Cinc iniciatives de l’economia social i solidària que ens ajuden a passar l’hivern

Propostes per escalfar-nos durant els mesos més freds de l'any, des de l'autoconsum energètic fins a la ratafia


El mes de febrer és, tradicionalment, un dels mesos més freds de l’any i les últimes setmanes hem vist com baixaven els termòmetres. Són dies d’abrigar-nos sota moltes capes, defugir de passar gaire estona a les terrasses quan es fa fosc i dormir ben a prop d’una bossa d’aigua calenta. En aquests moments, què millor que apropar-vos a cinc iniciatives de l’Economia Social i Solidària (ESS) que ens ajuden a passa millor l’hivern?

 

Caminar cap a un model energètic sostenible, just i democràtic

En un moment en què el preu de l’electricitat s’ha disparat, l’hivern ens fa anar especialment amb compte amb les factures de la llum. Actualment, a Catalunya més de 500.000 llars es troben en situació de pobresa energètica; mentre que el 2022 les grans energètiques espanyoles han multiplicat per tres els seus guanys.

Des de Som Energia, una comercialitzadora independent d’energia 100% renovable, aposten per un canvi cap a un model energètic més equitatiu. “L’energia és un bé comú i no hauria d’estar en mans privades; és una necessitat bàsica i no hauria de ser un bé amb el qual lucrar-se”, defensa Erika Garcia, treballadora de la cooperativa. Amb poc més de 10 anys de recorregut, a Som Energia compten amb més de 80.000 sòcies i gestionen més de 120.000 contractes. La seva és una aposta per la sobirania energètica: “volem una energia de proximitat i que estigui en mans de les persones que habiten al territori on es genera”.

L’horitzó final de la cooperativa és produir tota l’energia que demanden les persones sòcies i clientes. És per això que aposten per la producció pròpia i compten amb diferents instal·lacions de generació d’energia renovable. Tot i que de moment només produeixen al voltant d’un 5% de l’energia que necessiten per abastir tots els contractes, segons García, “és important seguir per aquest camí”. Alhora, també promouen l’autoproducció solar i tenen previst realitzar diversos projectes de generació urbana.

Amb tot, el canvi de model per què  aposten des de Som Energia implica grans millores. “El mercat energètic actual és marginalista, de manera que l’energia més cara és la que marca el preu, i això perjudica les energies ‘barates’, que són les renovables”, explica García. A més, afegeix, “l’estructura de la distribució de l’energia també és desigual, ja que, tal com està muntada la xarxa elèctrica, la distribució és un oligopoli”.  El camí no és fàcil i, precisament per això, segons García és necessari implicar-se en la construcció d’“un model energètic renovable i socialment responsable, que ens permeti generar estructures democràtiques horitzontals, on la ciutadania pugui decidir sobre un servei tan bàsic i essencial”.

 

Projecte de plaques fotovoltaiques de Som Energia a Riudarenes

Comunitats  Energètiques, un futur esperançador

 

Si parlem de sobirania energètica hem de parlar tant sí com no de comunitats energètiques, una manera de generar, utilitzar i gestionar l'energia en l'àmbit local que aposta per la construcció de models de consum i producció de l'energia descentralitzats. Des de Som Energia aposten per aquesta via, com també ho fa ePlural. Aquesta és una agrupació de 5 entitats de l'economia social que treballen conjuntament per impulsar aquest model al nostre territori: EPI, Arkenova, Suno i Tandem Social.

Tal com explica Micaela Villaverde, coordinadora del projecte, “les comunitats energètiques són una forma jurídica específica en què diversos agents locals d’un mateix territori (ja siguin persones individuals, l’administració pública, empreses, comerços, etc.) decideixen agrupar-se per poder produir energia i consumir-la de manera compartida”. Des de ePlural treballen perquè es faci de manera sostenible i socialment responsable.

En un context d’emergència climàtica, la necessitat de transitar des dels combustibles fòssils cap a les energies renovables és cada cop més evident. Ara bé, com aconseguir que aquesta transició es faci de manera justa i democràtica? Segons Villaverde, “No es tracta de consumir el mateix, però d’energia verda, i que els beneficis quedin en mans de les grans empreses que fixen el preu de mercat; els agents que consumim energia també podem generar-ne i marcar les regles del joc”. Per assumir la transició energètica, defensa, “hem de canviar els nostres hàbits i reduir el consum”.

 

Actualment, a Catalunya hi ha diversos exemples de Comunitats Energètiques constituïdes, tot i que de moment cap està en actiu

Les tipologies són molt diverses; des d’algunes d’impuls ciutadà, com ara Rocaguinarda, fins a iniciatives publicoprivades o comunitats impulsades per una entitat social, entre d'altres opcions. Per a Villaverde quan decidim consumir de manera cooperativa a través d’una comunitat energètica passem a ser part activa del canvi: “És important que entenguem com funciona el mercat energètic, perquè és necessari fer una transició a l’energia verda i que la propietat d’aquesta energia depengui de nosaltres”.

 

IAIOS aposta per fer peces de roba atemporals i respectuoses amb el medi ambient

 

Roba d’abric sostenible: la clau de reciclar-ho tot

A una escala molt més petita, un essencial per passar aquests dies de fred és una bona roba d’abric; i aquesta també pot ser sostenible i de proximitat. IAIOS és una marca de roba que aposta per fer peces de roba atemporals i respectuoses amb el medi ambient. Els jerseis que elaboren estan fabricats amb material 100% reciclat i, com que no tenen ni botons ni cremalleres, també són 100% reciclables. “El procés que seguim és el regenerat, una tècnica que consisteix a agafar els retalls que sobren de les fàbriques tèxtils, triturar-los i tornar-ne a fer fil”, explica la Gemma Barbany, cofundadora de la marca.

La filosofia de IAIOS és reduir al màxim la petjada ecològica dels productes que generen. “El procés que fem servir estalvia gran part de l’aigua que s’utilitza en un procés de filatura normal al tintar, perquè reciclem llanes ja separades per colors”, explica Barbany,  i per reduir la petjada del transport, tot el procés de producció es fa a Catalunya. A més, s’esforcen per elaborar peces atemporals, pensades perquè durin molt temps, i ofereixen un servei de reparació per allargar-ne la vida un cop es fan malbé.

D’alguna manera, la filosofia de reciclar envaeix tota la iniciativa de IAIOS, que en gran part es fonamenta sobre la tradició. Mirar el passat, el dels nostres avis, per construir un present i un futur més sostenibles: “Reciclem un material que ja no es feia servir; reciclem la pràctica del regenerat, que havia quedat en desús; reciclem amb noves iniciatives la tradició familiar en la indústria del tèxtil; i reciclem, també, històries de vida, dedicant cada jersei a un iaio o iaia per donar a conèixer la seva biografia”.

 

La Sobirana volen transmetre i recuperar la cultura de la ratafia i dels licors casolans

 

El caliu d’un llibre o l’escalf de la Ratafia

L’hivern també és moment de recolliment. Els dies es fan curts i busquem maneres de passar l’estona sense passar fred. Endinsar-se en l’univers d’un llibre sota l’escalf d’una manta o entre els racons d’una biblioteca pública sempre és una bona opció i des de Descontrol Editorial ho posen fàcil. Aquest projecte establert a Can Batlló va néixer fa més de deu anys amb ganes de transformar la societat a través dels llibres. Avui en dia l’editorial gestiona la seva distribució i compta amb una impremta pròpia que, més enllà dels llibres, s’ofereix com una eina per als moviments socials. “L’aposta per una producció de llibres de kilòmetre 0 i una economia circular, on abastem tot el procés, és un tret característic que ens defineix; intentem no dependre de ningú”, explica Ibai Sans, membre de Descontrol.

Diuen que els llibres són armes d’instrucció massiva en mans de qui vulgui utilitzar-los: “El poder de la lectura comença per una qüestió introspectiva, és capaç d'aïllar-te del món i capbussar-te en un imaginari que et pot convidar a reflexionar i fer fluir la imaginació”. Precisament per això, per a fer-nos pensar, Sans ens recomana tres llibres perquè aquest hivern ens perdem entre les seves pàgines.

El primer és La revolución desconocida, de Volin, una obra en què aquest historiador anarquista ens apropa a la Revolució Russa des d’una mirada crítica. El segon és Dineros, el segon volum de Los Papeles de Albert Mason, un llibre que “incideix en una qüestió tan present a la nostra vida com els diners des d’una mirada original”, en una barreja d’assaig, literatura i reflexions teorico-pràctiques sobre subversió monetària. Finalment, Dejuni digital: autoajuda col·lectiva per canviar-ho tot, de Sergi Onorato Esteve, una obra que “obliga a reflexionar sobre la nostra relació amb les tecnologies i fa prendre consciència de fins a quin punt vivim atrapats en les pantalles”. 

 

La Sobirana treballa per transmetre i recuperar la cultura de la ratafia i dels licors casolans

 

Des de La Sobirana, en canvi, tenen una altra proposta per escalfar-se aquest hivern: la ratafia. Aquesta cooperativa, que va néixer l’any 2018,  treballa per transmetre i recuperar la cultura de la ratafia i dels licors casolans elaborant i comercialitzant licors i oferint activitats guiades. També han impulsat el primer obrador compartit de Santa Coloma de Farners; “La Ratafia és territori i aquí a Santa Coloma sempre diem que en som la capital mundial, però abans totes les ratafies que es comercialitzen es produïen fora del municipi”, explica Marçal Saurina, treballador de la cooperativa.

El seu projecte gira al voltant del concepte de sobirania etílica. Des del seu punt de vista no es tracta de ser conscients només a l’hora de comprar aliments;  també es pot ser sobirà pel que fa a la beguda. “Fer ratafia és embolcallar el paisatge dins d’una ampolla i entenem que això és un acte reivindicatiu: beure és prendre partit”, assegura Saurina.

Des d’aquesta consciència sobre el que fan i el seu vincle amb el territori, a La Sobirana exploren la tradició dels licors casolans i de la ratafia per conèixer les seves arrels i adaptar-les als nostres temps. “Una persona que diu que no li agrada la ratafia és que no ha tastat la indicada”, assegura Saurina, que ens convida a explorar un univers amb propostes d’allò més variades.
 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article