Ser pobre és car

Un dels principals problemes per a gran part de la humanitat és l'accés a aigua potable i a un vàter. En concret, hi ha uns 800 milions de persones sense accés a aigua potable. Això fa que cada dia, majoritàriament dones i nens, inverteixin 266 milions d'hores en l'obtenció d'aigua potable perquè, evidentment, ningú pot en passar sense. Alternativament, altres compren l'aigua que els cal a agents dedicats a la venda ambulant d'aigua. Així, la manca d'aigua potable representa un enorme cost, bé en temps, bé en diners, per tot aquest col·lectiu. Alhora, hi ha uns 2,000 milions de persones sense vàter, amb tots els problemes sanitaris que això comporta.

Així, per tenir l'aigua que l'hi cal, l'Edme ha de fer quatre viatges diaris, cadascun dels quals li pren una hora. I la Leneriza ha de pagar 60 $ cada mes quan, si tingués subministrament d'aigua potable, només n'hauria de pagar cinc. Paradoxalment, als pobres que no tenen accés a aigua potable, els hi surt molt més car l'aigua, en temps (durant el qual podrien treballar) o en diners, que als seus connacionals més rics, que sí que hi tenen accés. Ben tristament doncs, resulta que és molt car ser pobre.

És per mirar de resoldre aquest disbarat que sorgeix l'ONG Water.org, un dels cofundadors de la qual, és la superestrella de Hollywood Matt Damon. En una gran majoria dels casos, l'accés a aigua potable, o a un vàter, es pot resoldre amb inversions molt modestes (364 $ de mitjana). Però com que els que els necessiten són tan pobres (la majoria d'aquestes famílies tenen uns ingressos mitjans de 3,1 $/dia), no tenen accés a cap mena de préstec. I, per tant, fins i tot una inversió tan petita com la que els hi caldria, roman una barrera inicial insalvable, perpetuant el problema.

El paper de Water.org és de fer de galvanitzador de mercats de micropréstecs per accedir a aigua potable o a un vàter per als que els necessiten. Amb la seva experiència en aquesta mena de préstecs, ells convencen i ajuden a entitats financeres locals a obrir i posar en marxa línies de micropréstecs amb aquesta finalitat. Així, amb els 35 milions de dòlars que Water.org ha recollit en donatius fins avui dia, han pogut posar en marxa mercats per aquesta mena de préstecs en 17 països diferents, ço que ha representat que hi hagi 29 milions de persones que se n'hagin beneficiat, mitjançant un total de 6,5 milions de préstecs (un 87% dels prenedors dels quals, són dones), i amb un import total dels préstecs de 2,300 milions de dòlars. Cal subratllar que un 99% d'aquests préstecs es retornen íntegrament.

I l'impacte beneficiós que tenen a la vida dels prenedors és monumental. A tall d'exemple, a banda dels exemples de dalt, la Manjula (India) havia d'anar a buscar aigua a un quilòmetre de casa seva. Ara pot cultivar les flors que ven, i amb les vendes pagar el préstec. La Sabina (Kenya) ha pogut posar uns tancs per emmagatzemar aigua de pluja, i treballar en comptes d'anar a buscar aigua. I en el cas de la Leneriza, va passar de pagar 60 $/mes, a pagar-ne deu, entre el cost de l'aigua i el retorn del préstec, i finalment, només 5 $/mes, pel cost del consum, un cop el préstec s'havia retornat. Una excel·lent causa a donar suport, doncs, si us podeu permetre de fer-hi un donatiu.