Roba amb ànima: Ètica, compromesa i propera

Laura Arias Rodríguez

La indústria de la moda genera cada any més d’un bilió de dòlars nord-americans, és a dir, mil milions de dòlars. Aquesta dada sona gran, gegant. I sona distant, llunyana. Precisament, tot el contrari del que busca i genera la moda sostenible a casa nostra. Són, principalment, petits projectes que mimen cada part del procés, des de pensar el disseny fins a efectuar l’entrega, passant per la producció de les peces. I tot, amb uns valors de fons que aporten un valor afegit a la societat i al medi ambient. Descobrim qui hi ha al darrere de cinc empreses catalanes de moda sostenible: Cent Agulles, Cusart i Creadoness, recollides a la plataforma digital de consum conscient La Zona, Owl i Free Form Style. 

La Marta Elias va estudiar sociologia i estadística. Treballava com a consultora però no li agradava la feina que feia. Sempre havia tingut el desig de fer activitats més creatives. Els dos últims anys va reduir la jornada a la meitat i va estudiar patronatge i confecció. A dia d’avui i des de ja fa un any, és l’ànima de Cent Agulles. Fa roba de punt, especialment jerseis. “Jo dissenyo a Barcelona amb la meva tricotosa manual i després porto els dissenys a una empresa d’Olot, Tèxtil Volcànic, una fàbrica petita, familiar on em fan la tela”, explica Elias. Fa tirades curtes, el suficient per fer peces que es compten amb els dits d’una mà.

La fundadora de Cent Agulles fa les peces una a una i això permet fer-ne també a mida o amb personalitzacions perquè s’adaptin a tot tipus de cossos. “M’interessa molt incloure tots els cossos, normatius i no, penso que la roba va molt lligada a l’autoestima, fa que et vegis bé, forma part de les cures i és l’expressió d’un mateix, de la individualitat”, assegura.

Adaptar per incloure

Una visió que comparteixen completament la Carlina Asensio i la Marina Vergés, dues cosines que van crear una petita empresa de moda inclusiva i accessible. Una idea que va sorgir d’una experiència personal: “El germà de la Carolina va tenir un ictus i va quedar amb un 80% de discapacitat física, cognitivament està bé. Era una persona que no havia anat mai en xandall i des de l’ictus, es va passar dos anys que no se’l treia de sobre”, recorda la Marina Vergés.

Van buscar alternatives però es van sorprendre de les poques opcions que oferia el mercat, així que van decidir convertir-se en la solució. Van comprar un pantaló i van canviar-lo de dalt a baix afegint butxaques, canviant la cremallera per velcro, posant una goma a la part posterior de la cintura, obrint els costats… I van aconseguir molt més que una peça de roba. “Vam aconseguir que ell es veiés més guapo i més bé i vam començar a plantejar-nos: “I si fem alguna cosa?””.

I així va ser com va néixer Free Form Style. Confeccionen peces adaptades a tot tipus de cossos i necessitats: faldilles amb cremalleres laterals, samarretes amb velcros, pantalons amb obertures laterals que son fàcils de posar i treure des d’una cadira de rodes, amb pròtesis o altres formes de diversitat funcional. A més, fan servir teixits hipoalergènics perquè la pell no pateixi.

Però més enllà del benestar físic, hi afegeixen, com diu Vergés, “un punt de tendència, fashion, que sigui maco”. Perquè la roba funcional també pot estar a la moda. Les seves peces fins i tot han desfilat a la passarel·la de la 080 Barcelona Fashion 2023. La 32a edició de la setmana de la moda a la capital catalana s’ha tingut molt present conceptes com la circularitat, sostenibilitat, durabilitat de la roba, com així ho recull l’article de la periodista Sònia Flotats en el magazine So Good, So Cute (ES). 

Responsabilitat social

A banda de tenir cura de les persones que portaran la roba, les marques de moda sostenible tenen també una responsabilitat envers la societat. Creadoness és una associació d’economia social i solidària dedicada a la producció, formació i investigació de moda sostenible. La Silvina Merino està al capdavant d’aquest projecte adreçat específicament a dones migrades. “Hem dissenyat un programa per a persones migrades i refugiades en risc d’exclusió social i fem cursos intensius de formació per donar oportunitats socials i laborals, treballem a través de l’artteràpia, el teatre de les oprimides i les formacions pràctiques en tècniques de moda juntament amb la part teòrica de l’emprenedoria”, detalla la creadora del projecte. Ho fan en col·laboració amb altres entitats, com l’espai La Tregua, la cooperativa Fasolà, i l’associació Alia.

Creadoness està situat al barri del Raval de Barcelona i el primer trimestre del 2023 va obrir un local  en aquesta zona. Hi venen els productes que dissenyen i confeccionen: ronyoneres, motxilles, bosses, mocadors... Durant la pandèmia van confeccionar mascaretes. El procés de creació es fa peça a peça, vigilant de prop que el resultat tingui estàndards de qualitat alts. “Vigilem que tingui un bon disseny i una bona estètica, que els acabats siguin excel·lents, no volem que ens comprin per altruisme, pel treball que fem, sinó perquè és un bon producte, els agrada i, a més, té tots aquests valors”, apunta Silvina Merino.

Prioritat pel reciclatge

Entre els valors dels quals parla la fundadora de Creadoness, hi ha el de la sostenibilitat mediambiental. L’associació recicla materials per elaborar els productes de moda. “Tenim uns mostraris molt petits i fem el que anomenem intel·ligència artesanal: encaixem totes les peces per poder reaprofitar-ho tot, no és fàcil, reciclar”, assegura. A més, l’origen de tot plegat és revelador. “Fa uns anys vaig veure que en una merceria tenien unes teles per llançar i els vaig dir que si se’n desfeien, jo me les podia emportar. Quan van veure que hi estava interessada, en lloc de donar-me-les, me les van voler vendre”, recorda Merino. Finalment, les va comprar i amb aquells retalls fan els dissenys únics de les seves peces, encaixant els estampats de les teles que rescaten.

Cent Agulles també recicla materials. En aquest cas, recuperen retalls i peces en desús per tornar a tenir matèria primera. “Fem servir llana regenerada, és un reciclat mecànic: agafen jerseis que ja no es fan servir o retalls que han sobrat de tallar els patrons, es tritura, es fa una mena de feltre i es torna a enfilar”, descriu Marta Elias.

Una segona vida

Així com el reciclatge transforma un producte a través d’un procés industrial per descomposar-lo i tornar a produir, l’upcycling utilitza un producte que ja no serveix i li dona una segona vida. N’agafa parts per fabricar-ne un de nou sense una transformació industrial. És el que es coneix com a suprareciclatge. El projecte Owl n’és un dels impulsors, fa peces de roba a partir de parapents trencats, defectuosos o en desús. “Revaloritzem el que per a altres persones és brossa”, aclareix el fundador d’Owl, Eduard Ballester.

La marca va començar fa 11 anys fent exclusivament roba interior sostenible. “Vaig agafar una al·lèrgia, sobretot al metall, a les sivelles, rellotges i vaig començar a indagar com era, vaig veure que hi havia molts processos en la moda que eren contaminants”, explica Eduard Ballester. Un dia va visitar el seu germà, que participa en competicions de parapent. “En tenia un parell de trencats al garatge i no sabia on llençar-los, els parapents poden trigar 500 anys en descomposar-se”, diu el fundador d’Owl. Es va emportar aquella tela de niló, resistent, lleugera i amb una gran capacitat de retenció tèrmica. “D’aquí en va sortir una jaqueta, em va agradar i ha anat creixent”, afegeix.

A dia d’avui reben parapents en desús d’escoles, centres de vol o peces defectuoses de fàbriques i els converteix en tota mena de peces de roba i complements. “Un cop vaig aconseguir un tàndem, que és per a dues persones, un dels grossos, i en van sortir unes 18 o 19 jaquetes”, recorda Eduard Ballester.

Art, consciència i arrelament al territori

La proximitat amb tallers, fàbriques i proveïdors és un altre dels pilars de la moda sostenible. La creadora de Cusart, Anna Falguera, s’inspira precisament en el territori on viu, el Pallars i el Pirineu. Cada any es retira dues setmanes per iniciar el procés artístic i donar forma de roba als arbres, animals, muntanyes i colors que l’envolten. “Donem molta importància al territori que ens ha vist créixer com a Cusart, li tenim molta estima i hi apostem perquè ens han donat suport amb el creixement, formem part del territori”, destaca Falguera.

No només crea la col·lecció de la temporada sinó que hi inclou un missatge. “El missatge d’aquest any és la comunicació i la cooperació entre éssers, una idea que em va sorgir després de sorprendre’m la manera que tenen de comunicar-se els arbres entre ells per sobreviure, el missatge que ens dona la natura és el mateix que hem de rebre els humans”, opina Anna Falguera. Una idea que plasma als dissenys tèxtils de Cusart i que agafa formes diferents. La dessuadora és la peça estrella, especialment útil al Pirineu, però també fan pantalons, faldilles, samarretes, petos, jaquetes o armilles.

L’Anna i el seu company, en Lluís, son els dos pilars de Cusart. Tenen un taller a Sort amb un espai de showroom, venen a fires d’arreu del territori i una fàbrica de Mataró els ajuda amb la producció. “Poder conèixer el teu proveïdor no té preu, si tens un problema hi pots parlar cara a cara, no has d’anar a l’altra punta del món”, destaca Falguera.

El preu dels valors

La Marta, l’Anna, el Lluís, la Marina, la Carolina, l’Eduard, la Silvina son les ànimes d’aquests cinc projectes fets des de les ganes de transformar l’entorn i aportar el seu granet de sorra al planeta des de la proximitat. Van molt més enllà de la vessant econòmica, dels beneficis, i basen la producció en valors.

Ara bé, crear amb valors encareix el procés de producció i es nota al preu final. Per a les marques com Free Form Style, està justificat. “Pujar el preu, sobretot, és durabilitat, el cotó és realment 100% sostenible, tota l’empresa és sostenible, estem lluitant pel quilòmetre zero, que no sigui multitudinari, el producte és més mimat”, assegura la Marina Vergés.

Apostar per valors i renunciar al creixement sense ànima, a la producció i al consum desmesurat, pot ser car. Però tot allò que no reverteix en el preu, ho acaben pagant el medi ambient, la justícia social i el teixit productiu local.