El dissabte 26 de maig, plataformes de veïns afectats pels abocadors del Vallès i del Bages es van reunir a Sant Cugat del Vallès per compartir informació sobre els problemes que els abocadors i els ecoparcs causen al territori i a la població. De la reunió se n'extreu el malestar dels col.lectius que tenen la seva residència a prop d'aquests punts d'abocaments de residus. Els reunits reclamen més diligència a l'administració i recorda que la normativa de la UE destaca que cal tenir en compte la proximitat a nuclis urbans a l'hora de localitzar els abocadors. Reclamen, seguir la trajectòria dels països comunitaris i plantejar seriosament l'objectiu del residu zero.
A aquesta primera reunió hi han assistit la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons (Cerdanyola, Sant Cugat i Bellaterra), Salvem Callús, Abocadors Rubí i Plataforma antiincineració de Montcada – Agrupació de veïns de Can Sant Joan.
Els veïns de Cerdanyola i Rubí pateixen des de fa molts anys els problemes de contaminació i de males olors que provoquen els abocadors, mentre que a Montcada suporten des de fa anys elsproblemes de contaminació i de males olors de l’Ecoparc 2 i d’una incineradora de residus.
Els veïns de Sant Cugat, Bellaterra, Callús i Rubí estan molt preocupats, també, pels projectes d'instal·lació de nous abocadors de deixalles al costat dels seus nuclis urbans.
Els problemes que en la trobada van plantejar-se com a comuns de totes les plataformes de veïns reunides tenen a veure amb les males olors i la contaminació. No existeixen els abocadors que no fan pudor i que no contaminen. Actualment hi ha solucions tècniques correctores que permetrien disminuir l’impacte dels abocadors en el territori. Aquestes solucions però costarien tants diners que farien els abocadors inviables.
La realitat és que els veïns que viuen a prop d’abocadors i d’ecoparcs pateixen episodis constants de pudors (i, per tant, de contaminació). Les pudors constants se senten dins dels habitatges, fins i tot amb les finestres tancades.
Els veïns lamenten que les administracions (ajuntaments i Generalitat) no mostren cap voluntat per donar solucions als problemes dels ciutadans afectats per la contaminació i les pudors causades pels residus. Les administracions no fan els controls preceptius per garantir que els abocadors respectin la legalitat vigent. Es queixen que les múltiples denúncies realitzades per veïns i plataformes dels delictes contra el
medi ambient i la salut de les persones sovint queden arxivades en un calaix.
També denuncien una manca d’estudis i d’informació sobre l’impacte real dels abocadors en la salut dels habitants dels nuclis urbans propers i en el territori. La poca informació disponible sobre els riscos per a la salut s’intenta amagar. Tampoc hi ha estudis fiables sobre el contingut real de les bales d’ecoparc. Segons les administracions, les bales contenen un percentatge insignificant de matèria orgànica, quan la
realitat aquest percentatge, segons diferents fonts, estaria per sobre del 15%.
La legislació de la Unió Europea diu que a l’hora de decidir la localització d’un abocador cal tenir en compte la distància als nuclis urbans. D’acord amb això, la majoria de països de la UE han estipulat distàncies mínimes entre els abocadors i els nuclis urbans. A Catalunya, en canvi, no hi ha cap llei que impedeixi que els abocadors se situïn als nuclis urbans. Encara més, el Conseller del departament de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Recoder, afirma que no hi ha cap problema amb localitzar abocadors al costat d’habitatges, escoles ni hospitals.
Mentre que a Catalunya estem pendents de l’aprovació del Pla d’infraestructures per a la gestió de residus municipals que assenyalarà tots els indrets del territori on les empreses de gestió de residus podran fer negocis milionaris amb els abocadors, a la UE es plantegen la prohibició dels abocadors.
Actualment, el debat sobre la gestió dels residus a Catalunya se centra únicament en dues opcions: 1) enterrar els residus en abocadors dispersos per tot el territori (especialment en algunes poblacions on ja hi ha una elevada concentració d’abocadors, com seria el cas de Cerdanyola i de Rubí), o 2) incinerar els residus a cimenteres.
A la UE aquest debat ja fa molts anys que es va superar. Avui el debat a la UE se centra a prohibir els abocadors i a plantejar seriosament l’objectiu de residu zero. Aquest és un objectiu totalment factible: existeixen les tecnologies necessàries i hi ha països europeus que ja ho estan fent amb èxit. Tampoc és un problema de costos: a l’Administració no li costaria més que l’actual sistema de gestió dels residus en ecoparcs (construcció dels ecoparcs, més 80 euros de cost directe per tona de residus, més l’impacte i la contaminació en el territori i en la salut dels ciutadans).
En algunes poblacions de Catalunya ja s’ha iniciat aquesta solució, amb resultats ben satisfactoris quant a la reducció de residus i la minimització de la seva gestió. Actualment, la gestió dels residus mitjançant els ecoparcs i els abocadors de deixalles és un dels negocis que mou més diners a Catalunya. Diverses empreses es troben darrere de molts dels abocadors i projectes d’abocador que s’han discutit a la reunió: Puigfel S.A., TMA-Grupo F. Sanchez i Efienergia. Si la UE prohibeix en els propers anys els abocadors, hi haurà sens dubte un
augment de la pressió de les empreses que gestionen residus perquè s’aprovi el màxim nombre d’abocadors mentre sigui possible.
La primera reunió de les plataformes de veïns afectats pels abocadors i els ecoparcs ha permès fixar les bases per a una col·laboració estable que permeti compartir informació i experiència amb l’objectiu de poder defensar amb més força els drets dels ciutadans. "És la nostra responsabilitat —han manifestat els reunits—, com a ciutadans, exigir a les administracions que ens garanteixin el dret a viure a casa nostra en condicions dignes i sense posar en risc la nostra salut i la dels nostres fills."
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari