Intercooperar per deixar de remar soles a contracorrent

Amàlia García i Fargas

En un marc de pensament neoliberal, la relació entre les empreses es concep des de la competitivitat. La mirada se centra en els beneficis econòmics i l’interès propi sempre passa per davant. Més enllà de fer viable un projecte empresarial, l’objectiu esdevé acumular riqueses.  I en aquest imaginari, les aliances són més aviat escasses. Ara bé, sempre hi ha qui neda a contracorrent, i l’economia social i solidària (ESS) proposa escapar d’aquestes lògiques per intentar construir iniciatives des de la intercooperació.

Es tracta de trencar les barreres de la relació entre clientela i proveïdors; d’anar més enllà de la idea de col·laboració i començar a construir conjuntament relacions econòmiques cooperatives que sumin forces. La realitat és que les formes d’intercooperar són molt diverses i estan presents en l’ADN de moltes iniciatives de l’ESS. Perquè puguem endinsar-nos en aquest univers, la Comissió d'Intercooperació de la Xarxa d’Economia Social (XES) i el projecte Pam a Pam, també de la XES, han creat un mapa que fa visibles les pràctiques d'intercooperació a Catalunya. Si el recorrem, topem amb iniciatives d’allò més variades i aquí us proposem conèixer-ne tres. 

Mancomunar el transport per alliberar les petites productores

Si fem un cop d’ull al mapa i dirigim la mirada a terres gironines hi trobem La Diligència, una cooperativa de transport agroecològic que uneix a productores i elaboradores d’un mateix territori per resoldre una necessitat compartida: fer arribar els seus productes a la societat. “Treballem sobretot a les comarques gironines, però actualment també arribem al Maresme i estem treballant per obrir una nova línia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, explica Ariadna Pomar, sòcia de treball d’Arran de terra, una de les cooperatives que forma part de la iniciativa. 

Actualment La Diligència està conformada per 12 projectes productius: el Celler la Vinyeta, la Sobirana, Muda Agullana, Llavora, La Veganeria, Mas Casas, Granja Slou, Limbik, Biobosch, Whym, Pa de Foc i COCTUM. Alhora compta amb 3 sòcies col·laboradores: Arran de terra, la Fundació TRESC i Ecosol. Amb tot, explica Pomar, “seguim treballant per què altres projectes productius tant d’elaboració com de producció agroalimentària se sumin a la cooperativa”. Ara per ara, per exemple, La Diligència també assumeix el transport d’Ous eco del Montseny i De Bosc, que encara no són sòcies. La idea és que La Diligència sigui un espai per a “petites productores compromeses en avançar cap a la transició agroecològica”. En aquest ventall, afirma, “hi caben moltes formes de treballar i d’entendre l’alimentació, però sempre sobre uns pilars comuns com són les pràctiques respectuoses amb el medi ambient, el treball de proximitat o la dignificació de la feina al camp”.

El projecte de La Diligència es va començar a gestar a principis del 2021, quan des de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines es va impulsar un espai de trobada del sector agroalimentari  de la zona vinculat a l’Economia Social i Solidària. L’objectiu, explica Pomar, era “identificar necessitats i definir possibles línies de treball per impulsar l’agroecologia al territori”. A partir d’aquí, es va detectar que una oportunitat per intercooperar era donar una resposta conjunta a les necessitats logístiques i de distribució dels petits productors. I així va començar un procés que el desembre de 2022 va culminar en la constitució oficial de la cooperativa, la qual va arrencar la seva activitat l’abril de 2023. 

“La idea de mancomunar la logística del transport sorgeix de la necessitat d’alliberar a les petites productores d’algunes de les tasques que assumeixen, que són moltíssimes; des de produir i comercialitzar, fins a la comunicació o les tasques administratives i burocràtiques”, explica Pomar. “La logística del transport és fàcilment externalitzable i a més, afegeix, “té tot el sentit del món assumir-la de manera conjunta, perquè si no ens trobem que hi ha tot de furgonetes mig buides recorrent les carreteres, alhora que les productores estan fartes d’estar darrere el volant”. 

Per a Pomar cal tenir en compte que La Diligència opera en un sector molt competitiu, en el qual les grans operadores logístiques dominen el mercat: “Moltes de les iniciatives de l’ESS estan vinculades al sector serveis o altres àmbits on hi ha diversitat d’experiències, però en la logística i la distribució no n’hi ha tantes; creiem que és important estar aquí lliurant aquesta batalla”. D’alguna manera, considera, “si volem que l’economia social sigui una alternativa real als problemes i les necessitats de la gent, és crucial donar també aquesta alternativa en sectors com aquest”. 

Amb tot, tirar endavant processos d’intercooperació també planteja reptes. Per una banda, explica Pomar, “participar d’un projecte col·lectiu implica posar part del teu model de negoci en conjunt amb altres projectes empresarials i saber adaptar-te, cosa que no sempre és fàcil”. Per altra banda, afegeix, hi ha el tema dels costos; “és complicat dignificar un sector on els preus del mercat estan tan ajustats i poder donar un servei amb el cost que pertoca, sense fer-ho a costa d’hores no remunerades”. Al cap i a la fi, Pomar valora que La Digència encara és jove i està en el procés d’anar trobant l’encaix. En aquest procés, la diversitat dels projectes que formen part de la cooperativa propicia debats i discussions que fan avançar el projecte. 

Fer-se un lloc en un sector precaritzat

Continuem resseguint el mapa i anem a parar ara a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on trobem la Xarxa Cura Digna. Aquest projecte és una xarxa de professionals que ofereix serveis de cura i salut a domicili. “La Xarxa Cura Digne és un espai on participem entitats que ens dediquem a l'àmbit de les cures, entès en un sentit ampli, per portar endavant accions d’intercooperació i d’enfortiment socioempresarial”, explica Innan Urueta, membre de la cooperativa Clara Ser Gran, una de les iniciatives que conformen la Xarxa Cura Digna. “Vam  pensar que si construíem aquesta xarxa i treballàvem plegades, podíem arribar a ser més fortes”.

Actualment, les cooperatives que formen part de la Xarxa Cura Digne són Anem per Feina, Ca l’Abril, Clara Ser Gran, CoopNet, Hospice, Integral, Més que cures, Mujeres Palante, Mujeres Unidas Entre Tierras i Som amb Tu. Per a Urueta és bonic assenyalar que “cadascuna d’aquestes entitats ha posat la seva expertesa a l’abast del procés comú i hem sabut treballar plegades amb un objectiu compartit, tenint en compte quines són les potencialitats i les capacitats de cadascuna”.

La Xarxa de Cura Digna busca ser un projecte transformador i dignificar un sector molt precaritzat. “Volem brindar serveis que siguin dignes per a les treballadores, en un context on tendeixen a estar molt mal pagades i subjectes a explotació, i alhora també encaminar aquesta cura digna a desenvolupar altres maneres de cuidar, transformant un model de provisió de cures molt assistencial i poc comunitari”. La iniciativa va néixer l’any 2019, impulsada des de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Segons explica Urueta, “es buscava generar un punt de trobada per aquelles cooperatives, entitats i col·lectius que treballem en aquest àmbit, per a compartir coneixements, sabers, aprenentatges i dubtes, generant també un lloc de cura per les nostres iniciatives”.  

Des de llavors ha plogut molt i el projecte està cada cop més a prop de tenir una fórmula jurídica pròpia, sistematitzar la seva tasca i, fins i tot, impulsar una comercialització conjunta dels serveis. “En un futur, la idea és que una persona que necessiti el nostre servei s’adreci directament a la xarxa i aquesta tramiti la seva demanda; així podrem donar una millor resposta a tota la demanda que rebem”,  assenyala Urueta. Ara bé, viure un bon moment no vol dir alliberar-se de les dificultats. Per a Urueta, “el repte més gran és la sostenibilitat del projecte; aconseguir que més persones o entitats s’impliquin a la xarxa i garantir els recursos econòmics, sense caure en la trampa de destinar moltes hores no pagades”.  Alhora, també destaca el repte de teixir ponts amb l’administració pública: “nosaltres per la via privada tenim negoci, però pensem que és important que també hi hagi un canvi de mirada en la relació amb la gent gran i a la dependència des de l’administració pública”.

La idea d’un canvi de mirada, de fet, travessa tot el seu projecte. La Xarxa Cura Digna és una iniciativa que, en un moment de crisi de cures, planteja posar les persones al centre i treballar des del respecte. És des d’aquí que reivindiquen un “consum cuidat de cures”, de la mateixa manera que es reivindica el consum conscient en altres àmbits. Ara bé, per a Urueta és rellevant assenyalar que això no passa per “criminalitzar a qui busca l’oferta més barata quan té una necessitat d’una cura permanent 24h al dia i no té molts diners”, ni es pot “criticar sense matisos el fet de recórrer a l’economia submergida”. Mentre existeixi la Llei d'Estrangeria, sentencia, hi haurà persones treballant sense papers. En aquest punt, “fer un consum conscient i cuidat de cures també passa per aclarir que no tenir papers no vol dir no tenir drets, i posar sobre la taula quines son les condicions que s’han de garantir a totes treballadores per a poder cuidar amb dignitat”.  

Sobirania alimentària a les Terres de l’Ebre

Per trobar l’última iniciativa cal dirigir la mirada al sud del mapa, concretament a les Terres de l’Ebre. Es tracta de l’Enllaç de l’Ebre, una cooperativa agroecològica de producció i consum social que fa de pont entre les productores i les consumidores d’aquest territori. “L’objectiu és donar servei a la producció local de les Terres de l’Ebre i alhora atendre les necessitats de consum ecològic que hi ha al territori”, explica  Cecile Thevenot, secretaria del consell rector de la cooperativa. A diferència de les anteriors iniciatives, en aquest cas no ens trobem davant d’un projecte que englobi diferents cooperatives. Ara bé, l’essència de la seva tasca és precisament la d’unir forces dins del sector agroalimentari per reivindicar una manera de treballar i de consumir en consonància amb els valors de l’ESS. 

“El novembre de 2019 ens vam constituir com a cooperativa, però en aquell moment ja portavem un parell d’anys treballant en el projecte”, explica Thevenot. La idea va sorgir d’unes reunions entre grups de consum de Catalunya que van tenir lloc en el marc d’un projecte Singulars de la cooperativa Quèviure de Barcelona: “La diagnosi d’aquest procés va ser que els grups de consum ens estàvem estancant una mica a nivell de creixement i que tocava fer un canvi d’escala. A més, veiem que el consum i la producció estaven molt desagregats”.  Arran d’aquest procés a Barcelona i Manresa es van obrir dos supermercats cooperatius, mentre que a les Terres de l’Ebre es va apostar per un altre format. Thevenot defensa que en un context rural “no tenia cap sentit crear un supermercat, encara que fos cooperatiu, perquè hagués fet tancar botigues petites ecològiques i alhora la distància podria ser un impediment per a les consumidores. “El que volíem és precisament el contrari, fer viure aquestes botigues locals i nosaltres funcionar com una central de compres”.

La intenció de l’Enllaç de l’Ebre és treballar de la mà de productores i elaboradores del territori que treballin de manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient, enfortint la xarxa de distribució, valorant la tasca de la pagesia i les productores i col·lectivitzant algunes tasques. La defensa de la sobirania alimentària és la clau que vertebra aquest projecte. “No té sentit que la gent d’un territori consumeixi productes de fora si es pot abastir amb el que té”, argumenta Thevenot. El projecte intenta, així, “donar sortida al producte local i permetre als productors que puguin viure del que cultiven, intentant no negociar els preus”.

Ara bé, Thevenot remarca que tirar endavant una iniciativa com aquesta no és fàcil i que al llarg del procés s’han hagut de reinventar. “En 4 anys hem après molt, però encara queda un llarg camí, afirma, ja que sostenir econòmicament iniciatives com aquesta és tot un repte, sobretot quan no és fàcil rebre suport de les administracions”. Des del punt de vista de Thevenot, hi ha un seguit de cercles viciosos que són  difícils de trencar: “Un exemple són els certificats per a fer producció agroecològica, que són molt cars i costa accedir-hi”. En aquest sentit, a l’Enllaç de l’Ebre estan treballant en un segell de qualitat propi basat en el Sistema de Garantia Participativa (SPG), sota el nom de Som Ebre. 

“Necessitem un sistema que estigui realment a favor de l'agroecologia, que no es quedi en les paraules boniques”. Per això, reivindica Thevenot, és important donar força a les iniciatives que treballen des de l’ESS i que es construeixen sobre valors com la circularitat, la sostenibilitat, la salut i la transparència. Per a Thevenot formar part de l’Economia Social i Solidària és una qüestió gairebé de lògica, “no tindria sentit fer-ho d’una altra manera”. Encara que a l’hora de dur-ho a la pràctica no sempre ens sigui fàcil.