Cessió d'ús: un nou sostre

Setmanes després de la mort del meu pare, farà ara 6 anys, vaig rebre la trucada d’una persona que va presentar-se com a amic de la família. Deia que ens coneixia del barri de tota la vida i volia transmetre el seu condol. Però, just després de donar-li les gràcies pel gest, la conversa va girar cap a una direcció totalment inesperada. Aquest senyor va deixar caure, sense donar-li més importància, que treballava per una immobiliària i que, pensant en la meva mare, potser era massa dur emocionalment per a ella viure en aquell pis ple de records, que ara seria molt gran per ella sola i per què no millor buscar un espai més petit.

Em va sorprendre tant que no vaig saber com reaccionar, simplement vaig quedar totalment en shock. Les hores següents van ser una barreja de ràbia, dolor i tristesa. Aquesta és simplement una anècdota més de tantes i tantes que qualsevol persona que s’hagi enfrontat al mercat immobiliari en els darrers 25 anys s’haurà trobat, i malauradament no és de les pitjors. Només cal seure i escoltar les històries de qualsevol trobada de la PAH o del Sindicat de Llogateres per ser conscients de la magnitud de la tragèdia. I de la impunitat amb la qual es mou un sector que, és important recordar-ho, pivota sobre un dret fonamental: l’habitatge.

Ens trobem en un moment històric en què tota iniciativa que tingui com a objectiu principal (i únic) la reproducció del capital és beneïda i anunciada a la societat com quelcom positiu. Els beneficis econòmics d’una minoria són presentats com l’únic camí possible de millora de les condicions de vida de la majoria. El problema, sovint, és la nostra incapacitat i dificultat per plantejar alternatives reals a aquest discurs dominant més enllà de la teoria.

L’habitatge, per desgràcia, no ha escapat d’aquesta hegemonia discursiva i política. Com deia José Luis Ábalos, exministre del PSOE, ‘la vivienda es una derecho social y también un bien de mercado’. La qüestió és que la segona part de la frase és la que ha dominat el sector immobiliari a l’Estat els darrers 60 anys. Ni tan sols s’ha aprovat una sola llei específica d’habitatge al Congreso de los Diputados en democràcia. L’accés a l’habitatge està esdevenint un dels principals eixos de desigualtat a Catalunya, ens hi juguem molt més que quatre parets, està en risc la societat en el seu conjunt.

Amb el pas dels anys, ens hem oblidat d’una idea bàsica, les cases són per viure-hi.

I aquest és el motor que ens impulsa en el nostre dia a dia a Sostre Cívic. A partir del cooperativisme en cessió d’ús, de forma democràtica i cooperativa estem demostrant que des de l’economia social i solidària de Catalunya podem transformar el sector de l’habitatge trencant amb la dicotomia propietat/lloguer en la qual ens havien tancat com a úniques opcions possibles.

Actualment, ja hem superat el miler de persones sòcies i en els pròxims anys arribarem a 500 habitatges sota el paraigua de la cooperativa. Sostre Cívic gestiona el dia d'avui 26 dels  més de 40 projectes de cooperatives que estan en marxa a Catalunya. Òbviament , com no podia ser d’una altra forma, no ho fem soles. Tenim presència a 24 municipis entre Catalunya i les Illes Balears, ens financem a través de la banca ètica i cooperativa com Fiare, Coop57 i Caixa d’Enginyers, i rebem el suport públic de l’Institut Català de Finances. Estem transformant la realitat del nostre país.

És cert que, a vegades, al món social ens costa parar-nos, agafar perspectiva i celebrar les fites aconseguides. Hi ha un dia a dia tan exigent que passem per alt les bones notícies. En aquest cas, m’agradaria aturar-me en dos reconeixements internacionals que hem rebut a Sostre Cívic les últimes setmanes.

L’ONU i la Comissió Europea ens han reconegut públicament amb els Premis World Habitat i el Premi d’Innovació Social. Internacionalment, es reconeix la feina que fem la feina que tira endavant Sostre Cívic en un país on, històricament, la política d’habitatge ha afavorit la propietat. I per implementar amb èxit un model d'habitatge alternatiu,més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador”.

Fa més de 10 anys que vam emprendre el camí d’un nou model d’habitatge per a les persones del nostre país. Aquests premis no fan més que confirmar allò que ja sabíem, no estem condemnats a l’especulació. Estem demostrant que existeixen alternatives que tinguin cura del medi ambient i l’eficiència energètica a l’hora de construir, que siguin accessibles pensant en les diferents tipologies de famílies que existeixen, que tinguin en compte les necessitats socials de cada barri o de cada poble, que facin possibles maneres de viure més comunitàries per fer front a l’individualisme dominant. En definitiva, que recuperem la idea bàsica que les cases són per viure-hi.

Estem davant d’un moment clau per al desenvolupament del model cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Busquem un salt que ens porti a ser alternativa real al mercat convencional. Tenim les condicions i els aprenentatges per transformar per sempre aquest sector.

Però, ni volem ni ho podem fer soles, fem una crida a sòcies, administracions públiques, finançadors i tota la xarxa en general de l’economia social i solidària per tal de fer possible aquest nou sostre. Cal suport públic en forma de cessió de sòl, ajuts públics, exempcions, etcètera, per tal de fer l’habitatge cooperatiu accessible per persones que el mercat especulatiu deixa fora: gent jove, gent gran, migrants o discapacitats. Però també qualsevol de nosaltres pot invertir els seus estalvis en forma de capital social, o bé fer-se soci de Sostre Cívic per enfortir la cooperativa. Només entre totes farem que existeixi una vida per accedir al dret a l’habitatge fora de l’especulació i construint barris i municipis on valgui la pena viure.