Drets, deures, migració i economia social

Permeteu-me que em pose el barret de periodista local santcugatenc una estona. Durant les darreres setmanes hem tingut un gran debat sobre la migració. Junts –sense el suport del seu soci de govern, ERC– ha incorporat unes preguntes en què vinculen migració i delinqüència a l’Observatori Sociològic Municipal, una enquesta que elabora semestralment l’Ajuntament. Posteriorment, ha presentat una moció en què parla de “fluxos ingents” i altres expressions similars.

Més enllà de l’evident pugna per l’electorat compartit amb l’extrema dreta nostrada, aquesta estratègia política ha despertat un gran debat sobre la migració. Sí, de sobte els racistes més o menys emmascarats apareixen de sota les pedres. Ho fan a una ciutat on la migració no ha generat cap problema i, de fet, ni tan sols és pobra, ja que la mitjana salarial de les persones amb nacionalitat estrangera és superior a les de nacionalitat espanyola, un fet inèdit si es compara amb la mitjana catalana.

Doncs bé, en aquest debat es parla de drets i deures, com si els drets s’aconseguiren a canvi de pagar alguna cosa. Però en realitat el que veiem és que la vulneració de drets de les persones migrades és d’inici, una situació de desavantatge que els impedeix poder complir els deures que la societat els vol imposar. I parle d’imposició perquè prou dura és la migració –depèn del cas, està clar– com per a demanar a qualsevol persona que acaba d’arribar que de partida haja de complir A, B o C per a poder tindre drets.

Tot això m’ha fet pensar que el treball esdevé un element central en tota aquesta història. Tindre un contracte laboral és indispensable per a les persones migrades per a regularitzar la seua situació. Ho és a un país, Catalunya, on el percentatge d’atur és de gairebé un 9%; un 25% per als joves d’entre 16 i 24 anys. Quin paper hi pot jugar l’economia social i solidària?

Més enllà de l’assistencialisme que poden fer entitats del tercer sector i que també és important especialment en els primers estadis del procés migratori a casa nostra, la creació de cooperatives i iniciatives de l’economia social i solidària que donen ocupació i oportunitats als catalans nouvinguts esdevé indispensable. Pense en iniciatives com la Cooperativa Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i també en les cooperatives preexistents que tenen en compte aquesta desigualtat sistèmica en la contractació de treballadors, a ser possible socis-treballadors.

Perquè hi ha qui parla de deures en la migració com una estratègia per a dir que només acollirem la gent que complisca uns mínims. El que no diuen és que el deure principal és nostre: la voluntat d’acollir i construir plegats; un repte on l’economia social i solidària pot jugar un paper cabal. Ens hi posem?