La contractació pública, una eina per combatre la desigualtat de gènere?

La desigualtat de gènere continua sent un problema persistent en moltes societats, incloent-hi la societat catalana. Això significa que hi ha diferències injustes i sistemàtiques en les oportunitats, els recursos i els drets entre homes i dones. Aquesta desigualtat es manifesta en àmbits com l’accés a l’ocupació, l’escletxa salarial, la representació política, entre altres.

Les desigualtats són intrínseques al sistema capitalista, i en especial les de gènere. El sistema capitalista i el sistema patriarcal van agafats de la mà; tant la divisió sexual i social del treball com la precarietat social i laboral són elements essencials per al desenvolupament capitalista. El capitalisme se sosté també sobre la base de treball reproductiu aïllat de les dones.

Quin paper juguen o poden jugar les administracions públiques en les condicions laborals de les dones? Contribueixen a garantir condicions de treball dignes, a reduir l’escletxa salarial, a formar a la societat? O pel contrari segueixen contribuint a la desigualtat, encara que sigui per omissió?

La contractació pública és el procediment pel qual un ens del sector públic selecciona la persona física o jurídica que ha d’executar una obra, prestar un servei o subministrar un bé, per satisfer una finalitat pública. Analitzem xifres per fer-nos una idea del volum.

La contractació pública a Catalunya per part de l’administració autonòmica ascendeix a gairebé 5.500 milions d’euros i la d’ens locals a poc més de 7.200 milions d’euros.

Més enllà del debat de si la millor manera de garantir les condicions laborals i d’igualtats és la contractació pública (i, per tant, l’externalització) o la gestió pròpia per part de l’administració (la internalització o remunicipalització dels serveis), és evident que hi ha una responsabilitat en com es gestionen aquests contractes i amb quines condicions.

Per abordar aquesta desigualtat de gènere en la contractació pública, s’han introduït clàusules i mesures que busquen integrar la perspectiva de gènere en tots els aspectes del procés de contractació. Això implica considerar com les polítiques i pràctiques en la selecció de l’empresa contractista poden afectar de manera diferencial a homes i dones i prendre mesures per corregir possibles desequilibris.

Així doncs, existeixen diferents maneres des de la contractació pública per intentar reduir la desigualtat entre homes i dones.

Les clàusules per a la igualtat de gènere en els contractes tenen com a objectiu principal eliminar les desigualtats de gènere al mercat laboral i promoure la igualtat entre homes i dones. Aquests criteris fomenten l’accés de les dones al treball en igualtat de condicions, poden incloure requisits com la contractació de dones en sectors on estan infrarepresentades, un nombre específic de dones a la plantilla adscrita, igualtat en llocs de responsabilitat, plans de conciliació i altres accions per aconseguir aquests objectius.

Tot això es pot fer de diferents maneres i des de diferents parts del procés de contractació. Es pot fer des de la mateixa definició de l’objecte del contracte, a través de la solvència tècnica exigida per a poder presentar-se a la licitació. També com a criteris d’adjudicació valorable que l’empresa pot decidir si ho complirà o no, però li dona avantatge complir-ho. Igualment, des de les condicions especials d’execució que són obligatòries per a l’empresa adjudicatària que és qui executarà el contracte.

Les dades diuen que les mesures d’igualtat de gènere han estat el tipus de clàusula social més incorporada, en estar presents en el 70,6% dels contractes amb clàusules socials i en el 60% del seu import adjudicat. És a dir, quan s’incorporen clàusules socials, aquesta és la més incorporada, però, i en la resta de contractes? Doncs no s’incorpora cap mesura. I quin tipus de mesures s’apliquen? Cal tenir en compte que no totes tenen el mateix impacte.

En conclusió, la desigualtat de gènere continua sent un problema persistent a Catalunya. La contractació pública pot ser una eina important per abordar aquesta desigualtat, ja que té un impacte significatiu en la societat perquè involucra grans quantitats de recursos econòmics i té mecanismes que poden ajudar.

Què manca doncs? D’una banda, la voluntat política i tècnica explicita a l’hora de licitar contractes per incloure i utilitzar els mecanismes existents que puguin contribuir a una major igualtat de drets laborals i de participació. Però també i més rellevant que es pugui fer un seguiment de l’acompliment de les mesures a l’empresa adjudicatària i això vol també recursos. D’altra banda, les empreses adjudicatàries han de posar-se al dia i estar preparades per complir amb les mesures, i tenir la responsabilitat de complir-les més enllà del seguiment que faci o no l’administració pública.

Existeixen mecanismes des del sector públic per a contribuir a una societat més igualitària, no serà la solució al problema estructural, però poden ajudar a reduir-lo i a generar més consciència. És un deure fer-ho!