessiten persones preparades per superar qualsevol repte.
El joc cooperatiu està pensat per jugar-hi entre dues i sis persones i dura aproximadament 90 minuts. Un joc on la cervesa artesana també és la protagonista, des de l'ambientació i la història immersiva en la que es troben els participants.
Si abans de marxar de la capital del Bages voleu triar algun llibre que us acompanyi durant la resta de la ruta, no oblideu que fa pocs mesos va obrir la llibreria cooperativa Murmuri, situada al Barri Vell on segur que trobeu tots els llibres de les editorials de la cooperativa manresana KULT: Tigre de paper, L’agulla daurada i Bellaterra Edicions.
Artés, Bages
Marxem de Manresa però no perdem de vista la muntanya màgica de Montserrat. Destinació, Artés. Al centre del poble hi ha un dels cellers històrics del Pla de Bages: el Celler Cooperatiu d’Artés, que funciona com a plaça de poble, «malgrat que al principi estàvem als afores, la cooperativa s’ha quedat ben bé al mig», diu una de les sòcies, Anna Berenguer, «la gent es queda aquí i fa el vermut, la copa de vi o la copa de cava abans de dinar o de sopar, i ens encanta».
Berenguer presumeix d’estar dins dels tres sectors de l’economia del país, «tenim el sector primari, que són les vinyes dels nostres socis; el sector secundari, que és la bodega, l’elaboració del vi; i el sector terciari, que és la venda dels nostres vins a través de l’agrobotiga i la degustació dels vins a l’Espai Artium».
L’històric celler és un espai singular, l’encavallada de fusta manté la mateixa estructura dels anys quaranta i les parets i l’enrajolat continuen sent els mateixos. Fins i tot el terra s’ha deixat com estava. L’element més singular potser són les tines, «hi ha deu tines de vi que ja no s’utilitzen, on cabien 6.000 litres de vi, que es van foradar i es van fer lavabos», explica Berenguer. La taula de cinc metres on fa més de 60 anys s’elaborava el cava, ara és la taula on es fan els tastos, «i no és un storytelling inventat per vendre, és la nostra història real!».
La denominació d’origen (DO) Pla de Bages la componen 16 cellers i la varietat autòctona que la defineix és el picapoll. Es tracta d’una varietat «dura de treballar», reconeix Berenguer, «el picapoll és sensible, dona pocs quilos i has de ser-hi molts mesos a la vinya per tenir una bona qualitat del raïm». La cooperativa ha preservat aquesta varietat, ja que va apostar per millorar el preu que es pagava per quilo de picapoll, premsar-lo, fermentar-lo i embotellar-lo sol. Així, l’any 1955 va sortir la primera ampolla monovarietal de raïm picapoll, fet que va permetre no arrencar les últimes vinyes i que el picapoll no desaparegués mai.
Manlleu, Osona
Segur que a hores d’ara, tant parlar de menjar i beure se’ns ha obert la gana. Continuem la ruta i canviem de comarca. Dinarem al restaurant Sambucus, a Manlleu, Osona, una cooperativa que, a més, cultiva les seves pròpies plantes aromàtiques per fer condiments i infusions.
Avui va de mercats municipals. Sambucus presumeix de fer cuina de mercat, i és que el restaurant està dins l’edifici del mercat municipal de Manlleu. «Això ens permet mantenir sinergies amb els paradistes que tenen ganes d’establir-ne. Servim producte fresc, carn i peix que comprem aquí al mercat en funció del que es disposa i fins i tot podem jugar i fer experiments amb algunes peces», diu Anna Arisa, una de les sòcies de la cooperativa.
Sambucus és també una empresa d’inserció que ofereix oportunitats laborals a persones vulnerables, i ho fan a través de l’activitat gastronòmica del restaurant, però també de cuines de col·lectivitats i càterings; i de l’activitat agrària amb la plantació d’aromàtiques i gestió d’horts socials.
El més singular de la part d’aromàtiques de Sambucus és que en un mateix espai hi ha els camps de conreu, l’assecador i l’obrador. «Des que la planta és collida fins que està envasada, el transport és molt curt i es conserven molt les propietats organolèptiques, d’olor, de color, i això és un valor afegit», explica Arisa. Ara la cooperativa està en un procés per fer que la cuina incorpori també les plantes aromàtiques. Ja fa temps que van consolidar els macarrons amb salsa de sàlvia, però ara la cooperativa té un parell de projectes entre mans que volen visibilitzar les plantes oblidades.
També amb aquests projectes treballen en xarxa amb productors de la comarca. És el cas del Serradet de Barneres, que elaboren els iogurts i formatges que serveixen al restaurant però que ara, a més, són còmplices amb un nou producte del qual ja s’estan venent les primeres unitats: un formatge d’untar amb herbes no viatjades.
El Serradet de Barneres és una cooperativa que gestiona un ramat d’ovelles lleteres als peus del turó del Puig-Agut, a Sant Martí Sescorts (l’Esquirol). A la mateixa finca hi tenen un petit obrador on transformen la llet fresca elaborant làctics artesans, naturals i de temporada. «Seguim el cicle natural de les ovelles i fem monta natural, on els marrans cobreixen les ovelles a finals d’estiu i els parts són a mitjan gener, cinc mesos més tard», diu Aina Roca, una de les sòcies treballadores, «això significa que no tenim llet tot l’any, sinó que podem elaborar els productes de mitjans de febrer a mitjans d’octubre, fet que implica que els productes frescos com el mató, formatge fresc i iogurts només els puguem oferir durant aquests mesos».
La cooperativa també elabora formatge madurat que, malgrat també el fan durant aquests mesos, com que necessita sis mesos de maduració, es pot començar a vendre a principis de setembre, «fet que ens permet fer la roda a l’hora de comercialitzar, i podem oferir alguna cosa els mesos que no tenim frescos».
Vic, Osona
Continuem i acabem la ruta a Vic. Can Magi és un espai amb qui compartim una gran passió, la fotografia. La cooperativa té un espai multidisciplinari en ple casc antic, on combina la gastronomia amb la fotografia, unint així les dues vocacions de les seves persones sòcies. Can Magi és un restaurant teteria on la sostenibilitat és un dels seus pilars, «fem petita producció, de qualitat, i intentem que tot el nostre producte tingui algun vincle amb el món de la cooperació», diu Mariona Giner, una de les sòcies i fotògrafa de professió amb anys d’experiència en fotografia humanitària. «La idea era per una banda fer una retirada després de molts anys treballant a primera línia, i per l’altra, treballar des de la gestió cultural. Ens fa molta il·lusió poder mostrar fotografies dels altres i no només de les nostres», afegeix.
El restaurant té un espai fotogràfic, on sempre hi ha exposicions. Aquest mes d’abril es pot veure el treball d’una altra dona fotògrafa, Quatre germans i germanes, de Montse Marsal, un reportatge centrat en la vida quotidiana d’en Pere i la Cinta, dos germans nonagenaris, masovers de Polinyà, al Vallès. Giner continua fent fotos, però gaudeix aportant cultura fotogràfica a les persones que potser venen a menjar, a fer un te o específicament a veure una exposició.
Després d’haver visitat aquests projectes cooperatius i transformadors una se n’adona que si tots poséssim el nostre granet de sorra potser sí que faríem un món millor. La Catalunya Central és plena d’iniciatives d’economia social i solidària i la resta de territori català també. En descobrirem alguns més a la propera ruta cooperativa.
La ruta sostenible
A cada ruta incorporarem una proposta per fer-la amb transport públic o sostenible. O no. Ja que, una vegada i altra ens anirem trobant com de complicat és moure’s encara entre algunes comarques relativament properes amb transport públic. Serà el cas d’avui. A Manresa hi podem arribar amb l’R4 o l’R12 de Rodalies -que passa pel Vallès Occidental- o la R5 de FGC - que ho fa pel Baix Llobfregat- o bé bus exprés e22/e23. Des de Lleida amb regional R12 o amb l’EixBus, que també serveix per arribar-hi des de Girona.
Per anar de Manresa a Artés, ho podem fer amb el bus 712, 715 o 722, amb una bus cada mitja hora els dies feiners. Hem de baixar a la parada Pg. Diagonal-Catalunya, d’Artés, després de 24 minuts de trajecte. El problema gros ve per anar d’Artés cap a Osona, que ho hem de fer via Moià amb el bus 722, que els dies feiners circula cada hora. Fins la parada Ctra. de Manresa-La Tosca de Moià hi ha 21 minuts de trajecte. A Moià cal fer 220 metres a peu fins la parada Ctra. de Vic 14-Ctra. de Barcelona, on agafarem el bus 710 fins a Vic. Depèn del bus que ens hi hagi dut, podem haver d’esperar una bona estona. Fins a Vic es tarda 42 minuts.
I un cop a Vic, agafar el tren cap a Manlleu. El tren triga 7 minuts, però només n’hi ha un cada hora i depèn de la carambola que tinguem en arribar el bus haurem d’esperar més o menys a l’estació. Alternativament, podríem agafar el bus 455, que circula cada 20 minuts, però en triga 18 fins la parada Pg. St. Joan-Astrònom Pericas. I un cop a Manlleu, fer 23 minuts a peu fins al restaurant Sambucus, ja que l’estació de tren és a l’altra punta de la ciutat. I després desfer el camí per tornar a Vic a Can Magi. Definitivament, la transició ecosocial té un repte pendent en el transport públic interurbà a les comarques d’interior.
Rutes cooperatives per Catalunya
Aquesta és la primera ruta cooperativa que es publica. Mensualment i de forma paral·lela, els mitjans de comunicació Surtdecasa, Jornal.cat i Setembre publiquen una ruta basada en la visita a projectes cooperatius de Catalunya, una iniciativa que pretén fomentar el turisme de proximitat i l’obertura del món cooperatiu a la ciutadania.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari