Sant Antoni és en català o no és... per Joan Llodrà

Redacció

Al Llevant de l’illa de Mallorca hi trobam la població de Manacor. Es tracta d’una ciutat de prop de cinquanta mil habitants, però que conserva elements de poble gran més que no de ciutat. Per exemple els malnoms, familiars o de nova planta, amb què són coneguts els seus habitants de tota la vida. Formen part tant de la personalitat de la seva gent que fins i tot surten publicats a les esqueles que cada matí es reparteixen per cafès i negocis. Altrament, costaria molt saber qui és el finat! Un altre element de poble és sens dubte la festa. I no es pot parlar de festa a Manacor sense parlar de Sant Antoni.

Pagesos i conradors

Ja ho han fet dies abans de manera més parcial, però dia 16 de gener, dissabte o vigília de la festa, tot el poble surt al carrer. La cosa ha agafat una dimensió tan grossa que ja no es pot anar a tots els actes com es feia fa vint anys perquè abans era la festa d’una minoria i ara ho és de tothom. Ara domina la saturació i qui vol anar a la sortida dels dimonis a davant cal Baciner té clar que no podrà ser al primer ball davant l’Ajuntament. I qui vol ser un dels mil cinc-cents afortunats amb dret a entrar al cant de Completes dins l’església de la Mare de Déu dels Dolors o bé ha de fer dues hores de cua o bé ha d’haver anat dies abans a uns assajos que atorguen tal dret. Una bogeria, de fet, tal devoció festiva. Feta aquesta introducció que segurament és massa breu per posar el lector en situació, l’objecte de l’article seria donar elements que posin de manifest que el català és un element central i cohesionador de la festa. Primer exemple. Mil cinc-cents joves privilegiats, perquè fàcilment serien el doble o el triple si l’aforament ho permetés, canten a pulmó ple i amb una motivació fora mida dotze estrofes en català que són els goigs del Sant. Quan arriba la vuitena quarteta l’èxtasi és total.

Siguem devots de tot cor

d’aquest sant prodigiós

pagesos i conradors

i vilans de Manacor.

Festa i reivindicació

La festa gira al voltant de les cançons de Sant Antoni. Es tracta d’estrofes de quatre versos a ritme de jota i amb rima ABAB o ABBA que són de l’extens repertori tradicional i narren temes vinculats amb el Sant, amb la pagesia o també amb el sexe. També poden ser, però gloses de qüestions d’actualitat que fan allunyar la cosa de l’estricte folklore i posen aquella mica de morbo que dona sal a la jornada. Aquestes gloses que no formen part del repertori tradicional es poden veure escrites als foguerons abans de ser cremats, als comerços, als treballs escolars o a la premsa local. El tema es fa més interessant encara quan aquestes cançonetes es canten de forma improvisada en forma de combat de glosadors a molts dels foguerons que es cremen la nit de dia 16. Aquesta omnipresència ambiental de cançonetes, d’aquest mantra musical òbviament en català, seria el segon exemple de la llengua com a eix central. De fa una dotzena d’anys, Sant Antoni i les seves gloses són una fita important en la defensa i reivindicació del català. I ho són d’ençà que molta gent va percebre el govern de les Illes Balears de la legislatura 2011-15 com un agent en contra de la llengua. Per Sant Antoni de l’any 2015 una senyera i una glosa presidien el balcó consistorial.

Llengua, cultura i país

ens vol destrossar el dimoni.

Treure’l defora és precís,

ajudau-nos Sant Antoni!

Coses modernes

Dia 17 és el dia de Sant Antoni. A les 9.15 h tornen a sortir els dimonis i el sant de cal Baciner. La festa ha acabat tard, molt tard, el dia abans i la volta de la comitiva és seguida ara només per dotzenes, a tot estirar centenars. L’ambient és més d’avior i menys de disbauxa. El català és com és obvi el nus central. Però és un català més antic, més genuí.

Sant Antoni feia sopes

a la vorera de mar.

El dimoni hi va anar

i les se va menjar totes.

És una cançoneta clàssica del repertori de Sant Antoni. Qui amb l’orella fina l’escolti dia 17 al matí al quart vers sentirà «i les se va menjar totes». Qui ho faci dia 16 davant la turba juvenil sentirà un estandaritzat «i se les va menjar totes». Tercer exemple per tant de nus central. L’evolució natural i moderna no és cap al castellà sinó cap a usos més estandaritzats.

A les onze del matí de dia 17 comencen les Beneïdes. Milers de persones altra vegada al mig del carrer per gaudir la festa. Mentrestant, els treballadors de la brigada municipal retiren les cendres que encara fumegen dels foguerons. Ara són davant d’un bar que diuen que a les tres de la matinada s’atreví a posar reggaeton. L’excepció que confirma la regla...

Per Joan Llodrà, conseller del Consell Insular de Mallorca.