Labcoop, el laboratori d’impuls de l’emprenedoria social, ha publicat ‘Itineraris des dels marges’, un estudi d’anàlisi d’encerts i errors de diverses cooperatives d’inclusió sociolaboral amb l’objectiu de reflexionar sobre la pròpia tasca i guiar projectes futurs, a més d’un estudi sobre el marc legal europeu.
Del reciclatge d’electrodomèstics o tallers de costura a treballs de cures de la llar o la inclusió de persones amb diversitat funcional, a Catalunya hi ha hagut en l’última dècada múltiples projectes de cooperatives amb col·lectius en situació de vulnerabilitat. La formació i consolidació d’aquestes cooperatives ha estat acompanyada en molts casos per un equip tècnic, i una de les entitats que n’ha ofert ha estat la cooperativa de segon grau Labcoop.
Ara, des de Labcoop han volgut “parar, reflexionar i escriure”, en paraules de Sandra Erill, coautora de l’estudi, per “promoure el diàleg i generar un document útil a altres persones que també estiguin acompanyant”. Els faltaven els recursos per trobar aquest espai, i ho han pogut fer gràcies a una subvenció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
L’estudi complet consta de tres documents: en primer lloc, una comparativa del marc legal europeu de les cooperatives d’inclusió. En segon lloc, un recull exhaustiu de projectes titulat “Cooperativisme d’inclusió sociolaboral: aproximació a models d’acompanyament”, la majoria acompanyats per Labcoop (Alencop, Diomcoop, Més Eficient, Diverscoop i Ca l’Abril) i tres que han recollit però no acompanyat (Mujeres pa’lante, Nou Verd i Sindillar).
El tercer document és una “Guia d’acompanyament a projectes cooperatius d’inclusió sociolaboral”, que surt de la necessitat d’editar la informació en un format més accessible i visual. Erill assenyala que tenien la hipòtesi inicial de definir un model, però en el procés es van adonar de la gran diversitat dels processos. Per tant, el document vol “situar un possible itinerari flexible i algunes alertes fruit de l’experiència nostra i de les que vam entrevistar”.
Erill va formar part de l’equip que acompanyava Alencop, que recollia electrodomèstics per reparar-los i garantia drets bàsics a persones migrades en situació administrativa irregular. L’experiència no va funcionar, i explica que alguns dels errors van tenir a veure amb l’obligació per part de l’ajuntament d’incorporar 15 persones abans de la consolidació; la barrera idiomàtica o la falta de coneixements en l’àmbit. Assenyala, en canvi, que el projecte va ser un impuls a la trajectòria laboral d’algunes persones.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari