De la paraula a l’acció

Aquest novembre es va publicar al Regne Unit, l’informe The Pure Planet People & Power Report 2020, publicat anualment per l’empresa anglesa subministradora d’electricitat procedent d’energies renovables, Pure Planet. Aquest informe es basa en les enquestes dutes a terme a una mostra de 2,000 enquestats i, en aquesta edició, explora les actituds, i les accions, de la societat britànica, una de les més conscienciades ambientalment de tot el món, davant la crisi climàtica.

Així trobem que tres de cada quatre enquestats creuen que “Tots tenim responsabilitat a l’hora de prevenir el canvi climàtic”, i que “miren de reduir el seu impacte quan poden”. El fet de no abdicar de la responsabilitat individual és encoratjador però, més endavant, aprenem que només el 20% dels enquestats estan fent “tot el que poden”.

També es pregunta als enquestats que els impedeix actuar de forma més sostenible, i els obstacles els trobem agrupats en tres grans capítols: cost, creuen que viure de forma sostenible és més car; esforç, també creuen que viure de forma sostenible és massa difícil o que requereix massa temps; i comoditat, voldrien que les coses canviessin, però sense fer gairebé cap concessió.

Pel que fa al cost, un 65% dels enquestats creu que viure sostenible és més car, contra només un 5% que creu que és més econòmic. Però l’informe s’encarrega d’acreditar que, en molts aspectes, viure de forma sostenible, és de fet més econòmic. Un exemple és el fet de consumir l’energia elèctrica: tant a Anglaterra amb Pure Planet, com a casa nostra amb Som Energia (amb qui jo en tinc experiència directa de ja fa molts anys), la factura elèctrica és igual, o més barata, que amb els proveïdors tradicionals. L’altre exemple de l’informe, és una parella que, amb els seus canvis cap a opcions consumibles, han aconseguit un estalvi anual de 1.400 euros. I aquí el concepte clau, no és tant la xifra concreta de l’estalvi aconseguit, sinó el fet de demostrar que simplement no és certa de forma universal la hipòtesi de que viure de forma sostenible sigui més car.

L’esforç també seria un obstacle, però aprenem que, entre d’altres, un 41% dels enquestats no pensen canviar el seu proveïdor d’electricitat, a un proveïdor d’electricitat provinent d’energia renovable. I això fa reflexionar perquè el canvi de proveïdor d’electricitat és un canvi extremadament senzill i fàcil que, en el cas de Som Energia, és pot fer online a través de la seva plana web, en un temps molt breu.

En darrer lloc trobem la comoditat, o la manca de disposició a acceptar cap restricció a les possibilitats de consum que ens ofereix la nostra societat. I així, al costat de la mesura més popular, però només amb un 40%, que és la prohibició de plàstics d’un sol us, ens trobem que només un 14% dels enquestats donaria suport a impostos addicionals sobre la benzina, o que només un 17% estaria a favor que es posés un límit al nombre de vols que una persona podria fer anualment.

Ens agradi o no, doncs, així és com som, i aquí és a on estem, a finals del 2002, després de tot el que hem après, després de tot el que ens han explicat els científics i després de tots els advertiments que hem rebut. Sembla que hem entès que tenim un problema greu al davant, i que és responsabilitat de tots mirar d’arreglar-lo (un 75%), però sembla que encara no hem decidit passar a l’acció de forma decidida (només un 20% creu que fa tot el que pot), i encara no estem disposats a donar suport a cap acció significativa, si això significa, per exemple, renunciar a fer uns quants quilometres en cotxe o limitar el nombre de vols. Un cop més, malauradament, hi ha una distància sideral entre les paraules i l’acció.