Recipronomics

Aquest darrer maig, Plataforma Editorial va publicar Recipronomics, d'en Ventura Ruperti, consultor d'empreses i abans directiu de diverses multinacionals. I és per això que les seves reflexions, fetes des de dalt de tot, i des de dins, del nostre sistema econòmic actual, tenen una rellevància especial. Al llibre, en Ruperti comença fent una anàlisi d'on som ara, i s'acaba mullant amb dues propostes específiques i transgressores sobre com millorar el sistema en el qual vivim.

Primer assenyala que, com a societat, tenim múltiples indicadors de què ens cal fer una correcció de rumb profunda, com un augment del malestar i angoixa social; un augment del nombre de suïcidis a nivell mundial; i l'aparició de corrents de pensament com la col·lapsologia, la qual contempla la possibilitat de que, en un futur més o menys proper, les nostres societats puguin deixar de ser funcionals. Afortunadament, també constata que a nivell empresarial, cada cop hi ha més consciència de què cal ampliar les mires, i fer que les empreses persegueixin uns objectius més amplis que el mer benefici econòmic. I això es manifesta en el fet que, pràcticament quatre de cada cinc dels fons inversors, que de forma agregada gestionen bilions (amb “b”) d'euros, afirmen que només invertiran en inversions socialment responsables (ISR).

També assenyala, amb una barreja de preocupació i indignació, el fet que la distribució de la riquesa no es fa de forma cada cop més equitativa, sinó que la desigualtat continua augmentant, i troba indignant que l'1% més ric de la població posseeixi els mateixos bens que el 50% més pobre, quan el nostre sistema econòmic no requereix de cap manera una distribució tan desigual per a poder funcionar.

I recull la necessitat imperiosa que la nostra relació com a espècie amb el planeta canviï de forma urgent, per tal d'evitar la crisi climàtica a la qual ens trobem ara abocats. A banda dels canvis de comportament que tots hem de dur a terme a nivell individual, en Ruperti subratlla que la magnitud dels reptes que tenim al davant requereixen una intervenció legislativa decisiva dels estats, imposant els canvis que ens calen i, recolza la iniciativa que s'afegeixi l'Ecocidi a la llista dels crims contra la humanitat, per tal que tots els directius de totes i cadascuna de les empreses del planeta sàpiguen que seran directament responsables, i podran ser perseguits penalment, per totes les accions que les seves empreses duguin a terme que destrueixin o malmetin de forma substancial qualsevol ecosistema.

Finalment, en Ruperti ens recorda la suprema importància que, com a individus i com a espècie, atorguem a la reciprocitat. Com tots la practiquem cada dia de les nostres vides, i l'esperem d'aquells que ens envolten. I com tots sabem que aquells que de forma persistent i repetitiva accepten l'ajuda i favors dels altres, però no els retornen mai o gairebé mai, més d'hora que tard són identificats i catalogats per tothom. I és sobre la reciprocitat que en Ruperti fonamenta les seves dues propostes.

La primera, econòmica, està pensada per a millorar la redistribució dels beneficis obtinguts de l'activitat econòmica i, com a conseqüència, millorar la distribució de la riquesa. Concretament, en Ruperti proposa que, a una empresa que tingui beneficis, primer es compensi el capital pel cost del risc de participar en una activitat empresarial. Com bé assenyala, qui inverteix en una activitat incorre en un risc que no tindria si tingués el capital al banc o a sota una rajola, risc que pot arribar a incloure la pèrdua de tot el capital invertit en el pitjor dels casos. Però, un cop compensat aquest risc, llavors, tot el que quedi (el “Resultat Romanent”) sigui distribuït entre el capital i els treballadors que, amb el seu treball i aportacions han fet possible aquest benefici, segons una distribució que pot variar de sector a sector i d'empresa a empresa, però que mai hauria de ser inferior a un terç del Resultat Romanent per a cap de les parts.

La segona, social, intenta materialitzar una reciprocitat de la societat vers aquelles persones que, tots en coneixem casos, contribueixen desinteressadament i altruista, amb el seu temps i esforç, al benestar de la societat d'una forma significativa, mitjançant múltiples formes de voluntariat. La tesi d'en Ruperti és: si aquests ciutadans, de forma lliure i altruista, donen molt a la societat, just és que la societat els distingeixi. I la fórmula que proposa és que aquests ciutadans distingits disposin d'un segon vot a totes les votacions i eleccions. Ells donen molt a la societat, i la societat els hi dona un rol més influent a l'hora de decidir cap a on anem de forma col·lectiva.