El 2050, Catalunya passaria de tenir una dependència energètica de l'exterior del 94% al 8%

Segons un estudi de l'Institut Català d'Energia, el Govern de la Generalitat haurà d'invertir 84.361 MEUR per la descarbonització del sistema energètic català


El Govern calcula que la descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d'euros. Així ho indica la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat) que s'ha aprovat aquest dimarts en Consell Executiu, que ha presentat el nou conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. El substitut de Teresa Jordà ha assegurat que hi ha 186 projectes que sumen 3.500 megawhats en tramitació en aquests moments i ha anunciat que hi haurà autoritzats instal·lacions que generen 1.500 megawatts a finals de juliol, cosa que "significa 166 vegades els megawatts que els que es va trobar el Govern a l'inici del mandat".

"Anem en el bon camí, però és evident que falta molt, les coses no es fan demà i menys  la transició energètica", ha admès el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, en la seva primera roda de premsa oficial en la qual ha assegurat que l'Executiu ha "tret Catalunya de la dècada perduda de les energies renovables". A banda dels projectes en tramitació, el conseller ha recordat que hi ha quatre parcs eòlics en marxa que sumen 100 megawatts.

Pel que fa a l'estudi, que es va presentar el febrer del 2022, planteja vint estratègies per assolir la neutralitat climàtica el 2050. Amb aquest escenari, Catalunya passaria de tenir una dependència energètica de l'exterior del 94% al 8% i reduiria la factura energètica d'uns 8.500 milions a uns 650 milions.

Amb relació als 84.000 milions d'inversió requerida, un 60% d'aquesta quantitat ha de servir per construir instal·lacions d'energia renovables que produeixin 62.000 megawatts el 2050, passant per un primer estadi de 12.000 megawatts el 2030. En canvi, un 15% ha d'anar destinat a millorar la xarxa de distribució elèctrica perquè sigui més eficient.

Segons la conselleria, els objectius es podrien assolir ocupant el 2,5% del sòl de país, tenint en compte que el càlcul considera que el terreny de sota dels aerogeneradors és aprofitable i, per tant, només compta la base dels molins i les línies d'evacuació i no tota la superfície dels parcs.

Preguntat pel rebuig que generen els projectes en alguns punts del territori, el conseller ha dit que cal "ser capaços d'arribar a consensos amb tots els actors" i ha recordat que els parcs eòlics només es poden fer on hi ha vent, cosa que vol dir a la Catalunya Central, a l'Empordà i a les Terres de l'Ebre. Per això, ha demanat evitar les postures radicals. "Dir 'aquí mai res' és una mala solució", ha dit.

Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle relacionades amb el cicle energètic són de 34 milions de tones de CO2, xifra que representa el 72% del total de Catalunya.

Seguint les recomanacions de l'estudi, les emissions provocades per la generació d'energia es redueixen gairebé a zero, mentre que si no es duen a terme les mesures i estratègies proposades només disminuirien fins als 26 milions de tones.

"Hem de fer un esforç important com a país", ha assegurat Mascort, que ha insistit que la transició energètica no només consisteix a "substituir energies d'origen fòssil per elèctriques sinó per ser més eficients a l'hora de consumir-les".

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article