De què dependrà la cura de les meves persones estimades?

La professional (segurament dona) que vindrà a enllitar o aixecar la meva mare les hores que jo no pugui, de qui dependrà? D’un fons voltor?

Pensem en gran: Qui creieu que hauria de gestionar els serveis d’atenció a les persones (per a gent gran, persones amb dependència, discapacitat, addiccions, trastorns mentals o VIH/sida) si les administracions públiques no poden fer-ho?

Penseu que aquests serveis s’han de basar en el preu a l’hora de triar qui els desenvoluparà?

Potser, posant-nos en clau macroeconòmica, podríem pensar que sí, però... I quan anem al micro, en tot allò que va necessitar l’àvia (i potser no va arribar a tenir a temps —un altre meló per obrir) en els moments més dèbils de la seva vellesa, o en el pare d’una companya de feina que té una malaltia mental?

Per les que coneixem el tercer sector social, la resposta a les dues primeres preguntes és molt fàcil: ho haurien de fer entitats sense afany de lucre i d’atenció a les persones i, aquestes, existeixen! Darrere d’elles no hi ha cap constructora multinacional que podrà concursar i guanyar perquè pot oferir un preu molt barat perquè treu ingressos especulant amb valors immobiliaris, entre d’altres.

Aquestes entitats són del territori, arrelades i no especulen, només volen guanyar sous dignes per fer una tasca professional tenint cura de la nostra comunitat.

Bé, doncs ara resulta que també tenim la tasca de donar-ho a conèixer a moltes administracions públiques, ja que acostumades a fer concursos a preu (licitacions), moltes vegades prefereixen continuar utilitzant aquest format que ja tenen per la mà i no canviar a altres tipus de gestió, com la gestió delegada.

El preàmbul de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, diu que cal reconèixer el paper essencial de les entitats del tercer sector en la creació del model de serveis socials a Catalunya i de l’extensa xarxa que posen a l’abast de les persones en situació d’exclusió social, de risc o de vulnerabilitat. És per això que cal garantir l’establiment d’un model de cooperació i concertació públic i privat que les fomenti i els doni estabilitat, i també prioritzar l’aplicació de clàusules socials en la contractació per a la gestió de serveis públics (...).

Resulta que la gestió delegada, a més, ofereix un servei de continuïtat, amb responsabilitat social, i ha d’estar liderada per entitats acreditades i que s’han de basar en el cost de la cartera de serveis socials (estipulats legalment). No hi ha trampes (bé, nosaltres haurem de ser les primeres a vetllar perquè ningú en faci), només hi ha professionals que volen treballar, algunes fent l’atenció directa, d’altres coordinant-ho, d’altres atenent el telèfon...

Les cooperatives d’iniciativa social creiem en el model de la gestió delegada com a model d’estabilitat, qualitat i dignitat. Si en voleu saber més, pregunteu-nos i entre totes en garantirem la seva correcta aplicació!

Perquè volem que la professional que cuidi les nostres maresestigui, alhora, cuidada, i que no s’especuli amb el seu sou.