El TSJC anul·la la Zona de Baixes Emissions de Barcelona

La sentència es pot recórrer i diu que l'ordenança no està motivada i és desproporcionada perquè no preveu alternatives

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona que prohibeix als vehicles més antics entrar al perímetre delimitat per les dues Rondes per tal de reduir la pol·lució atmosfèrica.

La sentència, que es pot recórrer, considera que l'ordenança municipal es va aprovar el desembre del 2019 amb deficiències en la seva elaboració, falta d'informes determinants i un excés en l'àmbit geogràfic d'aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d'altres. Les sentències donen la raó a la Plataforma d'afectats per les restriccions circulatòries, l'Associació de famílies nombroses de Catalunya, els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes.

Des d'inicis del 2020 els vehicles sense cap etiqueta ambiental de la DGT no podien entrar a la ZBE de la capital catalana, però la pandèmia de Covid-19 va posposar les sancions fins a finals del 2020. La sentència admet que la Unió Europea ha denunciat la qualitat de l'aire de Barcelona i no posa en qüestió que l'Ajuntament hi intervingui, sinó que les mesures proposades siguin proporcionades.

Les sis sentències de la sala contenciosa-administrativa són gairebé idèntiques i compten amb dos vots particulars concurrents, és a dir que estan a favor de la decisió però amb arguments diferents.

Segons el tribunal, “la intensitat i abast general de les restriccions exigia que es complissin els requisits de motivació” establerts per la llei per “valorar l'impacte de les mesures en el mercat i la competència, tant en l'àmbit del transport com en el dels negocis relacionats amb l'automoció de la ZBE”. En l'expedient administratiu, diuen els magistrats, “no es realitza una anàlisi suficient de les alternatives, ni de les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència que produeixen les mesures, ni s'avaluen suficientment els costos i beneficis que implica el projecte de disposició pels seus destinataris, així com les càrregues administratives que suposa”.

A més, consideren que hi ha “vicis substancials en l'elaboració de la norma”, sobretot pel que fa a les memòries i informes utilitzats, basats en dades no actualitzades, cosa que obliga a anul·lar-la. De fet, els magistrats creuen que la normativa no compleix els principis d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

En concret, la sentència considera que el distintiu ambiental de la DGT per descartar els vehicles que poden circular per dins de la ZBE és un sistema “rígid” i no permet un “sistema alternatiu perquè els vehicles obtinguin o progressin en el distintiu ambiental”. Així, els vehicles sense distintiu han de ser renovats, cosa que està subjecta a la capacitat econòmica del seu propietari, sigui una persona o una empresa, diu l'escrit. En aquest sentit, considera que l'ordenança no valora suficientment les conseqüències econòmiques de la regulació ni valora possibles mesures alternatives o menys restrictives. A més, creu que les moratòries i autoritzacions puntuals, deu a l'any, no estan prou justificades.

Sobre l'àmbit territorial, els jutges diuen que l'ordenança es basa en dades d'emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d'elaborar l'ordenança hi havia dades del 2017. A més, les dades es presenten de forma “imprecisa”, cosa que afecta el dret de participació ciutadana. La sentència senyala que les dades de contaminació seguien una tendència a la baixa el 2017 que es va confirmar el 2018. Així, els valors límit de diòxid de nitrogen (NO2) se superaven a l'Eixample i Gràcia, però no a la resta d'estacions. Els valors mitjans de NO2 van complir la normativa els anys 2016, 2018 i 2019, però no el 2017. Els jutges creuen que les restriccions serien coherents si es fessin per cercles concèntrics, però no pas per a tota la ciutat de forma uniforme.

L'anàlisi de les conseqüències econòmiques i socials de les mesures és molt “breu” diu la sentència. Així, per exemple, la memòria econòmica calcula els ingressos derivats de sancions i els costos d'implantació de les càmeres de control, però no té en compte la variació en la recaptació de l'Impost de Circulació. Tampoc valora els costos derivats als ciutadans i empreses de les restriccions, que alhora poden tenir cost per al consistori. L'escrit també retreu que els informes no tinguin en compte que les classes socials més baixes poden tenir més problemes per canviar de vehicle.

Igualment, considera que les empreses poden patir efectes adversos que no s'han calculat perquè no es va fer cap estudi de mercat, tot i que la normativa municipal hi obliga. Per últim, els magistrats lamenten que l'ordenança no prevegi alternatives menys restrictives i ni s'hagin estudiat.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article