L’equilibri en les organitzacions Teal

Fa temps que vaig predicant que el major aprenentatge que m’he endut dels 3 anys de formació en facilitació de grups ha estat mirar les organitzacions i els equips sota el prisma de cercar l’equilibri entre aconseguir resultats i objectius, tenir cura de les persones i establir bons processos.

En aquest sentit parlem d’organitzacions sanes quan tenen cura de tots i cadascun d’aquests 3 aspectes i existeix un equilibri entre ells:

• Els Resultats / Objectius: que l’organització tingui una direcció i sentit, que disposi de propòsit, missió o visió, i que aquests siguin coneguts i compartits per les persones que la conformen; que tingui èxit en el desenvolupament de l’activitat; i que s’assoleixin els resultats i els objectius establerts.

• Els Processos: que estigui ben definit com s’organitza i es gestiona l’organització (com es prenen decisions, com s’organitzen les tasques, com es comuniquen, com es gestionen els conflictes, com es comparteix la informació, etc.)

• Les Persones: que se sentin a gust, cuidades, escoltades; que sentin que poden aportar a l’organització així com satisfer les seves necessitats; que es gestioni i es cuidi el talent.

Un apunt: en aquesta línia, dins l’entorn social es parla molt de “la persona al centre”, com a concepte m’encanta! Però crec que no se’n fa tot el bon ús que se’n podria. He vist en diversos casos que aquesta “persona al centre” es refereix a les beneficiàries o usuàries, deixant fora d’aquest focus les persones treballadores, el que em sembla un greu error, ja que són essencials.

Aquest plantejament ens permet fer una diagnosi de les organitzacions o equips identificant fortaleses i àrees de millora en cadascun dels 3 vèrtex del triangle.

A part d’aquests 3 aspectes, totes les organitzacions s’ubiquen en un context més gran amb el qual s’interrelacionen i que no es pot deixar passar per alt ni perdre de vista.

Aquesta estructurada mirada també l’he vist amb una nomenclatura diferent, referint-se a ella com Pensar (objectius) - Fer (processos) - Cuidar (persones), i també he sentit, en boca de la companya Núria Sánchez, referir-s’hi com a Pensar - Fer - Ser, que també m’agrada. Fins aquí, poca novetat.

El que sí he après reflexionant darrerament, i voldria compartir, ha estat a trobar-li un paral·lelisme en el camí evolutiu cap al paradigma Teal i els 3 principis que el defineixen:

• El Propòsit evolutiu: en comptes d'intentar predir el futur, s'assumeix que l'organització té un propòsit propi, basat en el seu potencial, que pugui evolucionar amb l’organització i la comunitat on impacta; adaptant-se a l'entorn canviant, on el canvi no es gestiona, succeeix de manera natural.

• L’Autogestió: es fa un pas més enllà de l'empoderament de les persones distribuint el poder i la presa de decisions en estructures descentralitzades. La piràmide jeràrquica deixa lloc a la xarxa d'equips autoorganitzats. Es fomenta l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva.

• La Plenitud: les persones són contemplades en tota la seva essència, permetent-los anar més enllà de la seva “identitat professional” i incorporar les emocions i altres aspectes que configuren el que realment són. Que les persones puguin desenvolupar i desplegar el seu màxim potencial.

Tal i com es va comentar al “1er encuentro internacional Teal de habla hispana” a Cuenca, Teal és un horitzó, i en aquest sentit:

• Si es tenen clars els objectius i resultats de l’organització i aquesta està ben atenta i connectada amb el context, el seu propòsit anirà evolucionant amb l’entorn.

• Si es treballa bé per millorar els processos, s’avançarà cap a l’autogestió i autonomia dels equips.

• Si es cuiden, s’escolten i s’acompanyen les persones, aquestes avançaran cap assolir la seva plenitud.

I tot això ha d’estar ben regat amb el superglue de la confiança. La confiança és la base de tot benestar i equilibri organitzacional.