El Buen Patrón: reflexions sobre el Poder

De la pel·lícula el Buen Patrón (la que ha rebut més nominacions en la història dels Goya, amb 20), se’n poden extreure un fotimer de reflexions sobre pràctiques totalment qüestionables en relació amb a la gestió empresarial. En aquest article m’agradaria centrar-me en el Poder, que precisament encapçalava el títol del darrer mòdul de la formació sobre Facilitació Sistèmica que estic cursant.

A mode de sinopsi: Julio Blanco (Javier Bardem) és el propietari d'una empresa que fabrica balances industrials i que espera la imminent visita d'una comissió que avaluarà atorgar-li un premi local a l'excel·lència empresarial.

A la pel·lícula se’ns mostra un Julio Blanco que exerceix un rol de direcció autoritari i molt tradicional, que lligo amb el que exposa la Julie Diamond al seu llibre “El Poder. Una Guía de Uso”. Ben a l’inici, fa un metàfora sobre el poder, comparant-lo amb el que li passa a les persones escaladores quan pugen per sobre dels 8.000m, coneguda com la “zona de la mort”, que per la falta d’oxigen pateixen d’hipòxia (quan no arriba suficient oxigen al cervell) el que afecta al judici, l’equilibri i produeix al·lucinacions.

Igual que l’atmosfera amb poc oxigen que hi ha a la part més alta de l'Everest, l’atmosfera enrarida del poder i de l'estatus elevat també ens altera la ment, ja que ens disminueix el judici i ens distorsiona la percepció. A mesura que obtenim més poder, desenvolupem una sensació il·lusòria de control. La convicció en les nostres pròpies idees va en augment, mentre que el nostre interès en les opinions i les emocions dels altres és cada vegada menor.

Però hi ha una clara diferència: a l'Everest, quan els alpinistes estan en altituds, es troben fatal. Saben que s'estan morint. Sofreixen maldecaps palpitants. Vomiten. Es maregen i s'afebleixen, perden coordinació i tenen dificultats per a mantenir-se en peus o caminar.

En canvi, quan abracem el poder:

· Ens trobem estupendament. Com més alterada tenim la ment, millor ens sentim.

· Redueix les nostres inhibicions i ens prepara per a actuar.

· La nostra autoestima incrementa mentre que la nostra autoconsciència disminueix.

• En els moments en què més necessitem els consells dels altres, menys els volen.

Per cert, entenem el poder com la capacitat de tenir influència en les circumstàncies, tenir més opcions d'elecció que altres persones o influir en altres persones. M'agrada, com es va comentar a la formació, el sentit de poder pel seu nom en anglès (Power), com a Energia. Quin ús se’n fa d’aquesta energia, és el que marca la diferència.

Un altre persona amb molt de coneixement sobre el poder és l’Arnold Mindell, que en el seu llibre “Sentados en el Fuego” apunta que “el rang (poder) és una droga, com més tens, menys conscient ets sobre el seu efecte negatiu en els altres”.

En aquest sentit si no prenem consciència del nostre poder es possible que la seguretat, la confiança en un mateix i la proactivitat puguin derivar en distància, arrogància, falta d'empatia, falta de paciència amb els altres, irascibilitat, crítica, sobreexigència, intransigència i, sobretot, solitud.

Quan aquests trets que acabem de veure es desboquen i es barregen amb la incapacitat de gestionar adequadament les nostres emocions, es produeix una combinació explosiva que ens porta a l'exercici del poder de forma totalment inefectiva i irresponsable.

I tot això és el que li passa al buen patrón de Básculas Blanco. Em sembla sublim l’activitat empresarial escollida per la trama, quin gran cinisme sobre l'equilibri i l’ètica! Sense una sòlida destresa en la gestió emocional i sense equilibri, el poder ens desestabilitza. Quantes vegades hem sentit la frase: “el poder corromp”?

Es relativament fàcil abusar del poder que tenim, especialment si no som conscients d’ell. Que fàcil veure-ho en els altres i que complicat és veure-ho quan som nosaltres els que caiem en això. Guanyar consciència del nostre estatus és una tasca fonamental.

Exercir el poder de forma responsable és conseqüència d'una delicada combinació de múltiples factors com la nostra història de vida, la identitat social, el nostre caràcter, el nostre estat mental, les nostres emocions… i demana treballar en el desenvolupament personal, l’autoconeixement i l’autogestió, essencials per a relacionar-nos de forma sana amb nosaltres mateixos i la resta de persones, i per tant amb el nostre poder.

Un bon exemple relacionat amb això que també ens mostra la pel·lícula són els valors organitzacionals que impregnen la cultura organitzativa de “Básculas Blanco”: esforç, equilibri i fidelitat.

Sobre el paper tres valors completament vàlids (com la gran majoria) sobre els quals sustentar una bona cultura organitzativa. Julio Blanco està convençudíssim de que els té molt integrats i que estan molt presents en la gestió de la seva empresa, i fins i tot d’ell mateix. Com entén aquests tres valors i, sobretot, com es tradueixen en les seves pràctiques diàries, és el que és totalment qüestionable, i posa de manifest la importància de tenir en compte el factor humà i l'ètica en la manera de gestionar i administrar les organitzacions.

Per totes aquestes raons sempre és bàsic preguntar-se “des d'on estic exercint el meu poder?”, “per donar veu a altres persones amb menys poder?”, “posant-lo al servei de la clientela?”, “per a apoderar l’equip?”, “per assolir un propòsit més gran que jo mateix/a?” O en canvi l’exerceixo “per a satisfer els meus interessos?”, “per a alimentar el meu ego?”, “empès per algun trauma no superat?”, “des d'un sentiment d'inseguretat?”.

Compte, que totes aquestes reflexions apliquen tant al món empresarial, com al cooperatiu o al social i a la nostra vida personal en general.