FETS presenta l’escàner de les Finances Ètiques per mesurar el grau d’acompliment dels principis ètics al sector financer

L’associació FETS - Finançament Ètic i Solidari vol oferir una anàlisi objectiva de les pràctiques reals de les entitats bancàries


L’Observatori de les Finances Ètiques ha desenvolupat una metodologia pionera amb la qual, a partir d’indicadors mesurables, identifica la sintonia entre diferents elements del funcionament d’una entitat financera i els cinc principis que defineixen les Finances Ètiques.

L’associació FETS - Finançament Ètic i Solidari ha creat l'Escàner de les Finances Ètiques per promoure l’ús crític i conscient dels diners i permetre diferenciar entre el discurs i les pràctiques reals de les entitats financeres. A partir de fonts públiques i contrastables, com llistats d’institucions públiques, grups d’investigació o les mateixes entitats financeres, s’han escollit fins a quinze indicadors que permeten analitzar aspectes com les polítiques de finançament, el model de governança, l’accés a la informació o el seu funcionament quotidià. Per fer més accessible aquesta informació al conjunt de la ciutadania, la metodologia ha pres la forma de l’Escàner de les Finances Ètiques, un web que presenta els resultats de manera gràfica i entenedora i permet comprovar el resultat de la mateixa entitat.

Les campanyes de greenwashing i altres estratègies per projectar una imatge de sensibilitat social són cada cop més comunes, i el món financer no és cap excepció. Des de l’Observatori de les Finances Ètiques han assegurat que “aquests mètodes per atreure una ciutadania cada cop més crítica i informada són un problema: tant per les entitats veritablement compromeses com per les persones consumidores.” 

L’escàner s’organitza d'acord amb 5 principis: el principi d’Exclusió, el principi de Compromís, el principi de Transparència, el principi de Participació i el principi de Coherència.

Tot i comptar amb nombrosos i variats antecedents, el que avui coneixem com a Finances Ètiques té el seu origen a la dècada dels 60 del segle XX, als Estats Units i al nord d’Europa, on els moviments antibel·licistes van començar a bastir estructures financeres que garantissin que els seus estalvis no es feien servir per alimentar les guerres. A l’Estat espanyol trobem les primeres experiències a la dècada dels 90 i, a partir dels 2000, van créixer les opcions. Amb això, es van multiplicar les xifres de clients, estalvis i préstecs, tal com recull el Baròmetre de les Finances Ètiques.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article