Cultura comunitària i com generar oportunitats des de l’Economia Social i Solidària

Hi ha moltes maneres d'entendre i de definir la cultura: la cultura nacional, la cultura tradicional com a manera de perpetuar els ritus d'un indret, o la cultura burgesa, entesa com aquella activitat que es desenvolupa a les estones d'oci i on les persones benestants hi poden accedir sempre que volen i les obreres només després de la feina. Cultura popular o culta. Cultura contemporània, gastronòmica o virtual. En tot cas, resulta indubtable que la cultura es genera a partir de la relació amb altres persones. Allò que fem juntes, com ho fem, quan i quantes persones necessitem per fer el que sigui. Si ens barregem o cerquem a persones que considerem guals a nosaltres. A mi m'agrada entendre la cultura com les diferents maneres que tenim de viure juntes. Això podria ser una bona definició de cultura comunitària.

Podem concebre l'activitat cultural comunitària com la que es practica per enfortir els valors i les xarxes i que ens permet participar activament al nostre territori. El revers tenebrós de la cultura comunitària seria aquella que consumim un producte que massa sovint es precuina a l'altra punta del món. Si bé de fa aproximadament uns 20 anys que existeix una branca de la gestió cultural que estudia la dimensió comunitària, la seva pràctica i estudi té clars antecedents, com les pedagogies de l'oprimit de Paulo Freire als anys 50 del segle XX.

Podem definir un projecte cultural comunitari com una activitat que concep a les persones com a participants actives i, alhora, com a espectadores del fet cultural. On tan important és el procés com l'obra resultant, i molt sovint el camí resulta prioritari.

L'estudi sobre Les Arts Comunitàries a Catalunya, dut a terme per la Xarxa Artibarri  diu que "les activitats i projectes  sota etiquetes com la mediació artística, el desenvolupament cultural comunitari o les arts comunitàries (entre moltes altres) i sota una enorme varietat d'enfocaments, desborden la concepció d'art així com amplien i reformulen el paper de l'artista, de la treballadora cultural, del museu, de la treballadora social, de la professora o de les institucions culturals i educatives”. La pràctica cultural comunitària s'articula sota 5 eixos d'intervenció:

- Participació, com a eina de transformació personal i social.

- Transversalitat, on qualsevol disciplina artística o cultural hi té cabuda.

- Horitzontalitat, on totes les persones involucrades es consideren per igual.

- Autonomia, on l'autogestió és una finalitat en si mateixa.

- La importància del procés, esmentada anteriorment, on alguns col·lectius l'anomenen fins i tot "el residu", com el que queda després de l'acció.

Una dada interessant que aporta l'estudi és que les disciplines artístiques que més s'utilitzen en les activitats comunitàries són les arts escèniques (31,43%), la música (22,86%) i les arts visuals (20%). Les entitats que barregen diferents disciplines representen un 20%, mentre que la resta se centren en una gran diversitat d'opcions: escriptura, ceràmica, videojocs, il·lustració i un llarguíssim etcètera.

L'àmbit d'actuació és fonamentalment urbà i, en la majoria dels casos, el territori objectiu acostuma a ser un barri en concret, més enllà d'una ciutat o un territori més gran.

Adreçant el tema on ens interessa, val a dir que gairebé el 70% de les iniciatives comunitàries es realitzen a través d'estructures de l'Economia Social i Solidària: el 61,11% són associacions, a les quals cal afegir les cooperatives, en un 5,56%. La resta són, en la majoria dels casos, institucions públiques (8,33%), formes autodefinides com a festivals, premis o concursos (8,33%) i la resta, en un 16,67%, empreses.

Això porta a diferents reflexions. Per una banda, que la cultura comunitària es configura des de la base de forma autogestionada i originada des de les pròpies necessitats de la ciutadania. I, per l’altra, que aquesta resposta immediata conté les bondats i les dificultats de l'organització col·lectiva, en un context social i polític que posa obstacles als processos col·lectius.

En tot cas, un abordament professional de la cultura comunitària, amb les eines de la gestió cultural i els valors de l'economia social i solidària, és una indubtable font d'oportunitats per gestionar moltes necessitats socials, culturals i econòmiques sorgides als territoris, des de la proximitat i la legitimat de les persones que viuen aquestes necessitats.

No s’ha de perdre de vista que, actualment, la majoria de projectes comunitaris estan construïts des del voluntariat i la precarietat. La reflexió profunda és que, si aquests projectes volen ser efectius en la seva capacitat de transformació i impacte al territori, és imprescindible que incorporin persones tècniques que els gestionin, tant en la gestió cultural, com en la mediació, en l'educació social i en les professions artístiques.

Per sortir de la precarietat que viuen actualment aquests projectes, encara queden uns quants reptes per assolir. El 90% del finançament és públic, cosa que per una banda resulta lògic, ja que les accions responen a cultura  feta en entorns vulnerables, espais on no seria raonable ni coherent cobrar per poder-hi accedir. Però, per altra banda, es topen amb una feixuga gestió d’aquest finançament amb les administracions, sobretot quan aquests projectes cobren certa dimensió. També cal atendre a les necessitats formatives, perquè la dimensió comunitària comporta habilitats molt diverses de les professionals, com per exemple, dotar de tècniques artístiques a les professionals que provenen de les branques socials o donar eines de mediació social a les professionals artístiques. I tot plegat sense perdre de vista formacions de gestió administrativa, de gestió d'equips o d’habilitats comunicatives.

En qualsevol cas, crec que existeix una gran oportunitat per a les entitats de l'Economia Social i Solidària en la professionalització de projectes culturals que, essent necessaris i transformadors per a un territori, es puguin desenvolupar a través de la participació de diferents persones,  ja siguin de la mateixa organització com a través de la incorporació de persones tècniques. En tot cas, els valors de l'Economia Social i Solidària són una bona garantia per a la gestió de projectes culturals transformadors i, el cooperativisme, un sector en alça al nostre país.