El 2023 va ser l'any més càlid al món des que hi ha registres i la pujada de la temperatura s'aproxima al límit de 1,5º

ACN

El 2023 ha estat l'any més càlid al món des que hi ha registres, ha confirmat aquest dimarts el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, que atribueix l'escalfament global principalment als gasos d'efecte hivernacle. La temperatura mitjana global de l'any passat va ser de 14,98°C, és a dir, 1,48°C per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900). D'aquesta manera, la pujada de la temperatura s'aproxima al límit de seguretat de 1,5° que va marcar els Acords de París. De fet, el programa Copernicus ha alertat que en els pròxims mesos es podria sobrepassar temporalment aquesta línia vermella. El centre europeu veu "probable" que la pujada anual de la temperatura sigui superior als 1,5° quan es registrin les temperatures de gener o febrer.

Si bé això no significa que s'excedeixin els límits dels Acords de París, perquè es refereixen a períodes d'almenys 20 anys en què se supera aquest increment mitjà de temperatura, des de Copernicus avisen que els registres d'aquest 2023 estableixen un "precedent terrible".

"El 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino. No només és l'any més càlid registrat, sinó que també és el primer any en què cada dia ha estat 1 °C més càlid que en el període preindustrial", assegura Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. A partir de juny, cada mes va ser el més càlid registrat mai al món, amb juliol i agost batent els màxims rècords.

“Les temperatures del 2023 probablement superen les de qualsevol període en almenys els darrers 100.000 anys”, ha afegit Burgess en una roda de premsa aquest migdia. Els científics de Copernicus combinen dades registrades i dades “paleoclimàtiques” per poder comparar amb períodes anteriors.

A Catalunya l'any 2023 ha estat el segon més càlid i dels més secs, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Però només es posiciona per darrere del 2022. Tampoc ha estat l'any més càlid a Portugal, per exemple, però Burgess ha recordat que no “s’ha de confondre el temps amb el clima” i que és important mirar les dades “en diferents escales regionals” per determinar l’escalfament global.

Així, Burgess ha remarcat que el Mediterrani és “una de les regions que més ràpidament s’està escalfant”. El 2023 la pujada de la temperatura s’ha notat sobretot “en algunes parts d’Espanya, França i de l’Europa de l’Est", ha dit. El programa Copernicus publicarà a l’abril un informe més detallat sobre Europa.

La línia vermella: 1,5ºC

En els Acords de París (2015) els governs de tot el món van pactar mantenir l'increment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials i intentar limitar-lo a 1,5 °C. Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global de 1,5º comporta riscos per als sistemes naturals i humans, però si s'aconsegueix no sobrepassar aquest límit, es podria contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre altres conseqüències.

L'IPCC ja va alertar que probablement l'escalfament global serà de 1,5º entre el 2030 i el 2052 si continua augmentant la temperatura al ritme actual. Tanmateix, les concentracions de gasos contaminants continuen a l'alça, segons Copernicus.

El 2023, un any "insòlit"

El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus va començar a detectar al juny els primers signes d'un any "insòlit". La temperatura global de l'aire es va situar per sobre dels 1,5° respecte als nivells preindustrials durant diversos dies seguits. No era la primera vegada que passava, però sí en aquesta època de l'any. Mesos després, la tendència es confirmava: les anomalies de temperatura diàries superiors als 1,5 °C es van convertir en un fet habitual, fins al punt que gairebé el 50% dels dies del 2023 van superar els 1,5 °C per sobre del nivell de 1850-1900.

L'alta temperatura de l'aire ha anat vinculada a les altes temperatures de la superfície dels oceans. Tot i que el fenomen meteorològic d'El Niño va contribuir a aquestes oscil·lacions, des de Copernicus asseguren que per si sol "no explica tot l'augment de les temperatures de la superfície de l'oceà a escala mundial el 2023". Així, apunten als gasos d'efecte hivernacle com a "principal factor a llarg termini per a les altes temperatures".