El radical reticent

Sovint costa de comprendre la dissonància entre la gravetat de la crisi climàtica i les seves conseqüències, tal com ens han sigut enumerades des de fa anys pels científics, i les accions empreses per a combatre-la, que són clarament insuficients. És la constatació d'aquesta dissonància, la que empeny a en Ken Ward a convertir-se en un radical reticent tal com ens explica el documental ‘The Reluctant Radical’.

En Ken era un activista ecologista de tota la vida, que el 1999 surt de Greenpeace perquè no aconsegueix convèncer a l'organització de passar de centrar-se en temes locals, a posar l'èmfasi en la crisi climàtica. Amb la sortida, en Ken té més temps de fer recerca i d'informar-se sobre la crisi climàtica i, amb el coneixement, aquesta passa de ser una preocupació notable a ser omnipresent. Però quan la urgència de lluitar contra la crisi climàtica passa a ser totalment prioritària, en Ken es comença a trobar en conflicte amb la parella, els amics i la família, quan veu que, tot i comprendre el problema, tots ells són capaços d'arraconar el problema i continuar amb les seves vides com si res.

Alhora, s'adona que no podrà tornar a tenir feina a una organització ecologista, a causa de la seva insistència a prioritzar la lluita contra la crisi climàtica. Això el duu de ser l'escollit a tots els processos de selecció, a no ser ni cridat per a entrevistar-se a més de seixanta  processos de cerca de feina a organitzacions ecologistes.

Preocupat per tots aquests conflictes i exclusions, en Ken va arribar a consultar amb un psiquiatre, que li diagnosticà trastorn bipolar, i el començà a medicar amb liti. Sortosament, un temps després, en Ken es pot refermar en el fet que no està guillat, sinó que simplement s'està deixant interpel·lar per la realitat inapel·lable de la crisi climàtica, i abandona el tractament.

Havent provat totes les altres alternatives, recorre a l'acció directa com a darrera alternativa. La primera acció va consistir a tancar temporalment una mina de carbó, ancorant un vaixell just al davant del moll de càrrega, el que va impedir que el carbó es pogués carregar al vaixell de transport. Aquesta acció li comporta ser arrestat i acusat de quatre crims diferents. Finalment, però, és completament absolt, perquè el fiscal està d'acord amb la gravetat de la crisi climàtica i la manca de resposta per part dels polítics, i retira totes les acusacions.

La següent acció, amb més persones, i com a part d'una acció de “Break Free (from fòssil fuels)”, va consistir a acampar durant 36 hores a les vies de tren a través de les quals arribaven trens carregats de petroli a dues refineries dels EUA. En aquesta acció varen acabar havent-hi 52 detinguts, per no voler sortir de les vies després de ser comminats a fer-ho.

La darrera acció, a l'octubre del 2016, juntament amb quatre activistes més, va ser tancar simultàniament cinc canonades que transporten petroli obtingut a base de sorres quitranoses, del Canadà als EUA. El tancament representava una interrupció de subministrament del 15% del consum diari de petroli dels EUA. Obtenir petroli de les sorres quitranoses requereix molta energia, i això converteix aquest petroli en una de les formes d'energia que generen més emissions de CO₂ en el global del seu procés de producció i consum, la qual cosa el converteix en un dels primers que cal eliminar.

Les acusacions fetes als cinc activistes els hi podien comportar fins a 81 anys de presó, però, afortunadament, i després dels respectius processos judicials a diferents estats, un dels activistes va passar sis mesos a la presó, en Ken hi va passar dos dies, i els altres tres no hi varen ni entrar.

En Ken troba similituds entre ell i John Brown, un abolicionista que també advocava per l'acció directa després de dècades d'intents d'abolir l'esclavisme des de dins del sistema. En John Brown pensava que cada dia que perdurava l'esclavitud era una abominació intolerable, i en Ken pensa el mateix de la crema de combustibles fòssils. Malgrat tot, el documental ens deixa clar que no tot són flors i violes, i que en Ken té molts moments de dubte. Però tots aquests moments s'acaben resolent quan pensa en el seu fill i el món que li deixarà. Això és el que el va fer començar, i això és el que el fa continuar.

Entremig, l'exemple d'en Ken inspira i motiva a tots els que l'envolten, i enorgulleix al seu fill. Com diu la seva parella “Ell podrà dir: vaig fer tot el que vaig poder. I malgrat que jo no pugui dir el mateix, ajudant-lo i donant-li suport, m'acosto a la millor versió de mi mateixa”. I nosaltres?


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article