Economia de les cures: la creació d’espais comunitaris per transformar el treball de cures

A Ripollet, la Comunalitat Urbana Populus Labora iniciem la nostra activitat l’amb l’eix de cures l’octubre de 2022, amb el propòsit de transformar el sector de forma col·lectiva i contribuir al desenvolupament local, millorant així la vida de les persones cuidadores, les cuidades i les seves famílies.

Aviat detectem que el concepte “Cures” no es comprèn, ens cal sensibilització i formació sobre què és això de “les cures” i necessitem saber com s’està abordant des de l’economia social i solidària. Aquesta desconeixença no és casual; el concepte de cures encara està en procés de teorització i les referències més assentades són les que provenen de teories Ecofeministes.

Quins són els aspectes més rellevants de “les cures”? Partim del concepte de l’ètica de la cura i ens cal reconèixer tres aspectes inherents:

1. La condició humana d’interdependència (tant entre persones com cap a l’entorn). Necessitem cures i en donem al llarg de tota la nostra vida.

2. La seva característica contextual, ja que, si bé tots els éssers humans tenen les mateixes necessitats bàsiques, les formes per resoldre-les i atendre-les són múltiples i varien segons cadascun dels contextos.

3. Assumir el valor de la cura ha de voler dir fer-ho de forma democràtica i inclusiva.

De fet, la pandèmia és un exemple del fet que les tasques de reproducció i sosteniment de la vida són imprescindibles, independentment de si la productivitat minva i l’activitat econòmica es veu afectada. Les cures existeixen més enllà del capitalisme.

És a dir, les cures travessen la nostra existència, però les tasques reproductives de cures i de «treballs de la llar» mai han estat valorades com a “feina”. Ser “mestressa de casa” implicava funcions que s’assumien en l'àmbit privat i familiar i no formava part del sistema econòmic. Les dones s’han responsabilitzat de sostenir vides de forma invisibilitzada i sense cap mena de reconeixement.

Amb la societat moderna i industrial i l’entrada de les dones al món laboral, hi ha canvis. Les dones ara també fan treballs productius i, per tant, no estan tot el dia dins de l’àmbit familiar i privat sostenint la vida de les persones que l’envolten. Qui s’encarrega ara de les cures? Quina és l’economia de les cures?

Per analitzar tot això hem de tenir en compte aquests àmbits:

1. El mercat ha vist una escletxa i ha entrat a formar part creant empreses privades que ofereixen serveis de cures i d’atenció domiciliària, traient un benefici econòmic. Amb quines condicions laborals? Quina qualitat de servei s’ofereix a les persones depenent i als seus familiars?

2. La part de l’administració pública i l’estat. La llei de la dependència és suficient? Què passa amb la infància o amb les persones amb diversitat funcional? Hi ha corresponsabilitat per part de l’administració pública?

3. La comunitat. Sovint les solucions passen per l’àmbit comunitari i «solidari». Entitats, comunitats de veïns, xarxes de suport mutu assumeixen aquestes funcions en aquells casos on no es disposa de recursos econòmics per pagar a una empresa privada o no hi ha recursos ni tan sols per demanar la llei de la dependència.

4. L’àmbit familiar i privat. Parlem de persones cuidadores familiars o informals (majoritàriament dones), que no són professionals i veiem com existeix una càrrega brutal que es tradueix en problemes greus de salut.

Així doncs, ens trobem en un context de crisi de les cures, en el qual estan sorgint alternatives emergents aborden aquestes qüestions des del prisma de les economies feministes, socials i solidàries. I, com a Comunalitat Urbana, vam veure la necessitat d’impulsar aquestes alternatives també des del nostre territori. Aleshores, vam crear un Grup Motor articulat en quatre xarxes, incorporant diferents iniciatives i projectes per a la cura en diferents moments de la vida. Si en vols conèixer més, visita la nostra pàgina web: populuslabora.comunalitat.cat